Les cinc escoles públiques d’Igualada han registrat gairebé la meitat de les preinscripcions de nous alumnes de P-3 de cara al curs 2018/19, malgrat la inferioritat d’oferta de places públiques existent. En un context de fort descens de la natalitat, del total de 413 preinscripcions a P-3 registrades durant el període hàbil, un total de 178 (el 43%) han estat per a les escoles de la Generalitat de Catalunya, quan l’oferta inicial d’escola pública a Igualada era de 197 places (el 36% de les 547 places totals). Per contra, les escoles de propietat privada han registrat 235 preinscripcions (el 56%), partint d’una oferta inicial del 64% (350 places).
Un cop les famílies han expressat les seves preferències, doncs, es constata que un 43% ho han fet pel Dolors Martí, l’Emili Vallès, el Gabriel Castellà, el García Fossas i el Ramon Castelltort, mentre que la resta, un 56% s’han decantat pels 9 centres privats registrats formalment a la capital de l’Anoia. Mares i pares dels centres públics d’Igualada reclamen a la Generalitat i l’Ajuntament que treballin activament per corregir aquesta situació sui generis d’Igualada, augmentant l’oferta de places públiques fins a assolir un 50-50 amb les de l’escola privada, per tal de garantir l’accés a l’escola pública a totes les famílies. Actualment, famílies que tindrien la intenció de matricular els seus infants a la xarxa pública veuen limitat el seu dret a causa de l’escassedat d’oferta, que limita d’antuvi les opcions de tria. En aquest sentit, ressalten que en el conjunt de Catalunya la xarxa pública escolaritza el 67,2% de l’alumnat de Primària, una xifra que deixa Igualada en una posició molt desavantatjosa.
Les associacions de mares i pares (AMPAs) del Dolors Martí, l’Emili Vallès, el Gabriel Castellà i el García Fossas volen ressaltar que l’educació pública garanteix als futurs ciutadans igualadins i igualadines la igualtat d’oportunitats, l’èxit educatiu, l’esperit crític i la cohesió social, pilars fonamentals per al progrés de qualsevol societat. Alhora, refermen el seu compromís envers el concepte “una escola, cinc centres”, en el sentit que la qualitat educativa de totes cinc escoles és igualment excel·lent gràcies a un cos docent altament implicat. Finalment, també animen l’Ajuntament a continuar invertint en la millora contínua de les instal·lacions, de titularitat municipal, i, per tant, al servei de tota la ciutadania.
Petició als consistoris de la Conca d’Òdena
Així mateix, les AMPAs també lamenten profundament l’anunci del Departament d’Ensenyament de tancar línies públiques als municipis de la Conca d’Òdena, i emplaça el conjunt dels ajuntaments afectats a estudiar les causes d’aquestes retallades. D’una banda, possiblement atribuïbles al descens de natalitat; de l’altra, possiblement també atribuïbles a la decisió familiar d’evitar l’escola de proximitat. Una dinàmica que, segons els informes del Síndic de Greuges de Catalunya, tan sols tendeix a aprofundir l’espiral de reproducció de la segregació escolar.
En el seu informe del 2016, el Síndic recalca que les famílies amb «més capital cultural i econòmic» són les que «generalment desenvolupen estratègies d’elecció d’escola més informades i complexes», i entre els elements que determinen aquesta elecció hi té un pes notable «la composició social» dels centres que eviten/que trien. «Heus ací l’espiral de reproducció de la segregació escolar: les condicions d’escolarització determinen la composició social dels centres, però aquesta composició determina alhora les condicions d’escolarització, i així successivament», ressalta el Síndic. Per evitar situacions com aquesta, les AMPAs reclamen accions decidides per part dels poders públics per garantir la cohesió present i futura.
Aixo pasa per no ppder pagar una privada