La Llei de Governs locals facilitarà la fusió de municipis i eliminarà un miler de càrrecs dels Consells Comarcals

El Govern de la Generalitat ja té pràcticament enllestida la nova Llei de governs locals que preveu portar al Parlament el mes de juliol. La vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, va exposar-ne les línies bàsiques divendres durant una conferència amb empresaris de l’Hospitalet i el Baix Llobregat organitzada en el marc del Fòrum Empresarial Llobregat.

En aquest territori, Ortega ha confirmat que l’avantprojecte de Llei contempla l’eliminació del Consell Comarcal del Barcelonès i la reducció de bona part del Consell Comarcal del Baix Llobregat per tal d’eliminar les duplicitats que hi ha actualment amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’altre administració supramunicipal en aquest territori.

Ortega ha volgut aclarir però que la nova Llei per optimitzar l’administració local en cap cas entrarà en modificar àmbits territorials, sinó que únicament busca fer més «moderna, viable i eficient» les administracions de proximitat. La nova llei preveu, entre d’altres, reduir al Consell d’Alcaldes la representativitat dels ens comarcals a la resta de territori, un ajust que suposarà la reducció de 1.034 càrrecs públics remunerats en els Consells Comarcals, ha explicat Ortega.

A banda, també es regularan els càrrecs de gerència d’aquests consells comarcals, a través d’un concurs públic, deixant clar que seran llocs de feina eventuals i que el candidat a optar-hi haurà d’acreditar les seves capacitat i formació.

La vicepresidenta ha remarcat també d’aquesta llei que aposta per la mancomunitat de serveis entre municipis i per fomentar la fusió «voluntària» dels nuclis més petits. També ha destacat, com a novetat, el canvi que es regula a les Diputacions provincials que, si bé fins ara depenien directament de l’Estat, amb l’entrada en vigor de la nova norma «dependran directament» del Govern de la Generalitat.

Ortega ha reiterat un cop més que la intenció de la llei no és «posar cap retret al món local», sinó tot el contrari, millorar i garantir l’eficiència i competitivitat de l’administració local, cosa que passa per eliminar, ha dir, les actuals duplicitats.

«És una llei ambiciosa, valenta i feta des de la proximitat i la reflexió amb el territori»,ha dit Ortega, tot i que no amaga que saben que la nova norma suposa grans canvis que «els canvis provoquen crisis».I ha recordat que la llei -que el Govern preveu que pugui entrar en vigor el 2015 de cara a les properes eleccions municipals- vol ajudar als municipis, a les famílies i a les empreses.

L’Associació Catalana de Municipis accepta, sempre que es respecti l’autonomia local

El president de l’Associació Catalana de Municipis, Miquel Buch, s’ha mostrat a favor del fet que els municipis es puguin agrupar sempre que es respecti l’autonomia local. Durant una visita a l’Alta Ribagorça, la Val d’Aran i el Pallars Jussà, Buch ha explicat que analitzaran els eixos de la nova llei catalana que ha definit la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, i ha afegit que es proposaran millores que afavoreixin el món local. «No podem estar-hi en contra si els ciutadans ho volen», ha assegurat Buch en referència a la fusió de municipis, advertint però que han de ser els ajuntaments els que decideixin quin ha de ser el seu futur.

Miquel Buch ha contraposat la llei catalana i l’espanyola afirmant que la nova llei de Governs Locals té voluntat de diàleg, i també de respecte a la singularitat de cada poble. Alhora, espera que l’Estat no discuteixi la competència exclusiva de la Generalitat en aquest àmbit.

Pel que fa a la regularització del sou dels alcaldes, Buch ha assenyalat que es tracta d’una iniciativa que sempre s’ha defensat des de l’ACM.

Un debat que no s’acaba d’abordar a la Conca d’Òdena

Fins i tot abans de la crisi, algunes veus han intentat obrir el debat sobre la possibilitat de la fusió dels municipis que conformen la Conca d’Òdena. Els alcaldes de Vilanova del Camí -Joan Vich- i Santa Margarida de Montbui -Teo Romero-, tots dos del PSC, han manifestat obertament en els darrers mesos la possibilitat d’un municipi únic. L’alcalde d’Òdena, Carles Casanova (ERC), reconeixia fa unes setmanes en una entrevista a infoanoia.cat que estaria disposat a integrar-se en l’hipotètic municipi únic «sense que Òdena hagi de renunciar a la seva identitat». Per la seva banda, l’alcalde d’Igualada, Marc Castells (CiU), s’ha mostrat partidari en diferents ocasions d’establir sinergies i optimitzar recursos.

Paradoxalment, l’eina que hauria de facilitar una optimització en la gestió dels recursos dels municipis de la Conca d’Òdena, la Mancomunitat, ha tingut unes competències molt limitades. En els darrers anys, la dràstica reducció de pressupost l’ha deixada pràcticament com un ens inoperatiu.