Inici Cartes dels lectors La política del soroll

La política del soroll

COMPARTIR

Els darrers dies s’ha viscut a la nostra comarca un dels esdeveniments més controvertits i comentats dels últims mesos, el possible no pagament de les nòmines dels treballadors i treballadores del Consell Comarcal de l’Anoia que, després de tot, s’ha acabat solucionant amb una mesura extraordinària.

Els treballadors i treballadores del Consell Comarcal, finalment, rebran les seves nòmines en temps i forma. La gran part del panorama polític, però, encara quedarà a l’espera de rebre una dosi de responsabilitat i altura de mires.

Els dies en els quals s’ha perllongat aquesta problemàtica han estat plens de soroll, sent aquest soroll el que evidentment es podria esperar de persones i famílies que albiraven una possibilitat de no cobrar per la seva feina.

No obstant això, una important part del soroll no ha derivat d’aquestes persones i famílies, sinó de partits i figures polítiques amb anhels i desitjos del “com pitjor, millor” per rendibilitzar i aprofitar políticament un tema del tot sensible.

Les xarxes socials, amb comptes i missatges extraoficials procedents de l’entorn de formacions polítiques contràries al govern del Consell Comarcal, han contribuït a la generació d’incerteses, tot esdevenint les parts responsables de la implantació definitiva a l’Anoia del paradigma de la desinformació.

El panorama comunicatiu global és, inequívocament, en un moment clau. La inestabilitat política al Regne Unit o l’auge de l’extrema dreta a Itàlia són alguns dels efectes d’un fenomen que s’imposa a escala mundial en favor del populisme, i el cas del Consell Comarcal ens situa a l’era de la postveritat al nostre territori.

Les ambicions de controlar el relat des dels mecanismes mediàtics del soroll a les xarxes socials, sense criteri periodístic o de neutralitat, són ja una realitat a casa nostra. L’estabilitat del sistema lliure i democràtic que hem construït dependrà de saber identificar-los.

 Víctor Recio Rodríguez

COMPARTIR

6 COMENTARIS

  1. Per fi algu parla dels que han volgut aprofitar aquesta situacio sense serne afectats. Partits com la CUP o regidors com el Pau ortinez aprofitant una situacio tan greu per treuren redit politic. Ha sigut indigne i una falta de respecte pels mateixos treballadors afectats,. a igualada han caigut moltes caretes

  2. Quan es veu fum sabem que alguna cosa es crema…

    I si el secretari de comunicació del PSC ha escrit aquesta carta dient que el problema no són les 180 treballadores que de poc es queden tres mesos sense cobrar, les dues investigacions per possibles fraus o les beques i pagaments vàris del consell (com ha acabat això?) sinó els polítics que han denunciat la situació al consell potser podem esperar més sorpreses com la d’en Teo Romero.

    Aquí tots recordem la relació d’aquest partit amb els diners públics… Fins a quin punt deuen pensar que ens llepem el dit, en aquesta comarca?

FER UN COMENTARI

*