Inici Economia La Conca d’Òdena s’uneix per donar impuls a l’aeròdrom

La Conca d’Òdena s’uneix per donar impuls a l’aeròdrom

COMPARTIR

[Img #5515]El Ple de la Taula Estratègica per a l’impuls de l’aeròdrom d’Igualada – Òdena va reprendre dimecres les seves actuacions amb l’objectiu d’afavorir la participació i la concertació del territori en el desenvolupament sostingut i eficient d’aquesta infraestructura. Per aquest motiu, de conformitat amb una resolució del Parlament de Catalunya i a proposta del delegat del Govern sortint Jordi Moltó, s’ha acordat incorporar com a membres de la taula estratègica als representants dels ajuntaments de Vilanova del Camí, de Santa Margarida de Montbui, de la Pobla de Claramunt, de la Torre de Claramunt i de Castellolí.

La reunió de la taula estratègica, que va comptar amb l’assistència del secretari de Territori i Mobilitat de la Generalitat de Catalunya, Ricard Font, ha servit per fer un balanç de les activitats portades a terme durant l’any 2012, en què destaca el desenvolupament del Pla Director Urbanístic Aeroportuari (PDUA) de l’aeròdrom.

El Pla Director, que ha estat elaborat amb la participació dels operadors i dels consorci de l’aeròdrom d’Igualada – Òdena, estableix tres fases de creixement: actuacions de millora sobre l’estat actual; adaptació a ús públic; i hipòtesi de màxim creixement. Per tant, perfila un desenvolupament sostenible de l’aeròdrom, amb l’opció de poder arribar a ser un aeròdrom comercial apte per a aeronaus corporatives, amb la mínima afectació per al territori, sempre que la demanda ho requereixi i que les inversions vagin acompanyades d’un pla de negoci realista i un retorn econòmic.

Un somni que la crisi ha desfinflat

[Img #5516]La perspectiva de la ubicació en algun indret de la Catalunya Central de l’aeròdrom corporatiu que planificava la Generalitat va despertar a l’Anoia una unitat poc freqüent. El 25 de novembre de 2008, empresaris, polítics, sindicats i entitats es van aplegar en un acte de suport perquè l’aeròdrom Igualada-Òdena esdevingués l’aeroport corporatiu de Catalunya. Sota el lema ‘Junts per l’aeroport: una oportunitat per a l’Anoia’, unes dues-centes persones van participat en l’esdeveniment al Teatre de l’Ateneu. A l’acte fins i tot es va fer una exposició de [Img #5519]l’empresa Taxijet, que operava vols corporatius.

El 18 de juny de 2009, el llavors conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, va anunciar l’adjudicació de l’aeroport corporatiu a la candidatura de l’aeròdrom d’Igualada-Òdena, que finalment va ser  l’única que s’havia presentat al concurs. El projecte aprovat per la Generalitat preveia ampliar la pista de l’actual aeròdrom fins als 1.500 metres i 210 hectàrees de sòl industrial per a activitats aeroportuàries, a més de la construcció de nombrosos hangars per a aeronaus d’aviació executiva i esportiva. El d’Igualada-Òdena formava part d’un ambiciós pla del govern tripartit que incloïa l’aeroport de Lleida-Alguaire, el de Pirineus-Andorra i el de les Terres de l’Ebre.

Els llavors alcaldes d’Igualada i Òdena, Jordi Aymamí i Francisco Guisado, no van dubtar a qualificar-lo com un dia històric. En aquell moment es preveia posar l’aeroport en funcionament el 2012 amb una inversió directa de 90 milions d’euros per part de la Generalitat.

La unitat s’esquerda

La primavera de l’any 2010 comencen a aparèixer les primeres veus que qüestionen la ubicació del futur aeroport corporatiu. Diversos alcaldes, empresaris i veïns de l’Anoia van crear una comissió de seguiment, impulsada per l’alcalde de la Pobla de Claramunt, Santi Broch. El principal argument esgrimit per Broch en aquell moment era que l’orografia és ‘complicada’ i que l’aeroport està posat ‘amb calçador’. Aquesta comissió tenia per objectiu fer un seguiment dels passos que es facin respecte l’aeroport i preparar les possibles al•legacions.

El febrer de l’any següent el ple de l’ajuntament de la Pobla de Claramunt aprova -amb els vots de CiU i ERC; el PSC va votar en contra- una moció per demanar a les administracions implicades que ‘cerquin una nova ubicació alternativa que sigui més adequada’.

Aquesta moció de la Pobla de Claramunt –que ara s’ha incorporat a la Taula Estratègica- era una resposta a la moció aprovada per unanimitat setmanes abans al ple de l’Ajuntament d’Igualada. La moció, presentada pel PP, reclamava al conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat que concretés ‘de forma pública’ els terminis d’execució de les diferents fases del projecte de l’aeroport corporatiu d’Òdena.

Dubtes de viabilitat i ubicació

[Img #5518]La moció d’Igualada era, alhora, la rèplica a unes declaracions del delegat del Govern a la Catalunya Central, Jordi Moltó, que en una entrevista tot just després d’accedir al càrrec va afirmar que el de l’aeroport corporatiu d’Igualada-Òdena era un dels projectes que s’havien de revisar perquè ‘té dos problemes: l’econòmic i la seva localització’. Les reaccions adverses al territori el van fer matisar que l’aeroport corporatiu ‘no es construirà enlloc més que no sigui a l’aeròdrom d’Òdena’ i que el projecte ‘no s’aturarà’ sinó que ‘només s’ha de revisar’.

Aquell estiu de 2011, el llavors conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, [Img #5517]va afirmar en una visita a l’Anoia que el futur aeroport corporatiu tenia un problema d'»encaix» al territori. Segons Recoder, perquè les aeronaus puguin enlairar-se i aterrar «s’ha de moure 6 graus la pista». Malgrat tot, Recoder defensava el «compromís» del Govern per «impulsar» l’aeroport, ja que té «molt futur».

En una visita a Igualada per presentar la Taula Estratègica de l’aeròdrom mesos més tard, el director general de Transport i Mobilitat, Ricard Font, va refermar el «suport absolut» del Govern al desenvolupament de l’aeroport corporatiu d’Igualada-Òdena. Però les dificultat econòmiques fan que el plantejament ja incorpori la redacció d’un pla de negoci per «buscar operadors privats que estiguin interessats en fer ús de l’aeroport». L’eufòria d’anys enrere es transforma en un creixement «acompassat a la situació econòmica» i inversions només “si es poden justificar des del punt de vista de rendibilitat econòmica i social».

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

*