Inici Reportatges La singular història de ‘Ca la Mamita’

La singular història de ‘Ca la Mamita’

COMPARTIR

[Img #27080]El grup Inditex obrirà a Igualada una botiga de la seva ensenya de roba masculina Massimo Dutti. Ho farà en un edifici singular, l’obra modernista d’Isidre Gili Moncunill situat a la cruïlla dels carrers del Roser i Custiol, a la Plaça de Pius XII de la capital de l’Anoia. Ens hem volgut fixar en la història que hi ha darrera d’aquesta joia arquitectònica, la protagonista de la qual dóna nom a l’edifici: Ca la Mamita.

 

L’edifici, però, és anomenat sovint com Cal Barrab o Cal Franquesa. Aquest darrer prové del fet que el comerç d’aquesta família ha ocupat els baixos de l’edifici durant prop d’un segle. Pel que fa Cal Barrab, aquest era el nom d’un altre edifici -avui ja desaparegut, que estava situat a la plaça de la Creu pel cantó del carrer de l’Alba-, habitatge de Josep Aguilera i Brugués i Anna Dalmases a partir de l’any 1816. L’error en anomenar l’edifici que ens ocupa com Cal Barrab es deriva de la connexió familiar entre els dos immobles, com veurem més endavant.

 

Ca la Mamita va ser projectat el 1905 i acabat de construir el 1906. El nom de la Mamita correspon a Bonaventura Maria Prats i Miquel, promotora de l’edifici i persona que fins i tot va inspirar la novel·la “la Mamita” de l’escriptor Antoni Sàbat. També va ser objecte d’un exhaustiu i complet treball de recerca d’una alumna de l’IES Pere Vives Vich, Caterina Prat Vives. D’aquestes fonts, i de la memòria de l’Elisa Jorba, una de les veïnes durant anys de l’edifici, reconstruïm la figura d’una dona poc convencional en el tombant dels segles XIX i XX.

 

[Img #27082]Bonaventura Maria Prats i Miquel, “La Mamita”, va néixer a Santa Coloma de Queralt el 1847. Es va formar com a mestra a Barcelona i als voltants de l’any 1880 va ser contractada pel matrimoni Ramon Aguilera Dalmases -membre de la nissaga dels Barrab- i Maria Pla com a institutriu de les seves dues filles bessones Anna i Adela. Maria Pla va abandonar el seu marit Ramon Aguilera i es va emportar les dues filles, tot dient que eren d’un altre pare. Pla hauria marxat a Cuba amb les bessones i el que presumptament era el pare, un home originari d’aquell país.

 

Sense les filles, Ramon Aguilera ja no necessitava cap institutriu i li va demanar a Bonaventura Maria Prats que seguís treballant a casa seva -al carrer Bruc de Barcelona- com a responsable del servei. Temps després, la relació es va mostrar com sentimental a ulls de tothom, tot i ser inacceptable a l’època. Aguilera disposava de diferents propietats arreu del país. A Montmajor (Berguedà), el 1887 la parella formada per Aguilera i Prats va afillar Maria Vallès, filla dels masovers de la hisenda, que eren els qui tenien cura de la propietat. La parella d’amants es va comprometre a tenir cura de l’educació de la petita. Maria Vallès anomenava la seva mentora “Mamita”.

 

Després de la mort de Ramon Aguilera, Bonaventura Maria Prats i Maria Vallès van seguir vivint a Barcelona, però va edificar una torre a Santa Coloma de Queralt amb la intenció de viure-hi amb la seva afillada. Passaven temporades a Santa Coloma i, al seu pas per Igualada, es quedaven uns dies amb la família Aguilera, a Cal Barrab.

 

Un edifici per deixar la seva emprempta a Igualada

 

[Img #27081]Com relata el treball de Caterina Prat, sembla ser que la Mamita i el matrimoni Aguilera (Antoni Aguilera Dalmases i Isabel Abadal) van impulsar el matrimoni entre l’hereu de Cal Barrab, Josep Aguilera Abadal i l’afillada de Prats, Maria Vallès. La Mamita es va traslladar a Igualada, on va comprar una casa a la Rambla Nova. En morir la seva consogra, Bonaventura es va traslladar a viure a Cal Barrab, al costat de la seva afillada Maria, el seu marit Josep, els seus nou fills i la resta de la família Aguilera.

 

 

El 1905 la Mamita encarregà la construcció de la casa a l’arquitecte Isidre Gili i Moncunill. Per fer-ho es va vendre la casa del carrer Bruc de Barcelona i va comprar les dues cases que hi havia en aquell indret. Segons la investigació de Caterina Prat, sembla ser que la seva intenció, a banda de fer una bona inversió, era la de “deixar la seva empremta” a la ciutat d’Igualada i no pas anar-hi a viure. La família Aguilera explica que quan es referia a la futura casa deia: “vull una joia”.

 

Bonaventura Maria Prats era una dona extremadament exigent i meticulosa en totes les construccions que encarregava, tant a nivell de condicions pactades com de control de les obres. S’explica que anava a veure el progrés de la feina dels paletes i pujava per les bastides per revisar-ho tot, un fet del tot inusual tractant-se d’una dona de principis del segle XX. La Mamita va veure enllestida la seva obra i un xalet d’estiueig a Vallfogona de Riucorb abans de morir l’any 1913 a l’edat de 68 anys.

 

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

*