La Llacuna acull aquests dies i fins el 18 de juliol a 21 joves de fins a 10 nacionalitats diferents – Rússia, Corea, Taiwán, Dinamarca, França, Itàlia, Grècia, República Txeca, Armènia i Turquia – que formen part de l’expedició que duu a terme la recerca arqueològica del poblat ibèric del Castellar amb la col·laboració de l’Ajuntament de la Llacuna. Aquesta és la segona edició del camp que obre les portes a Europa i al món. Els primers dos anys que es va realitzar aquesta activitat, el 2014 i el 2015, es va fer amb nens catalans.
Els alumnes viuran una experiència que els permetrà formar-se en els principis bàsics de l’arqueologia – els joves internacionals no tenen estudis de la matèria – a més de conèixer tècniques especialitzades en la conservació del patrimoni. El camp, centrat a recuperar el passat iber de La Llacuna, és un camp de recuperació del patrimoni, un dels set que es realitzen a Catalunya aquest estiu.
Al llarg de matí són al jaciment amb l’equip tècnic de les excavacions (dirigit per Mireia Sabaté i Jordi Moré) i 5 arqueòlegs. L’arqueologia els ve de nou als joves nouvinguts, és per això que “fan tasques simples, sempre supervisades per direcció, que els orientem i els ensenyem”, aclareix Mireia Sabaté, arqueòloga i ara també directora de l’equip tècnic que investiga el poblat ibèric. A més, afegeix que “com aquest any també comptem amb dos arqueòlegs professionals i tres estudiants, els farem treballar en equip perquè es donin suport”. L’objectiu més immediat per aquest estiu es seguir excavant fins la possible muralla que tanca el poblat per descobrir-ne les dimensions.
En canvi, a la tarda, entra el joc el component de l’intercanvi cultural i de lleure. Els voluntaris visitaran el Castell de Vilademàger (ubicat a La Llacuna), rebran explicacions de qui eren els ibers, faran excursions al Roure d’Encosa, coneixeran el municipi on s’allotgen i diverses colles de cultura populars els ensenyen ‘Els Diables’. “Quan algú que per exemple ve d’Armènia veu els diables, es queda bocabadat. També farem tastos de formatges i vins típics de la zona, que l’any passat els va agradar molt. És una experiència que realment, és molt bona”, explica la Mireia. L’Ajuntament de La Llacuna és el que s’encarrega de gesionar les activitats i proporciona els tres monitors que els acompanyaran.
El camí a seguir per treballar amb joves
El jaciment arqueològic de Castellar de la Llacuna es va descobrir als anys vuitanta, però es va abandonar. No va ser fins al 2012 quan un equip de recerca d’arqueologia, juntament amb voluntaris del poble, van netejar la zona excavada als anys 80. A l’equip de recerca hi havia Mireia Sabatéi que explica que “quan vam netejar-ho, vam veure que el jaciment podia ser interessant. Llavors va passar a ser un projecte de la Universitat de Barcelona. I va ser al 2014 vam reprendre les excavacions amb estudiants”.
L’oportunitat d’obrir-se més enllà de les fronteres del país va ser a través de la Coordinadora d’Organitzadors de Camps de Treball Internacionals de Catalunya (COCAT). Als camp amb dos anys ‘d’experiència’ i amb un bon funcionament se’ls dóna l’oportunitat de passar a ser internacional. Ara, és la Fundació Escolta Josep Carol qui coordina la part més logística per facilitar que vinguin joves de fora.
Les hipòtesis que envolten els jaciment arqueològic ibèric
La Mireia Sabaté explica que creuen que “es tractaria d’un poblat de mitja hectàrea que tenia la funció de controlar la frontera. Creiem que s’hi va viure entre 50 i 100 anys, agafant tres generacions”. El jaciment de Castellar de la Llacuna és a 914 metres sobre el nivell del mar – un dels més alts de Catalunya – i té una visió perfecta de la plana del Penedès, de la part alta de la Conca d’Òdena, del prelitoral i de les muntanyes de Montserrat, Subirats i Clariana.
Amb totes aquestes ‘prestacions’, Sabaté parla “d’un punt de control territorial que tenim datat entre el segle II i I a.C, just abans de la romanització. De fet, creiem que el Penedès ja estava sota domini romà però la part que estem excavant no i era un punt límit de control territorial”. L’objectiu de l’expedició de recerca és seguir excavant per confirmar les hipòtesis que han formulat.
