L’Ajuntament de Montbui presenta al·legacions contra la línia de molt alta tensió projectada al sud de la comarca

L’Ajuntament de Santa Margarida de Montbui va donar compte al ple del passat dijous del decret d’Alcaldia on s’aprova la formulació d’al·legacions contra el projecte PEpl-556 que comprèn el parc eòlic Lupus de 49’5 MW, i la seva infraestrctura d’evacuació, a les províncies de Saragossa, Osca, Tarragona, Lleida i Barcelona, i que està promogut per l’empresa Energía Inagotable de Lupus SL, que forma part del grup Forestalia Renovables.

Aquestes al·legacions es formulen tenint en compte que s’ha projectat construir una línia aèria de Molt Alta Tensió (MAT) que creuarà des de l’Aragó i fins a Catalunya. La MAT, de 400 Kv, tindrà 182’22 quilòmetres de recorregut, dels quals 140’23 a Catalunya, i amb una afectació de més de 631 hectàrees. Això comportaria la construcció de 378 torres metàl·liques.

Pel que fa a Santa Margarida de Montbui, el projecte la línia de Molt Alta Tensió (MAT) travessaria el terme municipal en sentit oest-est, en una distància aproximada de 6’3 quilòmetres. Comportaria la ubicació d’un total de 18 torres, d’una alçada entre 34 i 49 metres, separades 400 metres entre cadascuna d’elles. La MAT passaria pel bell mig del terme municipal, molt aprop de nuclis disseminats com el Coll del Guix, i crearía una greu afectació a espais oberts de gran valor natural i geològic. Pràcticament tota la zona per on passaria la MAT és sòl agrícola i forestal, declarat d’important valor tant pel Pla Territorial de les Comarques Centrals (2008), el Pla Director Urbanístic de la Conca d’Òdena (2009) i pel mateix POUM aprovat inicialment a l’abril del 2019.

Cal recordar que aquest projecte de MAT afectaria Bellprat, Sant Martí de Tous, Santa Margarida de Montbui, Vilanova del Camí, La Pobla de Claramunt, Piera, Masquefa i els Hostalets de Pierola, a més de múltiples municipis aragonesos i catalans.

Des del govern montbuienc es basa l’oposició a la MAT en l’impacte en el paisatge, en el territori i la ciutadania, en les activitats econòmiques tradicionals i en els espais naturals i estratègics del territori català. L’impuls de les energies renovables no es pot fer d’esquena al territori i encara menys en funció d’interessos privats de corporacions que únicament contemplen com a objectiu els guanys econòmics, prioritzant-los per sobre de qualsevol altra consideració social, ambiental o de mínima sostenibilitat, i que tindrien greus efectes i externalitats negatives sobre la nostra pagesia, el paisatge i el medi natural.