Inici Cartes dels lectors L’Hospital d’Igualada i les contínues crítiques

L’Hospital d’Igualada i les contínues crítiques

COMPARTIR

Aquesta no és una carta de queixa, ni de reivindicació ni de defensa contra res. Qui ho vulgui interpretar d’aquesta manera s’equivocarà. L´únic objectiu que pretenem és generar un mínim exercici de reflexió per part de tothom, vagi per endavant; professionals, pacients, periodistes i opinió pública en general.

És un fet indubtable que el món de la sanitat està vivint en aquests últims anys uns moments de clares dificultats. La crisi econòmica tant greu que hem sofert i que encara patim ha fet que els professionals de la sanitat  ens haguem hagut de “reinventar” per optimitzar al màxim els recursos disponibles. El sector sanitari no és pas l’únic, cert, però en tenir entre mans la salut de la persones, aquesta “reinvenció” es fa especialment dificultosa.

En aquest context, pensem que cal qualificar com a indubtable i lloable l’esforç que s’ està portant a terme per part del nostres professionals sanitaris, que s’han vist obligats a suportar l’habitual pressió assistencial sense baixar ni un sòl esglaó la qualitat de l’atenció que reben els nostres pacients. I el que és bo per ells ho és també per nosaltres que millorem els resultats i també el nostre prestigi com a Hospital.

Cal recordar que estem parlant d’unes xifres d’activitat assistencial considerables… Parlem d’una activitat anual (el 2015) de més de 150.000 visites a les nostres consultes, més de 11.000 ingressos, més de 6600 intervencions quirúrgiques de les quals 2600 de cirurgia major, més de 900 parts, i s’han atès més de 60.000 urgències…

I malgrat aquestes xifres, no només s’ha seguit treballant intensament en la parcel.la assistencial. El nostre és un Hospital docent, en el que es formen diferents especialitats mèdiques i quirúrgiques, infermeres i altres professionals de la salut i que està pendent de ser acreditat com a Hospital Universitari. Molts altres centres que superen en nombre de llits i en població en la seva àrea d’influència no poden presumir de poder portar a terme aquest tasca i en definitiva aquesta responsabilitat. No cal dir que no ha estat l’atzar el que ens ha permès arribar fins aquí. Sense cap mena de dubte, ha estat l’esforç constant i conjunt de tots aquests professionals que creuen i viuen la seva professió dia a dia el que ens ha permès créixer fins i tot en una situació tant adversa com l’actual.

Molts dels nostres companys formen part des de fa anys de Societats Científiques tant nacionals com internacionals. Alguns en són membres de les seves Juntes Directives, fet que ha permès que la visibilitat externa dels nostres Serveis sigui encara més rellevant i que el seu prestigi sigui encara més alt. Aquestes “particularitats” sovint poc valorades, poc difoses, poc mediàtiques, que no són “portada” enlloc i que sovint generen poc interès a les xarxes socials fan millorar notablement i dia a dia el nostre “terreny de joc”. Fent un símil esportiu, ningú dubta avui en dia que els millors esportistes busquen els millors equips i escenaris per jugar i triomfar. La imatge que donem del nostre “escenari” no depèn només dels professionals de la sanitat. Des del nostre punt de vista tots podem treballar per millorar-lo; professionals, gestors, ciutadania, periodistes, responsables polítics, etc… Tots tenim prou motius per fer-ho; les xifres i els resultats ens avalen amb escreix, encara que no sigui noticia de primera plana. No fer-ho seria renunciar a voler un “millor escenari amb els millors esportistes” per tots i per tant ens estaríem tirant pedres a la nostra pròpia teulada, una irresponsabilitat greu. Mal favor ens faríem a nosaltres mateixos…

Si parlem d’aspectes organitzatius i assistencials en algunes àrees es superen, sense cap mena de dubte, la de molts hospitals més grans. Se’n podrien donar molts exemples, la Unitat de Cirurgia Ambulatòria, la Unitat de peu diabètic, el tractament de ràpida recuperació en cirurgia protètica de genoll i maluc i de la cirurgia del colon i recte, la Unitat d’Atenció a la dona, l’alt nivell de la cirurgia laparoscòpica abdominal i ginecològica i de la cirurgia artroscòpica… Tot plegat, avenços terapèutics que no tots els hospitals poden ensenyar.

Tot això queda publicat en l’ informe anual “Central de Resultats”  del Departament de la Salut que reflexa  tots els resultats dels hospitals de Catalunya i on la comparació entre centres és constant.

Evidentment, cal reconèixer que encara existeixen problemes del dia a dia que cal analitzar, millorar o resoldre, sense cap mena de dubte. Això és tant cert a “casa nostra” com a la resta d’hospitals de Catalunya, sense excepció. Els professionals que signem aquesta carta parlem amb coneixement de causa. Sabem de primera ma els problemes i mancances de funcionament de pràcticament la totalitat dels Hospitals de Catalunya en les nostres especialitats respectives. Per tant, conceptes com autocrítica, avaluació de resultats, anàlisi de complicacions o modificació de protocols  són conceptes inherents i sempre presents a la nostra professió per minimitzar els errors i millorar l’ assistència. La nostra feina no tindria sentit sense això. No ens permetria millorar. Sempre s’ha fet i es seguirà fent, a casa nostra i arreu on es treballi de forma adequada.

Així doncs, val la pena que fem tots plegats l’exercici responsable i conscient de contribuir a millorar el nostre “escenari de joc”. Segurament ens farem un favor a nosaltres mateixos.

Dr. Josep M. Bausili – Cap de Servei d’Anestesiologia i Medicina Crítica
Dr. Pere Brescó – Cap de Servei de Ginecologia i Obstetrícia
Dr. Josep Camps – Cap de Servei de Cirurgia General i Especialitats Quirúrgiques
Dra. Carme Jou – Cap de Servei de Pediatria
Dr. Agustín Mínguez – Cap de Servei de Medicina Interna
Dr. Xavier Pelfort – Cap de Servei de Cirurgia Ortopèdica i Unitat de Rehabilitació

COMPARTIR

6 COMENTARIS

  1. Com a treballador de la sanitat durant 25 anys. I a pessar de ser tractat injustament ( per la direcciò del hospital.) Teníu tot el meu suport i admiraciò.

    ramón verdes carrion

  2. Es vergonzoso. Estoy cansada de que nadie quiera tratarme en el hospital de Igualada por tener la maldiga suerte de sufrir Fibromialgia y Síndrome de Fatiga Crónica.. entre latir muchos problemas de salud.
    La respuesta de mi medico de salud es que nadie puede atenderme y controlar mi fortísima medicación con opiaceos incluidos. Medicación que me ha llevado en ambulancia a urgencias del mismo hospital donde de nuevo me envían a casa…. he presentado quejas en atención al paciente, en La Oficina de la INSS DE IGUALADA. Y pedido que por favor me remitan a una unidad especialista ( Hospital Clínico por ejemplo)Me encuentro SIN ASISTENCIA gracias a un pésimo funcionamiento del hospital, que como alguien de allí me dijo: es mejor que te mudes a otro sitio, aquí, te dejaran morir de dolor. Así está sucediendo… muriendo poco a poco y deseando … morir del todo. Sólo me falta algo más de valor/ Gracias Hospital de Igualada por destrozar mi vida y la de mi familia.

  3. Al meu pare en una analítica habitual de ronyó per ser pacient diabètic el radiòleg va recomanar “una exploració del fetge”. Ningú va fer res. Al cap de 4 mesos érem ingressats a l’hospital, 10 dies de fer proves sense cap resposta. Finalment, una doctora ens va dir literalment: “hem trobat una cosa lletja al fetge”.
    Aquesta cosa lletja es deia: hepatocarcinoma en fase avançada. Quan vaig recopilar la història clínica del meu pare, vaig trobar aquesta suggerència del radiòleg. Com comprendreu, mai havia sentit tanta ira. El metge que hauria d’haver fet aquesta exploració, en saber la gran CAGADA va venir a l’habitació a disculpar-se. 3 mesos mes tard el meu pare era mort.
    El cas del meu pare, no es un cas de números, les proves estaven fetes. El cas del meu pare, es un cas de negligència. És més, quan el meu pare va anar a recollir els resultats del ronyó el metge li va sentenciar “Joan, tens uns ronyons que et funcionen de puta mare”.
    No vaig denunciar-ho perque estava destrossada i cansada de lluitar contra la malaltia, una guerra que estava perduda. Però animo a tothom que es trobi en una situació així a fer-ho.
    Senyors doctors, es igual que publiqueu en revistes d’impacte si després no sou capassos de mirar-vos els resultats de les analítiques que vosaltres mateixos demaneu. Ah! I disculpeu-me, però esteu parlant de persones mortes o vives, estalvieu-vos les analogies esportives, respecteu als morts.
    Gràcies.

  4. Totalment d’acord amb l’escrit. Ànims a continuar millorant. Els professionals de la sanitat sabem que no es gens fáçil i que estem en uns moments dificils.

    • Totalment d’acord amb l’escrit. Son temps complicats i dificils i els profesionals de la sanitat han de fer molts esforços per anar millorant en el dia a dia. Anims.

FER UN COMENTARI

*