Joan Agramunt (PP): ‘Si guanyen els independentistes i incompleixen la llei, el 155 pot ser més dur’

El veterà regidor del Partit Popular de Catalunya a l’Ajuntament d’Igualada, Joan Agramunt, recolza la candidatura encapçalada per Xavier Garcia Albiol a les eleccions al Parlament de Catalunya del proper dijous 21 de desembre. Agramunt ocupa el 26è lloc de la llista dels populars per Barcelona.

Les enquestes auguren mals resultats pel PP. Creu que el seu partit rebrà tot el càstig per l’aplicació del 155?

Es evident que es tracta d’uns comicis que es desenvolupen en circumstàncies extraordinàries per una situació que no hem generat nosaltres, sinó un govern que ha ultrapassat unes competències que no tenia el parlament, en aquest cas autonòmic. Sempre hem defensat que en un estat de dret el que ha de prevaldre és respectar les lleis i les sentències, i aquí durant anys no ha estat aixi. Això ha motivat legítimament l’aplicació del 155, que en la meva opinió ha estat força moderat, quan a més es va donar la possibilitat de convocar aquestes eleccions per part de Puigdemont quan encara era president. Ha hagut de ser el govern de l’Estat qui ho fes, i ho ha plantejat en una data força propera, perquè el 155 fos transitori i d’una durada el més limitada possible. Hagués pogut ser amb més contundència i amb unes eleccions a sis mesos vista, i hagués estat igualment legítim.

Calia arribar al 155?

Espanya és de les democràcies consolidades més descentralitzades, on les autonomies tenen més competències que els landers alemanys, per exemple. Hi havia recursos per no haver d’arribar a aquest extrem. El nostre posicionament és que a partir del dia 22 tornem a la normalitat i a la convivència, i sobretot que es recuperi l’estabilitat institucional, política, econòmica i social.

I si guanyen novament les forces independentistes?

Doncs nosaltres respectarem el resultat, com no pot ser d’una altra manera. Ara, és veritat que cal coherència per part dels partits secessionistes i independentistes. El que no val és que davant d’un jutge diguin que acaten el 155 i després vagin a un miting i, per guanyar quatre vots més, tornin a reclamar la via unilateral. Si el vot independentista, que legítimament té aquesta aspiració, està en el marc legal que ens garanteix la democràcia, tenen la obligació de governar per a tots els catalans. Ara, si tornen als mateixos actes que es carreguen el marc constitucional, estatutari i les recomanacions dels mateixos lletrats del Parlament es farà una altra aplicació del 155, que pot ser més dura i fins i tot més justificada per part del govern de l’Estat. El que demano és governar per a les necessitats que tenim tots els ciutadans. Després de superar dues crisis econòmiques, de generar 500.000 nous llocs de treball cada any, rebaixar els impostos… els independentistes ens han portat a la fugida d’empreses, a que Catalunya sigui la comunitat autònoma amb més pressió fiscal, etc… M’agradaria que tots els recursos dedicats a la causa independentista es dediquessin a polítiques per a que no siguem els segons amb majors llistes d’espera, amb plantes hospitalàries tancades a l’estiu, amb 20.000 alumnes en barracons, que es pogués donar més suport a la dependència, etc… en definitiva que els recursos públics es gestionin amb eficiència.

Una de les decisions del govern espanyol ha estat tancar les oficines de la Generalitat a l’exterior, que costen menys que les d’altres comunitats autònomes. És un càstig?

Només l’ambaixada dels Estats Units costava un milió d’euros a l’any, i totes en conjunt 45 milions. Es van muntar per tal de ajudar les inversions empresarials, però no ha estat aixi. A Catalunya s’ha produït una caiguda del PIB en 11.000 milions d’euros durant els darrers quatre anys, la creació d’empreses va caure un 15% a l’octubre en relació a l’any passat, i això no havia passat mai. Totes les empreses que malauradament han marxat, alguns diuen que no tenen afectació, però molts impostos són cedits i les empreses ara deixaran de pagar a Catalunya la seva part proporcional. Les ambaixades no volien portar inversions, sinó donar suport a una determinada ideologia.

Creu que intentar aturar el referèndum de l’1-O amb violència va ser un error per part del govern espanyol?

Vagi per endavant que estic en contra de qualsevol acte de violència. No tot és tant clar. Vull fer un reconeixement a tots els cossos i forces de seguretat de l’estat, inclosos els mossos d’esquadra, que també ho son. Que aquí sembla que haguem de contraposar una cosa i l’altra i no és aixi. Un territori s’ha de vertebrar i cohesionar. Sempre parlen del dèficit fiscal, però com a ciutadans de la demarcació de Barcelona paguem un 76% del que ingressa la Generalitat i rebem un 61%, a diferència dels que viuen a Girona, Lleida o Tarragona. No cal anar tant lluny, en funció d’indret d’Igualada on es visqui potser tindrem una balança fiscal amb una negativitat important. Tornant a l’1 d’octubre, era un referèndum sense cap mena de garanties, es podia votar on es volia i les vegades que es volgués… Per sort no es va haver de lamentar cap dany personal important. Entenc que se’ls hi va fer una resistència que ells diuen pacifica, però quan tu impedeixes que la policia executi un mandat judicial, si els cossos de seguretat haguessin anat amb duresa no parlaríem del que estem parlant. Això s’ha utilitzat políticament, però van anar a que es veies que l’Estat volia impedir la votació.

I no hagués estat més intel·ligent per part del govern de Mariano Rajoy deixar votar i reiterar després que no tenia validesa?

És a efectes de que estem en un estat de dret on s’ha de defensar el compliment de la llei. A més, com es veuria a fora de Catalunya? Els ciutadans es preguntarien, el govern de l’Estat no ha fet res?

Però fora d’Espanya el que s’ha vist és la violència per aturar una votació…

Tot els països ho han trobat normal. Tothom critica la violència, però si això passés als seus respectius territoris també haurien d’actuar.

De la mateixa manera?

No ho se, però haurien d’actuar. Aquest problema es pot donar a la Bretanya francesa, a Còrsega, a Baviera, al Piemont… Són temes molt delicats.

Hi ha una dos milions de catalans que volen la independència. Quin projecte els ofereix el Partit Popular?

Sempre hem estat molt clars. No volem que Catalunya se separi d’Espanya, igual que a un independentista no li demanis un referèndum de secessió de la demarcació de Tarragona per anar a València. No conec cap constitució de cap estat de dret democràtic que no parli de la integritat territorial. El dret internacional només reconeix la secessió de les antigues colònies. Que proposem? Espanya és un país democràtic que permet que els partits que tenen aquesta pretensió política es puguin presentara unes eleccions. A Alemanya, França i Itàlia, si l’ideari programàtic d’una força política porta punts que van en contra de la constitució no els deixen presentar. Aquí totes les idees són legítimes.

Però per quina via es poden expressar aquestes idees?

Dins dels paràmetres legals de l’estat de dret. Quan tinguin els suports necessaris s’ha de sotmetre per la via legal. Quina es? Tenir la majoria al Congrés dels Diputats o la complicitat d’altres grups perquè es pugui dur a terme. Per exemple, al Parlament de Catalunya, per fer la llei electoral es necessiten dues terceres parts, per a modificar l’Estatut també. Aquí s’ha volgut anar a un procés independentista sense arribar a aquestes dues terceres parts.

I encara hi ha a la presó consellers i líders civils…

No es tanca ningú per les idees. Si es tanquessin com a presos polítics faltarien centres penitenciaris. Se’ls ha privat de llibertat per uns fets i unes actuacions.

Creu que la justícia és igual per a tothom?

Del Partit Popular que jo sàpiga tots han passat pels centres penitenciaris quan la justícia ho ha dictaminat.

Però no de forma preventiva…

Preventiva no, un cop encausats, jutjats… Jo amb això sóc clar. A una persona que fa un acte il·legítim, sigui de la formació política que sigui, li ha de caure tot el pes de la llei. Ara, no són presos polítics, són polítics presos.

Quin resultat espera el 21-D?

Si hi ha responsabilitat i tots tinguéssim la voluntat de fer el millor pel conjunt de la ciutadania, tant em faria que guanyessin uns que altres. Prefereixo que governin els meus, però si guanyen legítimament els partits que defensen la independència, que governin Catalunya dins de la legislació vigent. Ara, si tornem a les mateixes, tindrà efecte acció-reacció per part del govern d’Espanya.

Si guanyen o tenen incidència al govern de la Generalitat, que proposen a grans trets?

Nosaltres defensem rebaixar la pressió fiscal als ciutadans, baixaríem els actes jurídics documentats, l’IRPF als trams de menys de 22.000 euros anuals, tornaríem a establir bonificacions per donacions i successions, generar confiança perquè les empreses estiguin en les condicions de competitivitat que es mereixen, recuperar la caiguda del PIB català… En definitiva que Catalunya torni a ser un motor econòmic, tornar a recuperar el prestigi internacional que sempre havíem tingut, recuperar el deteriorament econòmic i social, deixar de ser un problema per a la Unió Europea i acabar amb la incertesa. Volem recuperar la pluralitat i la diversitat, les oportunitats perdudes durant aquest temps i recuperar les intitucions per a tota la ciutadania i no només per aquells que les volen per una sola causa.

Per últim, i en clau local, el PP enguany no ha reeditat el suport als pressupostos del govern de Marc Castells. Perquè?

Quan vam donar suport a les ordenances fiscals i als pressupostos, la pressió fiscal per als igualadins no es va augmentar ni un euro i al contrari, bonificacions a qui creava empreses, reducció de la taxa per a escombraries comercials… Tot eren propostes del PP. Era un acord en clau local i igualadina. Aquest any no hi ha hagut voluntat d’acord per part de qui té la majoria del govern i van presentar un increment importantíssim a les ordenances fiscals, amb el que evidentment no haguéssim compartit complicitats. Nosaltres sempre hem treballat en clau local per fer més fàcil la vida als igualadins, el PP sempre ha estat allà. Hem pactat amb CiU, amb un acord estable de govern entre 1995 i 1999, amb PSC i ICV (Entesa per Igualada) quan no tenien majoria. Pràcticament hem pactat amb tothom perquè entenem que la nostra funció és facilitar la vida als igualadins. I això és el que s’hauria de fer també al Parlament de Catalunya.