L’eix diagonal compleix un any apropant Igualada a Manresa i al mar

La carretera C-15, l’anomenat Eix Diagonal, ha celebrat aquest diumenge el seu primer aniversari. Ara fa un any es van inaugurar els darrers trams que quedaven pendents: la variant de Vilafranca, l’enllaç entre Sant Salvador de Guardiola i la C-25, el tram entre Òdena i Castellfollit del Boix i l’autovia entre Vilafranca i Vilanova i la Geltrú.

Aquesta infraestructura havia estat llargament demandada pel territori i, des de la seva entrada en funcionament, el Departament de Territori i Sostenibilitat xifra en un 15% l’augment del trànsit entre les ciutats comunicades per aquesta via: Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, Igualada i Manresa. El tram més transitat és el que va de Vilafranca a Vilanova, el qual abans suportava un aforament d’entre 15.000 i 17.000 vehicles per dia i que, ara, ha passat a estar entre els 17.000 i els 20.000. Els pics més importants de trànsit s’han donat durant l’estiu i també els caps de setmana.

Per trams, entre Igualada i Manresa hi circulaven 5.153 vehicles al dia el desembre de 2011 i ara ho fan prop de 6.400, amb un repunt a l’estiu de poc més de 7.000 circulacions diàries.
Entre Igualada i Vilafranca el volum de trànsit se situa al voltant dels 12.000 vehicles diaris, quan el mes de desembre de 2011 no arribava a 11.000. Entre els mesos de juny i agost, aquest tram de la C-15 va superar els 14.000 vehicles diaris

La posada en marxa de la nova infraestructura ha vist com se succeïen diversos accidents de trànsit, alguns dels quals molt greus i seguits en el temps. El 24 de juny va morir un conductor a Cabrera d’Anoia i quatre noies van pedre la vida en un accident a la variant de Vilafranca l’1 de juny. El mes de maig hi havia hagut un altre accident mortal a l’alçada de la Granada. Segons el director general de carreteres, Jordi Follia, no es pot dir que sigui una via perillosa i cada accident té unes condicions particulars. Tot i això s’han pres mesures per potenciar-ne la senyalització i fer-la més evident, sobretot en els trams en què la via passa d’autovia a carretera convencional i en els revolts més tancats.

D’altra banda, des del Departament de Territori afirmen que abans de l’estiu del 2013 s’haurà solucionat la congestió que hi ha a l’entorn de la rotonda que enllaça la C-15 amb la Nacional 340 a Vilafranca. Es posarà un segon carril per accedir a la rotonda venint de Barcelona i s’il·luminarà la zona.

Un impuls a la dinamització econòmica dels territoris que travessa

La nova C-15 va ser inaugurada pel president de la Generalitat, Artur Mas, el 2 de desembre del 2011. Mas va destacar en el seu discurs que la via havia de ser una eina de reactivació econòmica i, segons el Departament de Territori i Sostenibilitat, l’augment de trànsit va lligat a un increment de l’activitat econòmica de les quatre comarques connectades.

Malgrat que un any és un període curt per valorar l’impacte econòmic de la carretera -i més encara en un context de crisi-, agents econòmics de les quatre comarques coincideixen a posar de relleu aspectes com la reducció dels trajectes -fet que afavoreix la productivitat- o l’augment de visitants de les ciutats veïnes als esdeveniments comercials.

La reducció del temps de desplaçament ha provocat que s’hagi incrementat el flux de persones entre l’interior i la costa. Des de l’Ajuntament de Manresa, la regidora de Promoció Econòmica, Comerç i Turisme, Sílvia Gratacós, ha explicat que la capital del Bages ha percebut un «important» increment de turistes provinents de les comarques que uneixen la via.

L’alcalde de Vilafranca, Pere Regull, ha assegurat que també han augmentat els assistents als esdeveniments comercials i d’oci que ha organitzat la ciutat. Es tracta de la Fira del Gall que segons el batlle «va ser brutal, vam haver de tancar tots els tastos i aquelles propostes que tenien límit de públic». Per Nadal de l’any passat, la ciutat també va rebre més persones, ja que l’aparcament de la Rambla de Sant Francesc va registrar 7.000 vehicles més que l’any anterior per les mateixes dates i la pista de gel va rebre patinadors de Manresa, Igualada i escoles de Vilanova. A les passades Fires de Maig van assistir un 18% de visitants de fora de la comarca, xifra que representa dos punts més que l’any 2011.

Com a curiositat, el president de Cambra de Comerç de Manresa, Pere Casals, ha destacat que les empreses del Bages han rebut més currículums de gent provinent de les comarques de l’Eix Diagonal. Segons Casals, «abans molts empresaris no hi paraven tanta atenció perquè pensaven que aviat es cansarien de fer el trajecte cada dia, però ara tot això ha canviat».

Transport de mercaderies

Però el temps de desplaçament també ha millorat per als transportistes de mercaderies. Un exemple és el que ha explicat David Ruiz, responsable d’Operacions de la Terminal Portuària de Vilanova, que ha assegurat que des del primer dia que es va posar en marxa l’Eix Diagonal, els camions que fan la ruta Castellbisbal-Vilanova poden fer un viatge més en la mateixa jornada. Això representa que «l’empresa de transports estalvia, perquè amb menys camions pot enviar al port més tones», ha dit Ruiz. A més, «els xofers arriben més relaxats, perquè no pateixen conduint amb un camió tan gran per una carretera perillosa», ha afegit. La regidora de Promoció Econòmica de l’Ajuntament d’Igualada, Àngels Chacón, ha explicat que «ha augmentat el tràfic d’empreses exportadores que, enlloc d’anar a Barcelona, van al port de Vilanova». Pel que fa al volum d’empreses que han fet aquest canvi, Chacón ha ressaltat que «encara és d’hora per quantificar» però ha assegurat que «ja s’ha començat a notar». 

Però des de les patronals engresquen les institucions perquè no es relaxin, com el president de Cambra de Comerç de Manresa que ha instat el Bages a esforçar-se per donar a conèixer els seus atractius i explotar els seus valors turístics. «Qui sortirà guanyant amb l’eix Diagonal? En conjunt tots, però la comarca que sigui capaç de ser més atractiva i proposar més ofertes serà la que en traurà més partit», ha avisat.

Igual pensa Xavier Cardona, president de l’Associació d’Empresaris del Garraf, l’Alt Penedès i el Baix Penedès, que creu que les viles receptores han d’estar preparades per rebre la mobilitat, sobretot en qüestions com la canalització del flux de vehicles, la senyalització, etc. «Si no, els visitants podrien no voler tornar o fer-ho amb menys freqüència», ha afegit.

El territori reacciona

Donada la facilitat d’establir relacions entre les comarques de l’Anoia, Bages, Alt Penedès i Garraf, els regidors de Promoció Econòmica i Turisme de les capitals de l’Eix Diagonal han establert contacte per treballar una promoció conjunta del territori i posar en comú les seves potencialitats. La intenció és facilitar i incentivar la mobilitat de ciutadans i visitants, així com atraure plegats turistes al conjunt de les ciutats de l’Eix. El sol, la platja, l’enoturisme, el cicloturisme o les activitats aèries són atractius de les diferents comarques, que també es complementen en l’àmbit comercial o formatiu. En l’àmbit empresarial, per exemple, les unions d’empresaris de l’Anoia i l’Alt Penedès van iniciar converses fa uns mesos amb la intenció d’arribar a fusionar-se.

Les mancances de la carretera

Aquest primer any de la carretera han servit als usuaris de la via i als agents socioeconòmics del territori per provar la carretera i trobar mancances en alguns aspectes per millorar encara més.

«Els regidors de Promoció Econòmica de les quatre comarques estem d’acord que hi ha una mancança en la senyalització», ha dit Chacón. «A ningú ens agrada, ni per la rellevància que dóna a les ciutats, ni per la seva orientació geogràfica». Tanmateix, la regidora igualadina ha expressat que ja han demanat a la Generalitat que «ho solucioni».

Una altra de les mancances és la inexistència d’un transport públic de passatgers que uneixi els territoris. En aquest sentit, la regidora de Promoció Econòmica d’Igualada ha ressaltat que a nivell formatiu podria haver-hi un potencial a desenvolupar entre les quatre comarques, «ja que no ens fem la competència» i podria haver-hi «col·laboració entre els centres». Tanmateix, Chacón ha lamentat que «no tenim un transport públic que uneixi l’Eix i això ens va en contra».

El president de l’ADEG també ha relacionat formació i transport públic. Cardona ha lamentat que no hi hagi facilitat perquè estudiants de les comarques centrals puguin desplaçar-se fins a l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú. «Tenim la infraestructura, que dóna potencialitat, però cal dotar-la amb una línia d’autobusos confortable, fiable i freqüent», ha conclòs.

Xavier Cardona també ha reclamat que s’instal·li la fibra òptica -tal com es va preveure a l’hora de construir la via- perquè «és essencial per la millora de la economia» el trasllat d’informació que necessiten les empreses «del present, no del futur», ha afegit.

Els Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) també han reclamat al Departament de Territori i Sostenibilitat que faciliti la circulació de tractors per l’Eix Diagonal, especialment en el tram que va des de Vilafranca a Igualada. El sindicat demana que fins que no es construeixin vies de servei o s’habiliti un lateral en ambdós sentits «que reuneixi les mínimes condicions», es permeti circular als tractors per la nova autovia. També ha denunciat que en alguns trams «falta la senyalització» de les vies de servei per on han de passar els tractors i, en d’altres, l’asfalt es troba en «molt mal estat», fet que suposa un «perill» pels conductors d’aquests vehicles.

A banda, l’alcalde de La Granada també té un reclam sobre l’Eix Diagonal. Es tracta del punt negre que ha quedat després de la construcció de la via al pas pel seu municipi. I és que una corba en un canvi de rasant fa molt perillós el tram i ja hi ha hagut dos accidents mortals, un durant les obres l’any passat i un altre el mes de maig. Sobre aquesta qüestió, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder -ara en funcions-, va assegurar en una reunió amb els alcaldes de l’Alt Penedès abans de l’estiu que s’està estudiant a fons una solució.