Inici Cartes dels lectors Les petites protestes

Les petites protestes

COMPARTIR

Aquests dies tots estem pendents del judici, del què s’hi diu, del què hi passa… I no és perquè sí. Tenim clar que ens estan jutjant a tots. Estan jutjant el que, com a societat, vam fer el 20 de setembre, l’1 d’octubre i tots els altres dies que hem lluitat per aconseguir la llibertat del nostre país. Les protestes durant aquest últim any i mig han estat constants: des de les cassolades a carrers i places de tota la geografia catalana fins a les grans manifestacions i mobilitzacions a Barcelona o a Brussel·les, passant per les vagues i les concentracions.

Els mitjans de comunicació habitualment posen el focus en aquests grans esdeveniments però més enllà, hi ha una sèrie d’actes de protesta constants que s’han integrat a la nostra vida quotidiana. Molts de nosaltres necessitem expressar i demostrar diàriament el nostre rebuig a tanta injustícia i ho fem a partir de petits actes: des de la individualitat de portar un senyal groc a la roba (llaç, pin, mocador, …) fins a actes més col·lectius com el cant diari El Cant dels Ocells. Aquests actes, que d’entrada poden semblar més petits perquè no són notícia, demostren la gran fermesa i determinació que tenim com a poble al no normalitzar aquesta situació.

L’1 de novembre de 2017 l’Anna Ortega, una veïna de St. Fruitós de Bages, va sortir al carrer amb el seu violoncel a tocar El Cant dels Ocells i amb la intenció de continuar-ho fent cada vespre fins que s’aconsegueixi la llibertat de tots els presos polítics. El Cant dels Ocells és la nadala que va popularitzar Pau Casals, com a símbol de pau i llibertat, interpretant-la sempre a l’inici dels seus concerts a l’exili. Aquesta iniciativa que va començar a St. Fruitós, gràcies a les xarxes socials, es va estendre ràpidament per tot el territori i actualment, en alguns llocs de manera diària i d’altres setmanalment, a molts municipis catalans es toca o canta aquesta nadala amb la mateixa intenció: demanar l’alliberament de tots els presos polítics.

A Igualada també s’hi pot trobar un gran grup de gent obstinada i ferma que cada dia es reuneix a dos quarts de nou del vespre al carrer García Fossas a cantar a favor de la llibertat i la justícia. Aquesta trobada es va començar a fer el divendres 10 de novembre de 2017 a davant de l’antic cinema Kursal i, tot i haver canviat d’ubicació, no s’ha deixat de fer ni un sol dia. Al contrari, ha anat creixent: a part de la interpretació de El Cant dels Ocells, ara també s’hi canta un repertori variat de cançons protesta, moltes amb lletra adaptada a la realitat catalana, es llegeixen textos i s’hi criden proclames a favor de la llibertat. És un espai col·lectiu, on tothom hi és ben rebut i que Igualada s’ha fet seu convertint-se en seu de totes les reivindicacions de llibertat que han sorgit en aquest temps, tant per iniciativa d’entitats com personals.

Aquests dies que tots estem més pendents que mai de l’actualitat judicial, seguint els interrogatoris i pendents de tot el que passa a Madrid, cal que continuem ferms amb els actes quotidians de protesta. Aquestes petites protestes poden ser moltes i molt variades: portar el llaç groc, penjar un domàs de “llibertat presos polítics” al balcó, unir-nos als cantaires de El Cant dels Ocells, etc. Però cal que continuem determinats a no normalitzar mai ni la repressió ni la injustícia perquè de la mateixa manera que ens estan jutjant a tots a Madrid, també la nostra defensa i la nostra força és i serà col·lectiva.

Neus Carles

Mestra i professora de violí i membre de la candidatura de Poble Actiu

COMPARTIR

6 COMENTARIS

  1. Sou una colla de fanàtics que no pareu de molestar els que no som separaristes amb la vostra ocupació constant i insuportable de l’espai públic. I, per cert, el gran Pau Casals es regiraria a la tomba si sabés l’ús que feu de la seva música. Acabeu d’una vegada amb els vostres rituals sectaris, si us plau, i deixeu-nos en pau.

    • Bon dia Josep, portaveu d’en Pau Casals. T’ha explicat per què és regiraria? Sembla que ens voldries calladets normalitzant la presó i la injustícia. Tinc males notícies per vostè. Lliures els volem ja, avui ho reclamem, i si cal cada dia.

  2. Estimat Josep, El cant del ocells és una cançó popular catalana d’autor anònim. Pau Casalas només la va popularitzar arreu del món perquè la interpretava com a bis als seus concerts. En cap cas és la “seva” música.

  3. Estimat Josep, El cant del ocells és una cançó popular catalana d’autor anònim. Pau Casalas només la va popularitzar arreu del món perquè la interpretava com a bis als seus concerts. En cap cas és la “seva” música. Tanmateix, igual t’enduries una sorpresa si poguéssim preguntar-li què en pensa de l’ús que se’n fa actualment.

  4. L’engany i les mentides que els sediciosos han infiltrat al ramat és il·limitat. Han segrestat els sentiments de la gent a través de la tergiversació de la realitat amb una mala fe colossal. Aquí no es jutja cap poble, aquí es jutja a una colla d’irresponsables que es van saltar la llei, que es van rebel·lar contra la Constitució i l’Estatut, i tot plegat sabent que això tindria conseqüències. D’aquest judici sortirà una sentència justa, no hi ha dubte, i el que els dol als sediciosos és l’exemplar conducció que el jutge Marchena està desenvolupant en les sessions del judici. I de presos polítics res de res, són polítics presos i punt. I una recomanació a la qual signa l’article: dedicat a tocar el violí que a través d’aquesta via podràs fer més patriotisme que rendint tribut a uns personatges que han malmès la convivència i el prestigi d’aquest dissortat país, i passant la vergonya d’haver tingut un element al davant de tot plegat com el pallaso de Waterloo.

FER UN COMENTARI

*