Infinita il·lusió

L’article que escric me’l va inspirar la visita de quatre patges al Saló de la infància d’un municipi de l’Anoia. Van entrar mentre molts infants feien cua per accedir a les àrees de joc, altres se’ls van mirar, menys es van sorprendre amb la seva presència i alguns van rebre el caramel que els va anar a portar el patge. Es desplaçaven entre la munió de famílies del Saló gairebé en l’anonimat, com una persona més.

En aquesta ocasió els patges no van causar l’objectiu original que té la seva figura.

Els motius? En la meva opinió, per una part es deu a que són una figura que es fa molt present aquestes dates en diferents àmbits i, per altra part, la majoria d’infants reben regals durant tot l’any.
Haig de confessar que em va entristir profundament i inevitablement em va traslladar a la meva infància. Impossible viure-ho així.

Amb un respecte profund per totes aquelles persones que durant molt temps treballen per generar la màgia i la il·lusió que desprenen aquests dies i un respecte profund per les famílies que amb amor infinit cedeixen el protagonisme a personatges màgics, vull dir que em sembla que hem caigut en un excés tant gran que desvirtua la idea original: Alguns poden començar la màgia el dia 1 de desembre i allargar-la fins el 7 de gener, amb el resultat de regal/regals diaris.

El primer dia de l’últim mes de l’any encetem el calendari d’advent, que en alguns casos ofereix una xocolatina diària i en altres un petit obsequi d’altres formats.

Sant Nicolau obre les festes amb clau, i així el 6 de desembre alguns infants reben presents de l’ajudant del Pare Noel.

Anys enrere i seguint la tradició, per Santa Llúcia arribaven els tions de la muntanya a buscar l’escalf de les llars. Actualment molts pocs tions es resisteixen a descobrir-se en aquesta data i a finals de novembre ja han aparegut a algunes llars. En la majoria dels casos s’esperarà a fer cagar el dia 24 o 25 de desembre, però constato que en algunes cases, ho fa abans d’aquestes dates més d’una vegada. Afegeixo, hi ha infants que poden fer cagar el tió de casa, el de casa els avis, el de l’escola, el del casal del poble, el del saló de la infància, el de l’agrupació de comerç, el de la festa de l’extraescolar x….

I arribem a les portes de Nadal. Aquesta màgica nit “en què florí l’estrella” cada vegada són més les llars catalanes on es reben regals de part del Pare Noel, ja sigui per les tradicions originàries de les famílies, ja sigui per la influència de la globalització i el consum. Qui no ha trobat rastre del Pare Noel o els seus ajudants en algun carrer comercial aquest Nadal?

I arribem a la data culminant i més espectacular que és per a molts infants l’arribada dels Reis Mags de l’Orient i el seu seguici de patges i carrosses. Hi ha infants que veuran els patges passar pel carrer, a d’altres els aniran a visitar a casa, alguns ho seguiran a la televisió i tan sols trobaran els regals en llevar-se l’endemà…

Faig esment del comentari d’una persona que deia “coincidiu amb mi que cada vegada més, les cavalcades de Reis s’assemblen més a les rues de Carnestoltes?”

En la prèvia alguns emissaris reials ens vindran a recollir els nostres desitjos plasmats en una carta. En la majoria de pobles tenim un dia per a fer-ho i no els veurem pas més; quan ets a vila i ciutat, trobes sovint patges visitant infants a les escoles, als supermercats, als saló de la infància, per cèntrics carrers…

Cal, és necessari, educatiu, bo… tot el que es mou aquests dies?
Quins sentiments desperta en els infants que reben aquest allau de regals? I en els que no en reben?
Quin ús faran de les joguines que els entreguin? Quin agraïment els neix?
Quina intensitat d’il·lusió poden destinar a cadascun d’aquests personatges?
Sabem el sentit inicial de les festes?

Tant de bo trobem la justa mesura per mantenir la infinita il·lusió d’aquestes festes.

I no oblidem mai que una llarga i sentida abraçada acompanyada de molts petons són el millor inici i comiat de dia per a qualsevol infant amb la seva mare o pare.

Núria Vinyals