L’Igualada HC lluitarà per la Copa després de guanyar al Barça a Palau

L’IHC torna a la fase final de la Copa després de 3 temporades de no aconseguir-ho. I ho fa de la manera més difícil però també la més épica. Guanyant al Palau Blaugrana en un partidàs espectacular. Com si fos herència genètica d’aquell mític Dream Team, aquest Igualada, nou i modest, ha tornat a sorprendre, per segona vegada consecutiva, al Barça a casa seva i ha millorat encara aquell fabulós empat de la Champions. I no només perque en aquest cas s’ha acabat guanyant. És més que això. En aquell partit els arlequinats van fer  un excel.lent treball defensiu. Avui han fet un partit total. Igual de forts al darrere (quina exhibició de paret-mestre que ha tornat a signar l’Elagi!) però alhora acceptant l’intercanvi de cops amb els capitalins. Marcar-li 6 gols al Palau als blaugranes ja dibuixa amb força precisió l’abast de la gesta. Veure com el Barça et remunta un 1 a 3 en 4 minuts i no baixar els braços és un espèrit només a l’abast de grups cohesionats i amb convicció. Avui l’IHC ha guanyat al gran Barça perque hi ha cregut molt més. I amb aquesta força interior els arlequinats han aconseguit no només el passaport per la Copa (no un objectiu si un premi a l’esforç del col.lectiu) sino 3 punts magnífics i valuosos que atancen l’equip al veritable objectiu de la temporada.
 
Repetició de la Champions
 
La primera part ha recordat la història del primer FCB-IHC de la temporada. A Europa els dos equips van empatar a 1 (l’IHC va començar a construir aquí  la seva classificació per quarts) i avui ho han tornat a fer. Fins i tot els arlequinats s’han avançat en el marcador, amb un penal magistralment tirat per Oriol Vives al minut 6. 2 minuts més tard els àrbitres (que han repartit encerts i errades pels dos equips) han expulsat el segon entrenador del Barça per protestar. L’IHC no ha aprofitat la superioritat tot i que uns inspirat Vives ha enviat una bola al ferro (curiosament en la continuació de la mateixa jugada Garcia també s’ha trobat amb el pal de la porteria igualadina). Acabat el power play ha entrat a pista Marçal Casadevall (un home fet d’una pasta especial). Sense haver entrenat ni un sol minut, amb un refredat de caball a sobre… el màxim golejador igualadí ha tingut forces suficients per aportar veterania, defensa i un gol a la victòria igualadina.
 
Menys forces han tingut  els àrbitres, molt pressionats per blava anterior. Producte d’això han interpretat malament una caiguda de Garcia després de topar amb el Ton (ha estat el jugador del Barça qui ha topat amb el capità igualadí) i l’han sancionat amb una blava. Torra ha enviat la bola al ferro. De tota manera el càstig s’ha allargat perque aprofintant la superioritat Pablo Alvarez ha caçat una bola morta dins de l’àrea, després d’un rebot, i l’ha aixecat amb gran qualitat per sobre de “la paret”. Els 12 minuts següents han deixat una sèrie de gran aturades de l’Elagi contrarestades per bones accions col.lectives dels arlequinats. Un esperançador i europeu  1 a 1 i a vestidors.
 
Un espectacle grandiós
 
Ni els millors guionistes de Hollywood haurien estat capaços d’escriure una història amb tantes emocions, amb tant supens, tants girs argumentals  i … el millor de tot, amb final feliç. L’IHC s’avança 1 a 3. El Barça remunta fins al 4 a 3. Els arlequinats es rebelen i en fan 3 de cop (l’últim amb el Barça jugant sense porter). Els blaugranes reduiexen distàncies a falta de 20 segons… i al final explosió de felicitat a la pista i també a la grada (amb una nombrosa presència de seguidors igualadins). Un partidàs. I una Copa.
 
La segona part ha començat amb una FD favorable a l’IHC (el Barça se n’havia anat al descans amb 9 faltes d’equip). Egurrola li ha aconseguit aturar a Càceres (la baula que lliga aquell Dream Team amb el Ton-IHC actual). Els arlequinats es podrien haber avançat també amb un penal no marcat sobre Pla (li han tocat el pal quan ja rematava des de dins de l’àrea després d’una vertiginosa jugada de contratac).
 
L’Igualada mereixia trencar l’empat i ho ha aconseguit després d’una gran acció individual d’Oriol Vives que ha trobat passadís per entremig de dos defensors locals aixecant-se la bola al més pur estil Ayats. Després l’han fet caure dins de l’àrea. Els col.legiats han mostrat blava a Reinaldo Garcia i també el penal. El “lesionat” Marçal ha batut Egurrola i ha marcat el seu 29è gol aquesta temporada. 21 segons després Pla portava l’eufòria a la grada ocupada pels igualadins culminant una contra de Ton Baliu. Pla ha allargat el braç cap una bola impossible amb la força del convenciment que ha exhibit tot l’equip durant tots i cadascun dels segons del partit.
 
L’ 1 a 3 deixava la sorpresa a l’abast dels dits. I hi podria haver estat encara més a prop perque un Ton imparable ha calcat dues accions de costa a costa que han estat a punt de deixar el marcador en uns registres increibles. I el mateix Pla ha disposat d’una FD per blava a Gual (tot i la lesió cairo s’ha vist obligat a fer-lo sortir a pista) que Egurrola ha aturat amb el casc. Massa concessions per un Barça ferit de mort. Tirant de qualitat individual, els blaugranes han marcat 3 gols en 4 minuts (dos escaires de Reinaldo i Alvarez i un remat inversemblant del mateix Alavarez entre cames) han col.locat un 4 a 3 en el marcador que semblava abaratir els somnis igualadins.
 
Era el moment de la veritat. I l’Igualada ha estat un equip de veritat. Ha estat capaç de superar el cop moral. I li ha tornat el cop a la manera Barça. 3 gols en 3 minuts. Fins i tot ha tingut sort perque amb el 4 a 3 Alvarez ha desperdiciat una FD per 15 faltes d’equip deixant passar el compte de 5 dels àrbitres … sense tirar. Una imatge mai vista i que ha ajudat decisivament al miracle igualadí. 24 segons després Ton Baliu fa diagonal cap a la dreta de la pista i sorprén Egurrola amb un remat creuat arran de pista. Renaixia l’esperança. I no l’ha desfet ni un penal inventat sobre panadero (Torra ha tornat a topar-se amb el ferro). En canvi Vives si que ha sabut marcar de FD amb un gran moviment i un remat que entra plorant).
 
El Barça, veient que se li escapàven els 3 punts (i de retruc el Liceo) ha decidit substituir Egurrola per un jugador de pista. Qui se n’ha aprofitat és el més murri de tots: Baliu. Amb un remat des de mitja pista ha sentenciat el partit. A falta de 20 segons Alvarez ha posat emoció a un partit que només tenia un guanyador: L’Igualada HC . L’equip dels Ton, Elagi, Càceres, Marçal, Poves, Pla, Vives, Vera, Vilaseca… El nou IHC. L’IHC de sempre. Genèticament IHC.
 
FC BARCELONA 5 (1/4) Egurrola, Torra, Mira, Reinaldo (1), Alvarez (4), Torra, equip inicial. Ordeig, Gual, Panadero.
 
IGUALADA HC 6 (1/5) Elagi, Ton Baliu (2), Càceres, O.Vives (2), Pla (1), equip inicial. Marçal (1), Pove. Vera, Vilaseca, A. Povedano.
 
GOLS: 0-1 Vives penal (m 6.10), 1-1 Alvarez (m 13). SEGONA PART. 1-2 Marçal penal.(m 10.09),  1-3 Pla (m 10.30), 2-3 Reinaldo (m 16.07), 3-3 Alvarez (m 18.30), 4-3 Alvarez (m 20.05), 4-4 Ton Baliu (m 22), 4-5 O.Vives FD (m 24.03). 4-6 Ton Baliu (m 24.10). 5-6 Alvarez (m 24.40)