Innovació > Internacionalització

Sentim dir amb certa insistència que la incipient recuperació econòmica està sostinguda al nostre país sobretot per les exportacions, que fins a cert punt han esmorteït la caiguda dels mercats interiors per a moltes empreses. Certament Catalunya ha estat sempre al capdavant de l’Estat Espanyol en les xifres exportadores, com també ho ha estat en les accions de deslocalització de la producció en els sectors més madurs, com ara els manufacturers del tèxtil o la pell.

El factor negatiu que té la continuïtat de la capacitat exportadora en el context del 2014 és que probablement té la raó principal en el manteniment de la competitivitat per la reducció de costos. Els expedients de regulació, les reduccions salarials, les contraccions en general de les empreses i la contenció absoluta de la despesa –també la de R+D+i, com assenyalen les estadístiques consolidades de país- fa que siguem més barats que uns anys enrere. I dic que és un factor negatiu perquè em sembla que aquest camí no té continuïtat. Més aviat obre el perill de perllongar tan sols una agonia que vam iniciar amb la deslocalització i que hem aprofundit amb la crisi financera general.

A mig i llarg termini només podrem exportar si som competitius de debò, i això vol dir tenir un bon producte que no quedi enrere ni en qualitat ni en prestacions punteres, o sigui, que incorpori la innovació en tots els seus aspectes, des del disseny fins a la logística de comercialització.

Per això l’èmfasi en la internacionalització, i especialment en l’exportació com estratègia de sortida de la crisi passa per no deixar de banda la prioritat en la innovació.

A la pràctica, i al nostre territori, l’Anoia, el valor que l’experiència en diversos sectors  hi han deixat, són la millor base per desenvolupar-hi precisament aquesta estratègia. Els dos sectors citats, tèxtil i adober, han deixat un solatge de knowhow tant tècnic com de mercat que, ben interrelacionats, han de ser molt efectius en resultats.
Ara la gràcia està en aprofitar tot aquest potencial i aquestes eines que són ben arrelades a l’entorn immediat.
Trobareu un munt d’experts disposats a col•laborar i que complementaran de ben segur els vostres punts forts. El més important, segurament, és disminuir al màxim els riscos que tant la innovació com a procés, com -i sobretot- l’obertura de nous mercats suposen.

I alerta: aquest aprofitament necessari té també data de caducitat. Poc a poc, els talents van abandonant el territori, en un degoteig lent però incessant. No ens adormim, doncs i aprofitem el que són encara les nostres forces.