La bellesa de l’espai

La bellesa és present en les escoles? Ens ho proposem?

Quan pensem les zones d’estudi, aprenentatge, tenim per objectiu que hi predomini la bellesa?

Parlem d’aules o d’espais? Una paraula i altra, només pronunciar-les ens porten a realitats imaginades diferents. Una de les diferències entre classe i espai és que en el segon no hi ha tantes taules i cadires com nens i nenes hi acudeixen; és una concepció més àmplia amb propostes diversificades.

A les classes es pensa prou en el mobiliari, la il·luminació, la decoració de les parets perquè esdevingui un espai on predomini la bellesa?

Mobiliari: Els mobles de dotació reuneixen el criteri d’estètica? Ajuden a crear un ambient acollidor? O podem adquirir altres mobles de línies més simples, de fusta natural, no pensats específicament per a zones educatives…?

Il·luminació: A casa vostra tots els llums que teniu són fluorescents? Per què a l’escola la il·luminació es basa en fluorescents? Provem de treballar la major part del dia amb llum natural? Veurem clars i foscos, diferents tons de llum en funció del dia. Provem altres sistemes d’il·luminació? Mànegues de leds, làmpades de peu… Donem l’oportunitat a la creació de diferents intensitats i colors de llum, amb presència de les ombres.

Espais amplis: a l’escola va bé prioritzar una zona lliure a les classes per a joc de semi-moviment, relació espontània, joc compartit. I els passadissos? Afavorim-la. Mimem-la estèticament.

Poden adquirir funcions pedagògiques? Poden ser espai educatiu? Els dissenyem amb criteris de bellesa?

Decoració: De debò són imprescindibles tants fulls plastificats amb rètols, números, lletres, ítems de les estacions… o en fem un abús? Creiem que les parets atapeïdes d’estímuls ensenyen més? Tot allò que posem en vertical és fruit de les possibilitats i del treball dels infants o prové de retallables de la xarxa? Tenim plantes o flor natural a l’aula? En podem fer material d’estudi? Posem catifes? Tenen cabuda les cortines a les aules? I miralls?

Material: Cal tenir les estanteries farcides de trencaclosques i caixes de joguines estereotipades de botiga? Substituïm elements de plàstic per elements naturals? Llesques de troncs, pinyes variades, petxines de diferents textures, pots de llegums, rampes de fusta, una col·lecció de baldufes o caixes de música, fulles de la tardor… poden esdevenir material de joc? El vidre és material prohibit d’ús infantil a les escoles?

Aquest seguit de preguntes tenen la intenció de fer-nos reflexionar més que alliçonar.

Tinc la sensació que quan dissenyem els espais educatius posem en prioritat altres qüestions abans de l’estètica. Sincerament crec que la bellesa d’un espai va de la mà en el benestar i aprenentatge de l’infant que hi passa gran part del dia.

Tinc la sensació que sovint a l’hora de pensar la classe, preparar-la per rebre infants, creem espais artificials, allunyats de la realitat quotidiana i fins i tot reproduïm la distribució de classe típica sense pensar que pot ser d’altres maneres.

En la meva opinió, els espais han de ser bonics, acollidors i propers.

Donem cabuda als elements naturals (llum, material manipulable, plantes, mobles de fusta natural…).
Siguem capaços de crear espais de bellesa, espais per a l’art, espais per a la descoberta, espais per al diàleg i la convivència, espais per al creixement de les persones en un mateix ambient. Un bon repte, oi? Pensem-hi una mica.

Avui hem parlat de la bellesa interior. Un altre dia haurem de parlar de bellesa exterior.

Com pensem els patis? Quins espais d’interacció hi creem? Quins materials proposem? Quines relacions en resulten.

Hem començat a fer camí al país que volem. Tant de bo l’educació tingui un paper rellevant i esdevingui  prioritària i veritable pal de paller d’una societat avançada i humana. Desitjo molts encerts al nou parlament.