El Jutjat de Primera Instància número 1 d’Igualada, a través d’una sentència del passat 30 d’abril, ha condemnat el BBVA a tornar al client els 5.534,62 euros que en el seu dia va pagar per la constitució del préstec hipotecari, notaria, registre i impost sobre actes jurídics documentats.
En concret, les despeses que ara haurà d’assumir l’entitat financera són 4.632,86 euros per actes jurídics documentals, 180,53 euros per la inscripció al Registre de la Propietat i 721,23 pels drets de notari.
La sentència del jutjat igualadí arriba poc després que el Tribunal Suprem determinés que el pagament de l’impost per actes jurídics documentals (a excepció del timbre) corresponia al client, una decisió amb la que semblava tancar-se la porta per a la reclamació per part dels consumidors de les despeses vinculades a la constitució del préstec hipotecari. I més si tenim en compte que l’import de l’impost és de més del 80% de les despeses pagades per la constitució del préstec hipotecari.
Sens dubte, reduir la reclamació judicial només a les despeses de notaria i registre, constitueix un important handicap a l’hora de prendre la decisió d’assumir la interposició d’una demanda en reclamació de les despeses vinculades a l’escriptura de constitució d’hipoteca.
La resolució d’Igualada fonamenta el seu pronunciament de condemna, en què una vegada declarada la nul·litat d’una clàusula per abusiva, (en aquest cas la de despeses vinculades a la constitució de l’escriptura de préstec hipotecari), i en aplicació de la normativa comunitària (Directiva CEE 93/13), s’ha de garantir per part del jutjador una completa protecció al consumidor i aquesta protecció, completa, ve determinada per la total eliminació dels efectes de l’execució de la clàusula declarada nul·la.
