Xavier Badia i Cardús
El dia 26 de maig hi ha les eleccions municipals i europees. Pel que fa a la ciutat d’Igualada, així com a les altres ciutats i pobles, la ciutadania tenim el poder de decidir quines polítiques es portaran a terme els propers 4 anys i quines persones les executaran. Dono per descomptat que totes les persones que encapçalen les diferents opcions i totes les que integren les candidatures mereixen el respecte i per què no dir-ho l’admiració del conjunt dels ciutadans. Soc dels qui sempre he afirmat i defensat que la política, en contra del que molta gent pensa, és un dels instruments, no l’únic però sí un dels més potents, que tenim les persones del carrer, les persones senzilles, per influir en la orientació i en la conformació de la cosa pública; almenys aquelles persones que no tenim instruments de poder, ni econòmic, ni social ni mediàtic.
Entre les diferents opcions que se’ns presenten a Igualada el dia 26 de maig, jo he decidit donar suport a en Jordi Cuadras i la candidatura Igualada Som-hi.
Amb en Jordi he trobat una persona jove, entusiasta, ben preparada, optimista, que coneix el terreny que trepitja, que sap escoltar, que és capaç de treballar en equip amb persones diverses, que estima Igualada apassionadament, que té un punt de modèstia que li demanaria que no l’abandonés mai, que és valent i que no defuig els reptes, tot i que sap mantenir-se amb els peus ben aposentats a terra. I que parla bé, que sap utilitzar els diferents registres del llenguatge de forma adequada a cada context, i que parla bé el català. Tot plegat, bones qualitats per ser un bon alcalde.
Però no em vull quedar amb les característiques personals, tot i que per a la figura de l’alcalde aquestes són molt importants. En Jordi Cuadras encapçala un projecte nou, innovador, però que té la seves arrels en una experiència política positiva per a la ciutat, que va transformar la ciutat perquè va saber articular un espai comú d’acció a partir de grups polítics i socials de procedència i de cultura polítiques diverses, i que va saber governar per al conjunt. Em refereixo al primer govern de les esquerres de la democràcia municipal, primer, i de l’Entesa per Igualada després.
El projecte Igualada Som-hi que encapçala en Jordi Cuadras és fruit de la capacitat de reunir persones i grups d’origen divers per proposar a la ciutadania d’Igualada uns objectius diferents dels que han estat plantejats durant els darrers 8 anys. Reunir en una candidatura a persones independents, socialistes i comuns per portar a terme un projecte compartit vol dir creure que un no té tota la veritat ni tota la raó, vol dir tenir capacitat de dialogar i de cercar els punts comuns entre diversos, vol dir saber escoltar i saber copsar la part de raó que té l’altre. I aquesta actitud té un gran valor polític i pedagògic avui, ara i aquí, en un moment en què l’adversari és més considerat com un enemic, quan tendim a invisibilitzar, i algunes vegades a ridiculitzar, aquell que no pensa com nosaltres, i fàcilment ens creiem que tenim el monopoli de la veritat, renunciant a l’esforç de comprendre les raons de l’altre.
En aquest ambient general de confrontació i d’una certa degradació de la democràcia en el seu sentit més profund, sovint defugim la cerca de punts d’acord, correm el risc d’abusar de la majoria absoluta i de governar pensant més en aquelles persones que pensem que teòricament són els que ens recolzen, i no pensem en la totalitat de la ciutadania. Des d’aquesta actitud tenim el perill de governar per als meus, per a uns quants, i fàcilment, gairebé sense adonar-nos-en, podem ajudar a reforçar situacions en què hi hagi ciutadans de primera i ciutadans de segona, barris amb més possibilitats que d’altres. Dit ras i curt, podem governar el municipi reforçant i enfortint les desigualtats enlloc de convertir l’ajuntament i les polítiques municipals en un instrument al servei de les polítiques d’igualtat.
Necessitem, crec, un alcalde i un equip municipal que siguin capaços de teixir complicitats amb sectors ben diversos, que sàpiga engrescar persones que avui es senten allunyades i marginades de la preocupació col·lectiva, amb propostes concretes d’equilibri entre zones i barris, d’habitatge assequible, d’educació, de cultura i d’esport per a tothom, de salut, de lleure, amb propostes cap a la sostenibilitat ambiental i a la mobilitat ecològica…, que acostin cada vegada més Igualada a una comunitat que tingui com a columna vertebral la igualtat d’oportunitats i l’organització col·lectiva sostenible.
I també necessitem un alcalde i un equip municipal que sàpiguen crear les complicitats, en primera instància amb els municipis veïns de la Conca d’Òdena, que superin les desconfiances ben arrelades i que jo creia que ja s’havien anat superant; i també amb la totalitat dels municipis de la comarca. Un alcalde que sigui capaç de liderar, des del respecte a les diferents realitats, el conjunt de la comarca, i que situï Igualada al lloc que li correspon, amb polítiques compartides, més enllà de l’organització d’esdeveniments puntuals i de màrqueting.
Considero humilment que en Jordi Cuadras és qui s’acosta més a aquest alcalde que necessitem.