La comunitat educativa rebutja en bloc la llei Wert i alerta dels perills que suposa pel sistema públic d’ensenyament

Retrògrada, ideològica, mercantilitzadora, excloent, poc democràtica i segregadora. Aquestes són algunes de les característiques que el Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE) han atorgat a la LOMCE en un acte obert a la ciutadania, a l’avantprojecte de llei que ha impulsat el ministre Wert i que vol ser una reformulació del sistema educatiu a tot l’estat espanyol. Sindicats, associacions de pares i mares, i moviments de renovació pedagògica coincideixen en dir que les propostes de Wert suposen un salt enrere en l’àmbit de l’educació i alerten que la seva implantació desmantellarà el sistema públic d’educació, fracturant la societat en funció del nivell adquisitiu  de les famílies.

Els principals sindicats del sector de l’Ensenyament (UGT, CCOO, USTEC-STEs), les associacions de pares i mares (FAPAC i FAPAES), els sindicats i associacions d’estudiants (AJEC, SE, SEPC) i els moviments de renovació pedagògica (Rosa Sensat) han presentat aquest dimecres un document per resumir els principals canvis que introduirà la LOMCE si s’aprova tal i com ha quedat l’avantprojecte de llei del ministre Wert.

Des dels diferents sectors de la comunitat educativa s’ha alertat dels perills que suposa aprovar aquesta llei per l’educació pública a l’Estat i també a Catalunya. Des del Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE) es considera que és una llei no necessària, que atempta a la democràcia a les escoles, retrògrada, ideològica, mercantilista, segregadora, que promou l’exclusió social, supeditada als dogmes religiosos, recentralitzadora  i reaccionària. Per això, el MUCE considera que no és una reforma sinó una »contrareforma» que ha estat tramitada »d’esquenes» a la comunitat educativa i que destrueix el model que s’ha construït els darrers 35 anys.

En un acte organitzat a l’Escola del Treball de Barcelona, diferents representants de les entitats que formen el MUCE, han detallat els diferents aspectes que consideren que posen en perill aquest sistema educatiu públic encara en funcionament. Roser Font ha posat de manifest el canvi de »mandat constitucional» que implica aquesta llei, ja que passa de considerar l’educació com un dret a un »servei que es pot prestar» i per tant, per la portaveu de UGT l’Estat »renuncia a la seva responsabilitat» per fer prevaler un sistema educatiu d’igualtat» i es »desentén» del mandat». Font alerta que fa que l’educació sigui un bé que es pot prestar des de qualsevol entitat ja sigui privada o pública.

Pel que fa a la gestió dels centres, Rosa Cañadell, portaveu d’USTEC-STEs ha alertat que el canvi en què es potencia una gestió més semblant a l’empresa privada que no pas a un servei públic, és »el primer pas per la privatització» de les escoles, i ha lamentat que s’intenti inculcar la idea que la gestió privada és »millor» que la pública. En una línia similar s’ha manifestat Àlex Castillo, president de la FAPAC, que ha destacat l’augment de concerts econòmics que pot suposar la reforma de Wert i ha descrit que la privatització no és »voler que les escoles siguin privades» sinó que els pobres paguem l’elitisme dels rics». Per això considera que aquest punt és »la veritable burla» de la LOMCE.

Per la seva banda, el president de la FAPAES, Pere Farriols, ha posat de manifesta la pèrdua de democràcia que suposa la llei, que redueix a només consultiu, el paper dels consells escolars de centre, donant més poder a la direcció. Per això, Farriols ha recordat que els centres amb una bona participació »milloren els resultats educatius».

En referència al model educatiu que planteja. Montse Ros, portaveu de la federació d’ensenyament de CCOO, ha lamentat que  la LOMCE consideri bones les diferències entre estudiants, i potenciï un tractament separat dels talents »naturals». Per això, critica que el text no aposti per la cohesió social, sinó »grupal», que consisteix en »posar els alumnes en capsetes». Ha destacat que la llei vol separar per sexes, llengua, nivell adquisitiu, nivell acadèmic i religió, i ha criticat també que es faci una distribució acadèmica desigual, sense sortides per continuar que siguin compatibles i amb diferents itineraris per triar des d’una edat molt prematura.

Els representants dels estudiants, Maria Garcia, per part del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans i Eloi Cortés, de l’Associació de Joves Estudiants de Catalunya, han exposat la voluntat recentralitzadora de la llei. Garcia ha destacat la voluntat de l’estat de tenir les comunitats educatives »subordinades» i ha exigit que l’educació s’hauria de construir »des de baix i per la gent de baix». Cortés ha abordat el tema del català, i l’atac que la LOMCE suposa al model d’escola catalana que funciona i que ha demostrat ser »d’èxit». Per això, ha lamentat la missió »espanyolitzadora» que plasma el redactat actual i que relega el català fent un »atac directe al sistema d’immersió lingüística» català.  

L’acte del MUCE ha estat presentat per Francesc Imbernón, catedràtic de Pedagogia de la UB i director de l’Observatori Internacional de la Professió docent (OBIPD) que ha recordat els principis bàsics que regeixen la proposta del ministre Wert,com un text sustentat per quatre grans aliances: neoliberals, neoconservadors, populistes autoritaris i la nova classe mitjana directiva i de professionals, en la qual inclou alguna part del professorat. Imbernón ha criticat que entre altres aspectes, la llei promogui l’estudi amb l’objectiu de treballar i produir i no per saber, i ha destacat que crearà més desigualtats dins la societat.

El catedràtic ha destacat que »costarà tirar-la enrere’ no només pel PP i la seva majoria absoluta sinó per les »aliances» que s’han gestat i els col·lectius que també hi estan a favor. Malgrat tot, ha destacat que és una llei que no té suport ampli de la majoria social, i per això l’ha qualificat de poc democràtica. A més, per Imbernón, és un error tornar a impulsar una reforma educativa que seria la setena a l’estat espanyol des de la democràcia.