Inici Música Intenses Músiques de butxaca amb el quintet de Jordi Rabascall

Intenses Músiques de butxaca amb el quintet de Jordi Rabascall

COMPARTIR

[Img #26514]El divendres, l’últim concert de les Músiques de Butxaca del 2015 a l’Ateneu.

 

Si el cicle d’enguany el varem encetar amb la festa i el ritme dels Mambo Jambo, s’acabava aquest divendres amb la força, el virtuosisme i el ritme també dels Jordi Rabascall 12 to 12 Quintet.

 

Proposta de jazz amb tonalitats d’anys 50 passades pel tamís personal del grup i per la seva forma particular d’entendre alguns estàndarts de l’època.

 

Aquesta gent són abans que res músics dels bons, d’altura i molta tècnica, músics de jazz. Són, per tant, virtuosos, professionals de la cosa, gent amb hores i hores de vol i d’escenari. I, sobretot, gent que gaudeix del que fa, i que ho fa bé. Que improvisa i que es deixa dur per la música, que mai perd el ritme, que confia en els companys. Generosos i virtuosos, tots a una fan de cada cançó una experiència de ritme i de swing, que entra fàcilment, que s’entén, sense necessitat entendre-hi.

 

Demostren una cosa tan simple i tant bàsica com que no cal “saber” de jazz per gaudir del jazz. Que és i ha estat de sempre, festa i alegria i un passar-s’ho bé, servit per una gent que sap quin instrument té a les mans i li sap treure’n aquella nota que t’anima en un moment, aquell ritme que fa que no puguis deixar de seguir-lo amb un lleuger (o no tan lleuger) moviment dels peus.

 

I tot plegat comandat d’una manera espectacular pel Jordi Rascaball, la meva descoberta de la nit. Intens i camaleònic, gesticulador, apassionat, hi havia moments que semblava ser alguna cosa més que un cantant, es fonia la melodia. Era la melodia, el ritme, la cadència…

 

En definitiva, cinc músics d’altura, dels de lletres majúscules, d’aquells que se les saben totes i que ho demostren sense escarafalls, funcionant tots junts com una maquina de tren ben engreixada, que llisca sense esforç per la via de la melodia.

 

Jordi Rascaball (veu i ganyotes) Albert Caire (piano), Oriol Gonzàlez Orti (bateria), Oriol Roca Dalmau (contrabaix) i Claudio Marrero (saxo tenor). Cinc noms que segurament no us diran res, però que poden presumir d’una llarguíssima experiència en el món de la música, de la improvisació, del show i de l’escenari. Cinc noms que d’aquí una estona ja no recordareu i que mai trobareu als canals més comercials, però que ens van elevar l’esperit i l’alegria com pocs ho podrien haver fet.

 

Salut i swing, companys!

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

*