El Jutjat Social número 11 de Barcelona ha condemnat l’Ajuntament de Vilanova del Camí a readmetre o indemnitzar una treballadora del servei de neteja que, un cop municipalitzat, va ser acomiadada amb l’argument que no havia superat el període de prova. La sentència, a la qual ha tingut accés aquest diari, contempla l’acomiadament com improcedent perquè considera que la treballadora hauria d’haver estat subrogada quan l’Ajuntament es va fer càrrec directament del servei l’estiu del 2017.
La dona era treballadora de la UTE Vilanova -formada per Taller Àuria i la Fundació Ilersis- que tenia la concessió del servei de neteja d’edificis municipals de Vilanova del Camí. En una controvertida decisió, el govern municipal format per PSC, VA!, IPV-VV i Decide va internalitzar el servei i va crear 23 places públiques d’ocupació per a prestar el servei després de defensar repetidament que la subrogació del personal no era legalment possible.
La denunciant va presentar-se a les oposicions i va quedar en segon lloc, aconseguint una de les 23 places. 15 treballadores més de l’anterior concessió van aconseguir plaça com a personal de neteja a l’Ajuntament, que van començar a prestar els seus serveis l’1 de juliol de 2017. La denunciant va ser acomiadada un mes després amb l’argument que no havia superat el període de prova.
La justícia defensa que l’Ajuntament havia de subrogar
La sentència recorre la jurisprudència sobre la subrogació de personal adscrit a serveis públic fent especial incidència en una decisió de la justícia europea el 1997 que exposa que “en determinats sectors econòmics, com els de neteja i vigilància l’activitat descansa fonamentalment en la mà d’obra. Així doncs, un conjunt organitzat de treballadors que es trobin especialment destinats de forma duradora a una activitat comuna pot constituir una entitat econòmica”. Entre els arguments també figura el conveni col·lectiu del sector de la neteja del 2017, que sosté la subrogació amb indiferència de si l’adjudicatari és públic o privat.
Per al jutge, “queda clar que el rescat en l’adjudicació del servei de neteja per part de l’Ajuntament demandat comporta necessàriament la subrogació de la relació laboral de la treballadora demandant, raó per la qual la celebració d’un nou contracte de treball subjecte a un període prova de dos mesos esdevé nul” i l’acomiadament, improcedent.
La treballadora és familiar directe d’un exregidor del govern vilanoví, una vinculació que ha fet que l’acomiadament fos considerat com una represàlia del govern actual.
La oposició celebra que «la justícia determina que la subrogació de les dones de la neteja era possible»
Els regidors de la oposició -Vilanova 365, ERC, PDeCAT i la regidora no adscrita Meritxell Humbert- han celebrat a través d’un comunicat que «un jutge confirma allò què nosaltres hem defensat des del principi: les dones de la neteja haurien d’haver estat subrogades per l’Ajuntament de Vilanova del Camí».
Els regidors critiquen que quanel govern sorgit de la moció de censura va iniciar la municipalització del servei «van argumentar que la internalització del servei suposaria una millora de les condicions laborals de les treballadores i un estalvi important per a les arques municipals. Gairebé ha estat el contrari. El procés va deixar sense feina a 7 dones que portaven anys treballant en aquest servei i la resta van haver de passar unes oposicions perdent així els drets d’antiguitat».
La oposició vilanovina reivindica que aquesta sentència demostra que «la subrogació de les treballadores del servei de la neteja s’hauria d’haver produït automàticament en el moment en que l’Ajuntament va assumir la gestió directa tal i com hem defensat sempre des dels nostres grups. La subrogació era obligatòria i en aquest punt demanem responsabilitats polítiques que han d’assumir els membres de l’equip de govern».
Els partits de la oposició conclouen que «aquest equip de govern liderat per Noemí Trucharte i recolzat per Palacios, Cividanes i Imma Gonzalez ha fet un mal irreparable a un col·lectiu de dones vulnerable que han patit durant mesos pels seus llocs de feina, i que algunes d’elles han acabat perdent i quedant al carrer».
