Ha de passar un accident com el del dia 5 de gener al barri de Sant Roc a Badalona perquè els mitjans de comunicació parlin d’una situació que preocupa i que mostra fins on pot arribar la precarietat i la pobresa. Sorprèn, però, com es desvia l’atenció i es parla de pobresa energètica quan el problema real és l’augment de les situacions d’ocupació i d’habitatge precari com a conseqüència de la pobresa real.
No és pobresa energètica, és pobresa i necessitat d’habitatge
Els qui treballem amb col·lectius vulnerables ens adonem que cada cop hi ha més persones i famílies que recorren a l’ocupació d’un habitatge per viure. També sabem que l’ocupació no és la solució, i que al voltant dels pisos ocupats hi ha una problemàtica greu de mercadeig i màfies a més dels riscos per la manipulació de les instal·lacions, problemes de relació amb els veïns, inestabilitat, etc.
No estem d’acord amb l’ocupació, però no trobem cap resposta a les situacions concretes que se’ns presenten, ja que no hi ha habitatges a un preu assequible als nivell dels ingressos de moltes famílies.
Les ocupacions són la conseqüència de la gasiveria i la inhumanitat de les entitats financeres, de les immobiliàries especuladores i dels fons voltors
Ens sorprèn que no es parli d’aquest problema en els mitjans de comunicació, i possiblement és perquè si se’n parla s’han d’analitzar les causes, i aquestes són entre altres, l’abús de la banca que ha portat al desnonament deixant moltes famílies sense casa i moltes cases buides, la falta d’habitatge social i, en definitiva, l’haver considerat l’habitatge com una font de riquesa i negoci en lloc d’un dret bàsic i fonamental de totes les persones.
“Housing First”, “ningú sense clau”
Les entitats directament implicades en l’acompanyament a persones en risc d’exclusió sabem que és molt difícil o impossible començar cap procés d’incorporació al treball i a la formació, si primer no es té assegurat un lloc on viure amb dignitat. És per això que creiem que cal denunciar la situacions d’especulació i forçar el lliurament i la incorporació dels pisos buits per a lloguer, ja sigui a través de l’administració pública o a través d’entitats del tercer sector. I sobretot cal que les administracions legislin amb urgència i arbitrin les mesures per revertir aquesta situació i per protegir un dret fonamental, pas imprescindible per avançar en la disminució de la precarietat i la pobresa.
Consell de Càritas Arxiprestal Anoia Segarra
