Els passats 6 i 7 de setembre, Miralles acomiadava l’estiu amb dos concerts de Jazz. Dos concerts totalment diferents pel que fa als intèrprets, però no pel que fa a la qualitat. Un protagonitzat per joves, alguns encara nens, que formen part de la secció jove de la Sant Andreu Dixie Band, de la qual Joan Chamorro, conegut jazzista, n’és l’artífex, director i ànima; i l’altre a càrrec de l’Old Cats Swing Band, una banda formada per músics consagrats en el mon del jazz de casa nostra i més enllà.
Divendres, 12 nois i una noia ens van oferir una vetllada de les que no s’obliden. L’actuació va ser d’un nivell, no alt, sinó altíssim. La secció jove de la Sant Andreu Band va protagonitzar una actuació de més de 90 minuts, ininterrompudament, que no és pot descriure. Sense partitures, amb una gran capacitat d’adaptació i cohesió entre ells i un gran sentit del ritme, rigor i improvisació, van anar tocant una peça rere l’altra, amb una professionalitat i qualitat que no es pot explicar, s’ha de sentir. Se’ls ha d’escoltar i veure’ls per poder entendre el que transmeten amb la seva música. Van demostrar estar molt avesats a fer solos i es van atrevir amb peces que han tocat celebritats del Jazz.
El jove trompetista Martí Costalago d’11 anys, conegut a Miralles per la seva participació regular al Jazz a la vinya
Gosaria a dir que ningú va poder restar a la cadira sense moure’s … el local de Les antigues escoles estava ple de gom a gom i, tot i així, en un moment donat tot i el poc espai que quedava, uns amants del jazz (entre ells la professora de SWING ANOIA) es van marcar un swing.
El concert es va completar amb un mos i una copa de cava, que tot i el mal temps va acabar d’arrodonir d’allò millor la vetllada.
Joves músics i músics consagrats per gaudir de les últimes nits d’estiu
El concert de dissabte va estar protagonitzat per un perfil de músics totalment diferent, no per l’estil de música -és clar-, sinó perquè es tractava de músics madurs, experts, consagrats, i que ens van regalar amb una nit musical fantàstica, d’una qualitat excel·lent i al mateix temps divertida. Els sis components, Adrià Font, bateria; Pau Casares, Clarinet i saxo tenor; Òscar Font, trombó; Artur Regada, contrabaix, Xavi Algans, piano, i l’octogenari Josep M. Farràs a la trompeta, van fer gaudir, ballar i riure de tots els assistents amb la seva música excel·lent, peces famoses i entranyables del jazz, del swing…, traduïdes de forma simpàtica. Ells en diuen “jazz clàssic cent per cent cuina catalana”.
Aquests sis músics amb les seves interpretacions ens van portar a passejar pels carrers de Nova Orleans, ens van fer sentir el jazz. Oscar Font, que havia estat membre de La Locomotora Negra, no és només un bon músic sinó també un showman capaç d’engrescar al més ensopit, i conxorxat amb Regada, el divertimento està servit. En les seves interpretacions van fer un recordatori de músics gloriosos com Louis Armstrong, Benny Goodman, Bing Crosby, Beatles, Dean Martin, per enumerar-ne alguns, dels que van anar recordant anècdotes “a la catalana”, és clar.
Els assistents seguien el ritme asseguts a la cadira, picant de mans i, fins i tot, també hi va haver una peça en que els amics del Swing de l’Anoia no es van poder resistir, i en aquest cas “es van marcar” un Lindy Hop.
La música i l’entorn una combinació que transporta als assistents del Festival de Jazz a indrets llunyans
Quan es tracta d’engrescar al personal, no és només l’Oscar sinó que tots s’hi llencen i, especialment, l’Artur amb els seus sons i la seva veu. Pau Casares, Josep M. Farràs i Andrés Regada han estat membres de la Vella Dixieland així com d’altres formacions reconegudes dins el mon del jazz. En solitari o en grup han acompanyat a músics de renom internacional i han participat a múltiples festivals, fins i tot a Nova Orleans.
Casares, Farràs i A. Font tenen una distinció molt apreciada en el mon del jazz a casa nostra, la Jazzterrasman, guardó que concedeix el Festival de Jazz Terrassa, (Jazz Cava) des de l’any 2003, a artistes en reconeixement a la seva trajectòria musical, la tasca en la divulgació del gènere jazzístic i la vinculació d’aquest músic amb el club de jazz egarenc. En Regada compta amb el Premi Nacionals de Música de la Generalitat.
No hi ha paraules per descriure aquests dos dies. Senzillament extraordinària la 6ª edició del Festival de Jazz a Miralles.
No podem oblidar, però, la feina que fa en la sonorització dels festivals el Gat, veí de Miralles, músic multi-instrumentista, una figura en el món de la música underground, expert tècnic de so, i fundador el 1989 del segell discogràfic G3G Records. Amb una llarguíssima trajectòria ha col.laborat amb artistes com Pascal Comelade, Pierre Bastien, Pau Riba… o Sol Pico entre molts altres de renom internacional.
Una altre persona imprescindible en els Festivals és la Mary Gumà, veïna també, gràcies a la que l’ajuntament de Miralles du endavant aquesta iniciativa, des de fa 6 anys, confiant en el seu criteri i col·laboració. La Mary, amant del jazz i amb molts vincles dins aquest món a casa nostra, fa possible doncs que es puguin portar artistes de la talla dels que hem pogut gaudir al llarg d’aquestes sis edicions del Festival.
Una mica d’història de les Estrelles del Jazz Català
Un sextet amb solera, que ens recorda el jazz de NOva Orleans
L’Old Cats Band és una banda estable des de fa anys, de la que tots els components formen o han format part d’altres formacions i han participat en diferents espectacles, festivals nacionals i internacionals, i feines vinculades a la música i la docència.
Josep M. Farràs, octogenari, està considerat un dels millors trompetistes i músics de jazz de Catalunya. Té també unes grans dots d’improvisació. Podem dir amb totes les lletres que és una figura del Jazz. Premiat diverses vegades, ha participat en diferents festivals europeus i a Nova Orleans. Ha col.laborat amb múltiples bandes i formacions, entre elles la Vella Dixieland. Ha tocat amb Tete Montoliu, Johnny Griffin, Lucky Guri … i ha creat diverses formacions i actualment una amb el seu nom. Farràs és una llegenda. La majoria de components de la banda, en un moment o altre, han tocar amb en Farràs.
Adrià Font, després de diverses aventures musicals de molt jove, embadalit per la bateria, amb Josep Puigbò, Josep M. Farràs i altres joves van formar un grup proper al jazz. Els grups es succeeixen en l’entorn de la seu dels Amics de les Arts a Terrassa, compartint formacions amb Lucky Guri i molts altres. Ha participat en festivals arreu d’Europa. Ha compartit escenari i enregistraments amb estrelles del jazz com Tete Montoliu, Coleman, W Bill Davis, Lou Benet… i artistes d’altres registres com Ovidi Montllor o Francesc Pi de la Serra. Actualment segueix tocant en diferents formacions de Jazz. És un dels que va participar en la construcció de la primera Jazz Cava a Terrassa.
Pau Casares, amb el seu clarinet i el seu saxo, ha tocat a Terrassa des de 1973 en espais com l’antiga Jazz Cava (1971-1985), la Nova Jazz Cava en innumerables ocasions. Ha estat fundador i forma part de diferents grups. És membre de La Vella Dixieland. En Casares és també pedagog a l’Escola de Música Pausa, i dirigeix el Conjunt de Jazz de l’IES Joan Boscà de Barcelona des de 2001. En Pau ha creat escola més enllà de les aules i és el fundador d’una nissaga familiar, que és referència jazzística de la nova fornada sorgida a Catalunya amb considerable projecció internacional. Darrerament treballen tots tres junts al projecte Casare’s Jazz Machine.
Artur Regada considerat un dels més prestigiosos contrabaixistes del país, destaca no només per les seves qualitats musicals sinó també per la seva faceta de showman. Ha estat un dels fundadors de la Vella Dixieland amb qui ha tocat arreu del mon. També ha format i forma part d’altres formacions. És professor de contrabaix i actualment forma part de l’Orquestra Simfònica de St. Cugat. Ha actuat amb Tete Montoliu, Jack Dupree, Lucky Guri, La Locomotora Negra entre molts altres.
Oscar Font, trombonista català dels més destacats dins el món del Jazz estil Nova Orleans, a banda de moltes altres activitats musicals, ha format de part de diverses formacions de jazz tradicional, algunes de les què han estat guardonades diferents vegades; ha tingut orquestra de jazz pròpia i ha estat membre de la Locomotora Negra, formació a la que la Generalitat va atorgar la Creu de St. Jordi el 2002. Ha col·laborat amb Woody Allen entre molts d’altres.
Xavi Algans, el membre més jove de la banda. És el pianista de la Big Band Jazz Terrassa, amb qui va enregistrar un disc amb Judy Niemack. És director musical de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. Ha participat en diferents iniciatives musico-poètiques. Ha actuat en diversos festivals de jazz amb músics com Frank Wess, Ed Neumeister, Frank Foster… Ha format part d’una orquestra sota la direcció d’Oscar Font, una orquestra al voltant de la figura de Fletcher Henderson i la seva música, el jazz dels anys 20.
L’artífex de la Sant Andreu Jazz Band, Joan Chamorro
Joan Chamorro, músic de jazz català, multi-instrumentista. Fundador i director de la Sant Andreu Jazz Band, una manera diferent d’aprendre música. Chamorro, en el seu mètode didàctic, prioritza l’oïda, la intuïció i la comprensió del so. Escoltar, memoritzar i imitar son elements fonamentals en el seu sistema pedagògic. El jazzista transmet a l’alumnat un panorama musical atractiu, on tocar i assajar els aporta joia i felicitat. Ha impartit classes en conservatoris arreu del mon. S’ha fet un documental de la seva tasca com a pedagog “A film about kids and Music”.
Ha tocat amb múltiples bandes i grups moltes vegades com a líder. Actuant per tot el mon ha estat diverses vegades guardonat. Al llarg de la seva carrera ha compartit escenari i ha a col.laborat amb músics com Slide Hampton, Tete Montoliu, Frank Foster, Jesse Davis, Dennis Rowland, Josep Maria Farràs, Judy Niemack…
Angelina Salut
