La propera sessió de ‘Pantalla Oberta’ serà el dijous 10 de novembre. La sessió serà a les 20h. a la Sala de Socis de l’Ateneu, i en ella projectarem la pel·lícula Las huellas de Dylan (2006), del director Fernando Merinero.
Fa cosa d’un mes es va notificar a qui corresponia el Premi Nobel de Literatura d’enguany: Bob Dylan.
A l’instant, els mitjans de comunicació van destacar-ho, i van començar a omplir els seus espais polemitzant si el cantautor de Minnesota era mereixedor de la distinció sueca. Això ens serveix d’excusa per recuperar un desconegut documental, fet a l’Estat Espanyol, sobre Bob Dylan.
Li va costar, li va costar,…. a Robert A. Zimmerman, una de les icones absolutes de la música contemporània, visitar l’Estat Espanyol, amb motiu d’alguna actuació. De fet, l’autor de peces immarcescibles com Blowin’in the wind, Like a rolling stone o Knockin’ on the door, en aquells anys, només sortia dels seus EUA per anar a grans capitals com Londres o París. En el transcurs dels anys, aquest mite vivent i incombustible, que de manera permanent s’ha anat reinventant des de la incial música folk fins al rock elèctric, passant pel blues, la música country, el gospel, el funky,…. entre d’altres, ha anat visitant l’Estat Espanyol.
Una de les vegades, va ser l’estiu de 2004, on els seus seguidors van poder gaudir-lo en localitats com Barcelona, Còrdova, Benidorm,… Aprofitant una gira de Bob Dylan per l’Estat Espanyol, un equip de rodatge decideix seguir-la de ben a prop, per tal d’esbrinar les empremtes que l’artista ha deixat a distintes generacions. Assistint als concerts, coneixerem els seus fans –i les seves opinions- tant d’espanyols com estrangers. S’entrevisten, també, cantants, escriptors, crítics musicals, gent que l’hagi conegut i que han seguit la seva carrera.
La idea de Las huellas de Dylan arrenca d’una idea eminentment pràctica, doncs. Sabent com és d’impenetrable Dylan amb la premsa, ens acostem a la seva figura a partir dels seus admiradors (des d’aquell que fa anys i panys que el segueix fins al que l’ha conegut fa molt poquet,…) i així es capturen des dels criteris d’admiració més embogits fins els més raonats. Las huellas de Dylan, doncs, documental però també ‘road movie’, pretén aproximar-nos a aquest mite de la música del segle XX – i Premi Noble del XXI- que ha desenvolupat una obra i una vida sempre envoltades de misteri.
Una última cosa. Es pot fer un documental sobre Bob Dylan sense Bob Dylan? Doncs, sí. Es pot fer un documental que si bé imperfecte, piqui la curiositat? Doncs també. I això és el que és,… simplement, Las huellas de Dylan de Fernando Merinero.