Inici Societat L’aqüífer de Carme-Capellades, en el millor nivell dels darrers deu anys

L’aqüífer de Carme-Capellades, en el millor nivell dels darrers deu anys

COMPARTIR

[Img #9349]Les pluges d’aquesta passada primavera han ajudat a acabar d’emplenar l’aqüífer de Carme-Capellades, així com els d’arreu de Catalunya. Actualment, aquestes masses d’aigua es troben a nivells similars de finals dels anys 90, els millors resultats de la última dècada. «Les aigües subterrànies són la principal font de proveïment i aquests bons nivells garanteixen que la demanda estarà coberta», explica el director de l’Àrea d’Abastament de l’Agència Catalana de l’Aigua [Img #9352](ACA), José Miguel Diéguez. Tot i això, alerten del perill que restes d’antibiòtics o productes farmacèutics detectats en alguns rius puguin arribar als aqüífers.

«La situació actual es podria qualificar de bona, des del 2007 i 2008 que vam patir l’última sequera, hem tingut episodis de pluges abundants i després d’aquesta primavera els aqüífers catalans es troben en el millor estat de la última dècada», assegura Diéguez. A més de l’aqüífer anoienc, els principals del país són els de la Vall Baixa i Delta del Llobregat, el del Baix Ter i Daró, el de la cubeta d’Abrera, el de la baixa Tordera i el del Fluvià i Muga.

Anualment, s’extreuen uns 23 hectòmetres cúbics de mitjana d’aquests aqüífers, tot i que en el cas del de Carme Capellades en són 6, segons informa la Junta d’Usuaris de l’aqüífer, que en fa el seguiment des de 2010. Gran part de l’aigua s’utilitza per abastament urbà, en segon lloc es destina a demandes industrials i, finalment, es fa servir per a usos agraris. Els purins i la sobreexplotació continuen essent els principals perills per al futur d’aquestes masses d’aigua tot i que cada cop més els ciutadans són «més conscients» sobre aquesta problemàtica.

«Les aigües subterrànies són una de les fonts principals, fins i tot més que les aigües superficials, garantir un bon nivell fa que puguem dir que la demanda per als pròxims mesos estarà coberta», detalla el director de l’Àrea d’Abastament de l’ACA. Des de l’ens ressalten que hi ha una «innegable connexió» entre les aigües superficials com els rius i rieres amb els aqüífers i que aquestes masses d’aigua permeten aportar més cabal, mantenir la vegetació i afavorir aquests ecosistemes.

«S’ha de tenir en compte que els aqüífers són grans extensions d’aigua, algunes d’elles de quilòmetres i amb desenes de metres de profunditat, és fàcil embrutir-les però molt complicat netejar-les», alerta Diéguez. A més, els aqüífers depenen molt de l’estacionalitat i l’extracció d’aigua segons la temporada.

Restes d’antibiòtics d’origen veterinari i fàrmacs als rius

Tot i les bones xifres actuals, des de l’ACA comenten que tornaran a venir «noves sequeres» i que cal continuar amb les tasques de sensibilització per tenir cura de l’ús que se’n fa de l’aigua. «L’aigua és un recurs escàs però de tant dir-ho sembla que ha perdut el seu sentit; no ha de ser així ara cal que els ciutadans també siguin conscients de les aigües subterrànies», apunta Diéguez. «En la mesura que siguem més racionals amb l’aigua més estarem afavorint els nivells isomètrics, menys intrusió salina tindrem i millor estarà el territori», afegeix.

D’altra banda, des de l’ACA alerten que s’ha començat a detectar la presència de substàncies o productes farmacèutics a determinats rius de Catalunya. Des de l’ens asseguren que «no és preocupant» però que cal tenir-ho en compte. «Això ho estan estudiant alguns centres d’investigació específics que han trobat traces d’antibiòtics animals d’origen veterinari i fàrmacs de persones que les aigües no poden depurar», comenta. Davant d’això, Diéguez afirma que és molt possible que aquestes substàncies acabin arribant i acumulant-se en els aqüífers. «L’aigua es connecta d’un cantó a l’altre, encara ningú sap com això pot afectar els escosistemes però en concentracions petites com les d’ara no hauria de ser un problema», apunta.

Un aqüífer amb l’ombra de la sobreexplotació

L’aqüífer Carme-Capellades, amb una extensió subterrània de 157km2, és un aqüífer natural que s’omple únicament amb les precipitacions. La bassa de Capellades és una icona d’aquest aqüífer, ja que és un brollador natural que permet visualitzar l’estat de les reserves de l’aqüífer.

L’aqüífer, del qual s’extreuen anualment uns 6 hectòmetres cúbics per usos industrials i domèstics dels municipis de l’entorn i de part de la Conca d’Òdena, ha estat objecte de controvèrsia per la seva sobreexplotació. El darrer cas que es coneix fou el 2011, quan la perforació de dos pous per part d’una empresa sense l’autorització de l’ACA va fer baixar el nivell de l’aqüífer. En els darrers anys han estat recurrents aquest tipus de denúncies, sobre tot des de l’ADAPA, l’Associació per a la Defensa de l’Aigua al Penedès i l’Anoia.

[Img #9350]La sobreexplotació –denunciada per diferents col•lectius des dels anys 80- va arribar a buidar completament la bassa durant mesos dels anys 1999 i 2001. L’Ajuntament de Capellades –presidit llavors per Xavier Bartrolí (CiU)- va començar a elaborar un projecte per impermeabilitzar la Bassa –eliminant l’efecte de surgència per qual arriba l’aigua a aquest espai i que representa una mena de baròmetre de l’estat de l’aqüífer- i es va generar un ampli moviment ciutadà per impedir-ho.
[Img #9351]
Malgrat les 47 al•legacions presentades –i desestimades- al projecte, 1.300 signatures de ciutadans i la declaració de sobreexplotació per part del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Capellades no va fer marxa enrere i es proposava iniciar les obres. Una acampada a dins mateix de la bassa va fer finalment aturar les obres.
Durant mesos, la bassa capelladina va estar buida i un col•lectiu va acampar-hi per mostrar el seu desacord amb els plans municipals. Entitats i ciutadans del municipi, aplegats sota l’Assemblea de Col•lectius Pro-Bassa Natural, van aconseguir impedir les obres, que eren imminents.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

*