Jordi Riba: ‘El PSC s’ha d’obrir al màxim de sensibilitats possibles’

El portaveu dels Socialistes d’Igualada a l’Ajuntament de la capital de l’Anoia, Jordi Riba, forma part de la candidatura del PSC al Parlament de Catalunya de les eleccions del proper 21 de desembre. Riba és regidor des de 1999 i va formar part dels governs de l’Entesa per Igualada. Ocupa el 19è lloc de la llista dels socialistes per Barcelona, liderada per Miquel Iceta.

Després de més de 20 anys de militància al PSC s’hagués imaginat mai compartint ideari amb partits com PP i Ciutadans?

És que no crec que no el compartim. És una visió que no es certa. La nostra postura és la de trobar ponts d’unió entre dos fronts, el de l’immobilisme i el de la independència. A l’aplicació de l’article 155 és al que se li atribueix aquest alineament. Nosaltres el que hem és minimitzar-lo i fer de mitjancers abans d’això, que és la conseqüència directa d’una declaració unilateral d’independència que no tenia cabuda en l’ordenament jurídic.

Per què han recolzat l’aplicació del 155?

Tant de bo no s’hagués hagut d’aplicar, però és conseqüència directa d’aquests fets. Mes enllà d’això no hi ha alienament en els plantejaments que pugin fer Ciutadans i el Partit Popular, perquè nosaltres el que plantegem davant dels fronts és el canvi, la reforma, establir ponts i buscar solucions per sortir del forat en el que ens hem vist situats els darrers anys.

I quina solució té el PSC per sortir d’aquest forat?

Hi ha greuges que requereixen ser resolts. Això passa per una reforma constitucional que permeti resoldre els conflictes territorials que existeixen amb causes objectives i evidents des de fa temps. Un pacte fiscal federal, que resolgui el finançament de la Generalitat de Catalunya, amb justícia, equitat i mantenint el principi de la solidaritat territorial. És possible dins del marc jurídic trobar solucions factibles i raonables a la situació dolenta que hi ha en aquest moment. També cal una reforma que permeti evitar els recurrents conflictes per invasió de competències.

No té por que una reforma constitucional en el context actual acabi reduint l’autogovern de Catalunya?

No hauria de ser així en cap cas, ans al contrari. Afortunadament, la Constitució reclama que les reformes es facin amb majories qualificades i crec que mai hi haurà una majoria parlamentària que vagi en aquesta direcció. Sempre es diu que Rajoy és una màquina de fer independentistes, però l’independentisme també ha estat una màquina de fer Rajoys, de despertar determinats posicionaments mes nacionalistes des del punt de vista espanyol.

I vostès amb qui estan?

No estem ni en un ni en altre. Es retroalimenten electoralment i viuen bé en el conflicte, perquè tots dos en treuen rèdit electoral. Això té unes conseqüències absolutament nefastes. I ha arribat un punt on s’ha generat fractura social, que és el que més trigarem a recosir. Però també una situació delicada de l’economia.

Quin resultat garantirà una solució el 21-D?

El resultat serà complicat. La fractura social hi es, el mapa que surti diferirà a grans trets poc del que tenim. Espero que hi hagi petites grans diferències que modifiquin la correlació, però lògica i necessàriament haurà d’haver canvis als posicionaments dels partits, perquè sinó això no té solució i no podem viure més anys en aquesta situació. Hi ha indicis que permeten albirar això, com les renúncies a la unilateralitat per part del PDeCAT i ERC.

Se sent còmode a la mateixa llista que antics membres d’Unió?

Jo sempre he estat partidari de l’obertura del PSC al màxim de sensibilitats possibles. Jo crec que la diversitat enriqueix el país i també les formacions polítiques. No només Units per avançar representant la democràcia cristiana, també el fiscal Villarejo, d’una tradició nítidament d’esquerra tradicional. Amb un punt en comú: és imperatiu aixecar ponts per sortir de la situació. Aquesta suma permet visualitzar la voluntat de buscar ponts amb una major transversalitat.

Com a regidor ha defensat en el passat posicionaments sobre el procés molt llunyans al de l’actual PSC…

Jo no he tingut cap reticència a posicionar-nos de la manera com honestament hem cregut que havíem de fer en cada moment. Sempre hem parlat d’una consulta en el marc de la llei, no hi renuncio. La reforma constitucional requereix una consulta. Volem consultar sobre un acord. La consulta de l1’ d’octubre és nefasta a tots els efectes per la violència exercida per l’Estat i també per la inutilitat del resultat. Fer una declaració d’independència perquè després els consellers marxin no porta enlloc. Tot plegat era un gran embolat que no porta enlloc, com ho han reconegut no pocs membres del que ha estat fins ara Junts pel Sí.

Que li sembla que encara hi hagi a la presó Junqueras, Forn, Cuixart i Sánchez?

Aquesta presó provisional és una mesura desafortunada i desproporcionada. Espero i desitjo que aquesta situació es normalitzi.