Inici Blocs La gent gran-gran

La gent gran-gran

COMPARTIR

Hi ha gent gran hi gent gran-gran. Aquesta segona “categoria” (si em permeteu l’atreviment) sol viure majoritàriament  en Residències assistides degut, oficialment,  a l’escassa o total  absència d’autonomia. En aquestes residències la dignitat se suposa que la mantenen (o  ajudem a mantenir-la ) fins el final.

 

Les famílies, a qui la societat ha empès al mercat laboral a tots el seus membres, no troba temps ni espai a la pròpia  llar per tenir cura de la gent gran-gran i  els porta a la Residència on “accepta” que sí o sí  estaran “ben cuidats”.

 

De ben cuidats ja ho estan ja: hidratats, nodrits, perfectament medicats, en condicions higièniques optimes i fins i tots amb bones  dosis d’afecte per part de les cuidadores  però amb poca o nul·la  implicació  familiar.  La residència  pot ser  l’hivernacle perfecte per la fase final de la vida però no la llar i l’entorn que la gent gran necessita i es mereix  just al final de la vida.

 

En aquesta darrera fase, l’antesala de la mort com s’anomena a l’obra  “ Un grito en el cielo”, representada   a primers d’octubre a l’Ateneu, la implicació de les famílies sol ser laxa.  L’atenció, acompanyament,  suport i  cura de les famílies cap a la gent gran-gran té com a  denominador comú, i no generalitzo,  el desistiment de la responsabilitat dipositat completament en els cuidadors professionals, tot repetint-se una i altra vegada que a la Residència estaran “millor que a casa” i  donant-se permís per escassejar les visites emparats en “l’excés de feina” o altra vegada, repetint-se que estan “ben cuidats”.
Sí, si, estan ben cuidats, repeteixo però  (i  millor  torno a no generalitzar) sense l’atenció imprescindible de  la família que ells mateixos van crear, pujar i estimar, és a dir sense, donar uns i rebre un altres, un tracte digne.  

 

Tot just acaba de passar el dia de la Gent gran ( l’ Assemblea General de Nacions Unides, en la Resolució 45/106, de 14 de desembre de 1990,  proclamava el 1 d’ octubre com a  Dia Internacional de la Gent gran) la finalitat del qual no és altra que reflexionar sobre els reptes socials i polítics que suposa l’envelliment demogràfic que actualment ens toca viure.

 

Ja ens cal posar-nos les piles… si ara tractem a la nostra gent gran-gran així, no vulguis saber com serem tractats nosaltres…  per molt que les institucions anomenin “patrimoni de la humanitat” a la gent gran.

 

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

*