‘La vida de Adèle’, divendres i diumenge al Cineclub Ateneu

El cineclub Ateneu proposa aquesta setmana el film francès «La vida de Adèle», i ho fa amb dues sessions per tal que tothom tingui la oportunitat de veure-la: Divendres, 14 de febrer de 2014, a 2/4 d’11 del vespre, i diumenge, 16 de febrer, a les 6 de la tarda al Teatre Municipal de l’Ateneu.

 

Als seus 15 anys, Adèle no té cap dubte de que una noia ha de sortir amb nois.

 

La seva vida canviarà per sempre quan conegui a Emma, una jove de cabell blau, que li descobrirà el que és el desig, i el camí cap a la maduresa. Així, Adèle creixerà, es buscarà a si mateixa, es perdrà i es retrobarà… i tot això sota l’atenta mirada dels qui l’envolten.

 

Efectivament, és la pel·lícula francesa d’amor lèsbic, sí, aquesta de la llarga escena de sexe entre ambdues protagonistes; un escena de la qual es parlarà tant com de la mantega de Brando i María Schneider, encara que sigui una altra cosa molt diferent. Perquè el que allí, amb Bertolucci, era agressió, aquí és passió; i el que allí era violació, en La vida d’Adèle és amor, totalment lliure.

I per tant, problèmes.

 

La vida d’Adèle va commocionar el passat festival de Cannes, on la pel·lícula d’Abdellatif Kechiche es va alçar amb la Palma d’Or. A la sortida de la projecció, una amiga em deia: «No ho dubtis, és la millor història d’amor lèsbic mai rodada». I com caminem ficats de ple en la cultura francesa, un afegiria que és més: un diria que és la millor història d’amor mai rodada, sense més adjectius.

 

Perquè a La vida d’Adèle hi ha pell contra pell, és cert, i és evident que a Kechiche li agrada retratar la bellesa: la bellesa dels cossos joves. Però més enllà d’un parell de cossos nus entrelligats, aporta una càmera tenaç i escrutadora que segueix la relació entre Adèle i Emma des que la primera és una cria sense experiència fins que aquesta mateixa Adèle, en un compromís total amb el personatge comença a recórrer el camí d’espines que la portarà a viure com si estigués ficada de ple en una cançó de Jaques Brel, aquella, per exemple, en la qual es diu que, si em deixes, seré l’ombra de la teva ombra, seré el gos del teu gos…

 

El millor, Adèle adolescent. Descobrint el món. Parlant amb les seves amigues i enfrontant- se a elles. Kechiche, observa als seus personatges mentre mengen, mentre conversen, en el llit, i així dibuixa una història d’amor esquinçadora: per moments tendra i bella, per moments cruel, i sempre inoblidable.

 

Ho tornem a dir: la millor història d’amor mai rodada, sense més adjectius, i n’hem vist unes quantes.