Inici Llibres La salut dels llibres i la lectura a Igualada, a debat

La salut dels llibres i la lectura a Igualada, a debat

COMPARTIR

[Img #29692]L’espai de debat Dimarts de Diàlegs de l’Ateneu Igualadí va aprofitar la proximitat de Sant Jordi per preguntar-se si “Igualada llegeix i escriu?”. I la resposta a la primera pregunta es podria dir que és ben aviat poc.

 

[Img #29694]L’obertura, amb una visió general del context del món literari a casa nostra, va anar a càrrec d’Anna Guitart, redactora responsable de llibres al programa “Tria 33” de Televisió de Catalunya. Guitart va apuntar que es viu un bon moment literari, però que “es publica massa i els llibres no arriben a la gent”. Va posar com a exemple que ella rep cada setmana a la redacció del programa mig centenar de nous llançaments. Davant aquesta allau, la periodista reivindica la tasca bàsica dels llibreters.

 

Anna Guitart va posar els premis literaris com a gran punt de referència dels lectors, que compren principalment aquestes obres. Això fa difícil que altres es puguin fer un forat, i la periodista lamentava que “s’ha de tenir molta passió i vocació per publicar, perquè a Catalunya sembla que tenim interioritzat que no es pot viure d’escriure”. Guitart no va dubtar a assegurar que la gent ara llegeix més, gràcies a les biblioteques i als llibres electrònics. En aquest darrer cas, però, va lamentar que normalment és descarregant il·legalment els llibres.

El coordinador de Dimarts de Diàlegs, el periodista Jordi Cuadras, va portar el debat a escala local amb els escriptors Antoni Dalmau, Maria Enrich i Rafa Moya, amb els llibreters Ignasi Farré i Isabel Casas i la directora de la Biblioteca Central d’Igualada, Montse Lobato. Amb 22 llibres publicats, Antoni Dalmau és un dels igualadins amb més volums venuts i diagnostica que a la ciutat “hi ha bona salut perquè hi ha escriptors que publiquen en tots els gèneres, ha millorat molt”. Dalmau celebra que “molta gent viu al voltant de la literatura, i això anys enrere era inimaginable”. Tot i això, l’escriptor matisa que “ara és més difícil aglutinar la gent d’Igualada, un llibre de temàtica local es ven menys ara que fa 30 anys”.

 

Bons resultats de les experiències de lectura a secundària

 

Maria Enrich, autora de 15 llibres que inclouen obres adreçades al públic juvenil, puntualitza que des de l’escola “es fa una feina ingent a infantil i primària que a l’adolescència es para”. I Enrich, professora de secundària, reivindica que “totes les experiències de lectura a secundària tenen molts bons resultats”. Exposats a un munt de tecnologies i dispositius, “quan un alumne està lluny de tot el que ens envolta, llegeix”. A més dels clubs de lectura, l’escriptora i mestra va posar com a exemples per apropar la literatura als joves els concursos de microrelats, els de booktrailers o les iniciatives que fusionen música i poesia.

 

600 usuaris diaris a la Biblioteca Central d’Igualada

 

La directora de la Biblioteca Central d’Igualada, Montse Lobato, responent a la pregunta que donava títol al debat, va dir que “Igualada llegeix, però podia llegir més”. L’equipament que dirigeix rep uns 600 usuaris al dia, més de 180.000 al cap de l’any. El passat 2015 es van fer 31.000 préstecs en els que els usuaris es van emportar uns 73.000 llibres. D’aquests, només el 25% eren novel·les, a la resta destaquen els llibres d’autoajuda segons relatava Lobato. El perfil de lector a la Biblioteca és d’una dona de més de 40 anys, tot i que l’elevada presència d’infants a l’equipament és “una bona notícia” per a Lobato. La biblioteca igualadina també acull nou clubs de lectura de diferents gèneres i temàtiques.

 

El format d’actes de presentacions de llibres, obsolet

 

[Img #29693]Des de la perspectiva dels llibreters, Ignasi Farré (Aqualata) posa com a productes estrella els llibres infantils, seguits de la novel·la i el llibre pràctic. Tot i que les vendes de llibre pràctic són “més diverses”, “la novel·la que ven, ven molt i la que no, no acostuma a vendre ni una”. Farré reconeix que “tenim la sort que els llibres es poden tornar” i assenyala que “els mitjans de comunicació influeixen molt”. En aquest sentit, el llibreter recorda que “cada any, per Sant Jordi, el llibre que TV3 diu al migdia que és el més venut, a la tarda ja s’ha acabat”. Però des de la seva experiència rere el taulell, Farré és escèptic amb els rànquings de llibres més venuts dels diaris: “no me’ls crec”. Ignasi Farré també creu que “el format de presentació de llibre té els dies comptats, fer venir algú de fora perquè vinguin 10 o 12 persones…”.

 

Isabel Casas (Llegim? Llibreria) creu que “Igualada llegeix poc” i explica que té una relació “molt diversa amb els lectors, perquè “uns saben molt bé el que volen i altres busquen consell”. Com Farré, considera que “els lectors venen el dia de Sant Jordi amb la llista dels més venuts, que no té res a veure amb la realitat”. Casas apunta que hi ha un salt generacional en el públic de 25 a 35 anys que estan aprofitant una nova fornada d’editorials petites. Sobre els llibres de temàtica local, la llibretera assegura que “quan surten es venen, intentem mimar-los”. La venda d’aquests llibres es concentra en el llançament i després la venda es fa en degoteig. Llegim? Organitza el corraló dels llibres oblidats, una singular iniciativa de bookcrossing que respon, per a Isabel Casas, al fet que “és important que els llibres estiguin al carrer”. La llibretera també creu que “l’esforç de fer presentacions de llibres no té compensacions”.

 

Una indústria complexa

 

Rafa Moya va escriure la seva primera novel·la, “Hormigas en la playa”, després de passar per un taller d’escriptura de l’Ateneu Barcelonés. Moya escrivia articles i contes i es va plantejar escriure una novel·la “però no sabia per on començar”. Després del taller i d’haver completat la seva primera obra, Moya assegura que “aquest món és complicadíssim, sobretot per un escriptor novell, o guanyes un primer important o tens contactes”.

 

La del llibre és una indústria on poques coses es deixen a l’atzar. Antoni Dalmau va parlar sobre les novetats que arriben a les llibreries amb tot el material promocional a punt i on “hi ha un treball que sap al nínxol de mercat al qual s’adreça”. Sobre els llibres i autors mediàtics, Guitart apuntava l’extrem que alguns personatges populars havien rebut la oferta d’editorials de fer-los directament el llibre. La periodista diu que els llibres d’autors mediàtics “no són nocius per sí, hi ha gent que escriu bé i altres que són horrorosos”. En tot cas, aquests autors “tenen un privilegi, la gent els coneix i tenen un accés a la gent que altres no tenen”.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

*