Juan Carlos González
Fa molt de temps que Igualada no viu una manifestació tan multitudinària centrada en una qüestió local i, si em permeteu, tan feixuga com és el tema de l’aigua. Manca de contracte, conflicte d’interessos, transparència nul·la, sobreexplotació de l’aqüífer… tot un seguit de temes que fan que la problemàtica de l’aigua sigui d’una envergadura tan gran que és normal que la gent tendeixi a desentendre’s. Però no, el que ha passat a Igualada, tot i el mal temps, és que la gent s’ha mullat com no s’ha vist en molt de temps, esdevenint la manifestació per demanar la gestió pública de l’aigua en un èxit rotund!
Unes 800 persones vam recórrer els carrers d’Igualada el dissabte per la tarda per reclamar que la gestió de l’aigua a Igualada sigui pública. Persones vingudes de totes les zones de la ciutat, però també de municipis veïns afectats per la manca de contracte o perquè els seus contractes de concessió s’esgoten, vam reivindicar que l’aigua és un dret i no un negoci. Aquesta onada ja és imparable a Igualada, però també a l’Anoia i a Catalunya, i el polític que consideri que és millor no parlar obertament a la ciutadania sobre el problema de l’aigua està cometent un error polític, però també ètic. El debat de la gestió pública de l’aigua ha vingut per a quedar-se i qui no defensi la gestió pública es veurà obligat a donar les seves raons, no de manera ideològica, sinó amb dades com ha fet la plataforma Aigua és vida Anoia incansablement.
No obstant, aquesta manifestació no hagués estat possible sense les entitats comarcals que hi han donat suport i hores de col·laboració. Aquest esforç col·lectiu evidencia que la lluita per l’aigua pública no és una lluita d’un sector de la societat determinat, ni tampoc respon a una ideologia, sinó que la lluita per l’aigua pública és una lluita compartida per tots i per a tots: la lluita per l’aigua pública és una lluita transversal i de sentit comú perquè és una lluita que afecta a tots i totes. Els veïns de Montbui, per exemple, coneixen molt aprop el que significa una lluita compartida per l’aigua, ja que als anys 70, galleda en mà, van manifestar-se per l’aigua degut a que aquesta no sempre arribava als seus habitatges. No només van aconseguir aturar els talls d’aigua, sinó també millorar el servei que es prestava.
La lluita dels i les monbuienques va necessitar de l’esforç de tots i totes les veïnes i la lluita per la gestió pública de l’aigua a Igualada i a tota l’Anoia necessita de l’esforç i lluita de tots i totes les seves veïnes. La manifestació del passat dissabte a Igualada va ser un primer pas de molts, però sobretot va ser una gran demostració de força ciutadana davant d’aquells que tinguin pretensions de privatitzar el servei. Si ho fan, saben que tindran tot un poble informat però sobretot mobilitzat. I no només perquè Aigua és vida Anoia hi estiguin batallant, sinó perquè una quarantena d’entitats sindicals, culturals, ecologistes, educatives i activistes estan lluitant, colze a colze, per a que ningú pugui fer negoci d’un bé comú com és l’aigua.
Si l’auditoria ha mostrat que la municipalització i la gestió pública és econòmicament viable, el dissabte passat la ciutadania va demostrar que la municipalització i la gestió pública de l’aigua és democràticament necessària. Ara toca als ajuntaments i als polítics que no s’han pronunciat fer el pas que la ciutadania i molts partits ja s’han atrevit a fer: cal que diguin si volen una gestió pública o una gestió privada de l’aigua. Sobren els arguments ideològics i les elucubracions polítiques per evitar tractar el tema i és l’hora de mullar-se per la ciutadania. L’ajuntament d’Igualada, que és qui té una enorme responsabilitat en la irregularitat que estan vivint els tres municipis de la Conca d’Òdena, ha de decidir, davant del clam ciutadà, que farà amb la gestió del servei de l’aigua: o bé donar una resposta democràtica i de sentit comú a la ciutadania fent la gestió pública de l’aigua, o bé seguir tapant les irregularitats de la gestió de l’aigua amb diners d’Agbar. Nosaltres, la ciutadania, seguirem vigilants i mobilitzats!
