Inici Blocs La democràcia…

La democràcia…

COMPARTIR

Doctrina política que defensa la intervenció del poble en el govern i en l’elecció dels governants.            
Democràcia cristiana Conjunt de moviments, de partits polítics i de sindicats que volen posar la doctrina de l’Evangeli al servei de la democràcia.
Democràcia popular  Règim polític establert al final de la Segona Guerra Mundial en diversos estats de l’est i el sud-est d’Europa sota la direcció dels partits comunistes com a forma estatal del període de transició del capitalisme cap al socialisme i com a modalitat de la dictadura del proletariat.   Etc.

A més a més de la diversitat de “democràcies” que hi ha, si mirem els orígens encara seria pitjor, per tant escollim el que ens han “venut” o fet entendre que vol ser i per això la majoria voldríem, i que per emprendre qualsevol acció, canvi de  normes, lleis, etc.  es consultés a les persones, ho com a mínim els seus representants escollits per votació del poble. Per això els Parlaments i els Governs, tenen l’encàrrec de fer allò pel qual van ser elegits, cosa que ara per ara és impossible, com veiem…

Si els Parlaments fan unes lleis per la convivència, benestar i justícia, com és que precisament les lleis ens tenen supeditats a unes persones que les interpreten i apliquen a la seva manera ? Si es fan per millorar, com és que quan canvien les circumstàncies socials no es poden adaptar envers la millora ? És fàcil d’explicar, les persones en el poder tenen la tendència a aplicar-les en benefici d’uns interessos d’Estat, Monarquia, partit, l’hobby o simplement personals. Es allò de saltar-se l’esperit de la llei, i de sempre veure les normes com una forma de controlar als altres, però jo no, jo estic per damunt del bé i el mal, i com ja sabeu, depenen de l’advocat, el fiscal i el jutge podem sortir afavorits, o no, encara que la lletra escrita diu el mateix. Tampoc no podem oblidar que la tendència de les persones (la majoria) ens agrada saltar-les, ho buscar-hi excuses i amb mentides i enganys sortir-ne beneficiats.

Per tot plegat, si tothom complís amb les obligacions i fóssim honrats de cap a peus, no farien falta tantes normes i lleis. Com també la democràcia seria bona  i justa, però no és així. Doncs llavors acaba guanyant o tenint la raó el més espavilat o el més fort. Ni han que diuen que la majoria de persones són bones per naturalesa, però en termes generals la humanitat a estat i és perversa i dolenta, només cal veure les guerres i guerres que la història ens ensenya, a part de qui tenia la raó, o no.

Actualment amb la boca plena demanant democràcia, no pensem el com hem estat a Catalunya tants anys supeditats a un Estat posseïu, controlador i espoliador, com ? Jo penso que bàsicament perquè sempre alguns que tenien el poder, aquí i allà, no els interessava, els semblava i els sembla que millor sotmesos i explotats que disposaran de més diners, i essencialment la borratxera del poder pel poder. També es parla molt del diàleg, però diàleg no vol dir acords, diuen que és : “Conversa entre dues persones o més.”  o “Forma discursiva caracteritzada per l’intercanvi d’idees, sovint contraposades i personalitzades generalment en dos subjectes.”  Es clar, si només es conversa i no ho fan amb l’ intenció d’arribar a acords, mai aconseguirem res. Abans en deien “diàleg de sords”       

Jo no sé si és Catalunya o Espanya la que està sorda, a mi em sembla que el Govern de l’Estat espanyol està format per persones que no escolten i prepotents,  que es creuen que ells tenen la “veritat absoluta” i així mai es pot solucionar res. De fet els Estats són la suma de nacions i pobles lliures en el seu temps, i que l’afany de poder feia que ho es conquerissin, ho amb pactes concrets i/o casaments, anessin sumant. L’esperit combatiu de l’ésser humà ha fet un Món desgraciat, si tots els esforços emprats en les guerres, s’haguessin fet per avançar positivament per la millora de vida de les persones, aquest planeta seria una joia, una bassa d’oli, un paradís…    Si la Llei de la Naturalesa és la més forta, aquella de causa – efecte, penso que ara ja toca que la Justícia de la Mare Terra, acabi el procés imperialista del que algú en va dir “Espanya” , i al igual que durant segles ha anat dissolent-se i perdent totes les colònies, la seva desintegració és ja evident i això portarà la reunificació dels Països Catalans, començant per Catalunya, que té de portar-nos cap un benestar, que cap generació a vist, però per això cal pensar i actuar amb el cor i el cap, amb un mateix esperit i una energia positiva creadora i no destructora, que junts amb una nova Federació Europea i Universal aconseguirem una Justícia i Pau veritables.                                                   

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

*