L’Ateneu rep diumenge el «Cyrano de Bergerac» d’Oriol Broggi i Pere Arquillué

El proper Diumenge de Carnaval, 10 de febrer, arriba a Igualada un dels èxits de la cartellera teatral d’aquesta temporada: Cyrano de Bergerac d’Edmond Rostand. La Perla 29 està de gira abans de retornar a la nau de la Biblioteca. Per al seu muntatge, Oriol Broggi ha fet servir la traducció de Xavier Bru de Sala. Molta gent encara recorda aquesta versió dirigida per Scaparro i que Josep Maria Flotats va interpretar a Igualada pels volts de Sant Jordi, l’any 1986. L’espectacle ha obtingut dos premis Butaca: al millor actor, Pere Arquillué i a la millor caracterització. En aquest viatge acompanyen a un sublim i geniüt Arquillué, amb Marta Betriu, una amable però decidida Rosaura, Bernat Quintana en el paper del bell Cristià, a més de Ramon Vila, Jordi Figueras, Isaac Morera, Babou Cham, Pau Vinyals, Andrea Portella i la jove Emma Arquillué.

La funció serà a les 19h. Hi ha venda d’entrades i d’abonaments presencials i per telèfon al Punt (c/ Garcia Fossas, 2; telèfon 93 801 91 16), els dijous i divendres de 19 a 21h i dissabte d’11 a 14h. També a la taquilla del passatge Vives, dues hores abans de la funció. Les entrades són a 20 euros, 18 euros i 15 euros i hi ha un 20% de descompte per a diversos col·lectius, com persones majors de 65 anys, jubilats o aturats, les que disposin del carnet d’estudiant, del carnet de família nombrosa, carnet de soci de TR3SC, els menors de 26 anys, carnet d’espectador del Teatre de l’Aurora, socis de l’Ateneu Igualadí i grups organitzats a partir de quinze persones.

El Cyrano de Broggi

El Cyrano d’Oriol Broggi i Pere Arquillué és proper i agrada al públic. Però com diu el director “Cyrano de Bergerac és, des de fa més de 25 anys, un dels referents més intensos del teatre del nostre país. Recordo molt bé el dia que vaig anar a veure l’obra al teatre, jo era un nen, i recordo també haver-la vist moltes vegades més en la versió de cinema, al vídeo de casa. El muntatge de Josep Maria Flotats és una de les raons que em porten cap al món del teatre. A cada assaig em plantejo per què no haver fet aquest text abans? Com és possible que hagin passat 28 anys i ningú no l’hagi tornat a fer? Segurament la resposta és senzilla: l’empremta del muntatge del Flotats ha estat massa forta! És una meravella assajar aquests grans textos on a cada vers et sorprens de cadascuna de les paraules”.

Broggi afegeix que “Cyrano em té el cor robat. És commovedor i molt encisador, et capta des de l’inici, et sedueix. És un home fort, àgil, intel·ligent, un líder. És bona persona, agut, agosarat, valent, lleugerament impertinent i irònic. Aconsegueix ofendre però alhora atrau. És un cavaller orgullós i coherent, un home íntegre que mai no acceptaria vendre’s. Àgil amb l’espasa i amb el vers. Un home total: bo amb les lletres i bo a la batalla. Presentat així semblaria l’home perfecte, però no! No, la perfecció no existeix… i Cyrano té un problema. Una deformació que es concentra en el seu gran nas. La jugada de l’autor és magnífica, perquè el nas és allò que el fa imperfecte. És la mostra visible de la imperfecció. Cyrano està obsessionat amb el seu nas desproporcionat i la problemàtica que té amb ell s’enquista dins el seu esperit i tenyeix tota la seva existència. Pateix”.

L’obra de Cyrano és una meravella i l’argument està molt ben trenat. També per la frescor del versos i la manera d’arribar a l’ànima de tots els espectadors. Allò que Cyrano diu a Rosaura és preciós. Fa estremir i emocionar. En temps de crisi busquem emocions fortes i “del tot tremendes”. Busquem amb ànsia allò que et fa vibrar tot el cos i l’ànima. Allò que et fa riure mentre plores. Cyrano és una obra de mosqueters, amb baralles, balls, espases, corredisses, guerres, amor, teatre, cançons, traïcions, conspiracions, emoció, mort i més amor. Una obra completa i extraordinària.

Bru de Sala, una traducció de nassos

Fa 27 anys Xavier Bru de Sala ens confessava que “el text del francès és molt bonic i agradable, ple de subtileses verbals… Rostand era un malabarista de la llengua”. Ara ens parla del nou projecte de La Perla 29, afirmant que “a diferència de tots nosaltres i de la resta dels mortals, el Cyrano de Rostand disposa d’una tan plena consciència d’ell mateix que se sap indigne de ser estimat. La irresistible enormitat del nas no és sinó metàfora de la deformitat de l’ànima. Per desencadenar aquest drama tan agraït de contemplar i d’ingerir com de quasi impossible digestió, no n’hi ha prou amb aquesta consciència. Cal, en primer lloc, que el personatge actuï en conseqüència, que llueixi un caràcter acordat amb l’exageració del nas. Així, el trobem adorable i temible, heroic i fatxenda, imprudent, impetuós, però sensible i respectuós fins a extrems malaltissos. Com els romàntics de debò, Cyrano no fa trampes ni se’n fa. Que l’espectador no es deixi enganyar per la brillantor de les escenes i les rèpliques, que llisqui per la seductora passarel·la del vers, però que no ignori el sentit de l’obra, que s’interrogui i es deixi interpel·lar, que travessi el vel de la facilitat, que rebutgi la temptació de considerar-la una diversió intranscendent i amable”.

I acaba explicant que “aviat farà trenta anys del gran moment pel teatre català que va representar el Cyrano de Josep Maria Flotats. És un honor que Oriol Broggi primer i tot seguit Pere Arquillué i la resta de la companyia La Perla 29 hagin tornat a confiar en la mateixa versió. En correspondència, i per tal d’acostar-la encara més a la sensibilitat de l’espectador d’avui, hem acordat que, sense abandonar el rigor prosòdic, els actors fessin seu el text més enllà del vers, tal com exigeix Molière i a la contra de com hauria volgut Rostand. Aquí i allà, algun petit descans de la mètrica i la rima, a la manera d’un replà, no procura sinó incrementar aquesta imprescindible proximitat i accentuar, amb el contrast, la contundència del recitat. Que em perdonin els actors i el director, però el millor elogi que puc fer-los és constatar que, en efecte, han aconseguit que aquest Cyrano es pugui escoltar, no diré que a les fosques, però sí amb els ulls aclucats”.