El confinament de la Conca d’Òdena va fer que, d’un dia per l’altre, milers de treballadors de dins i fora de la zona no poguessin assistir al seu lloc de feina. La mesura també va afectar empreses, que no van poder continuar amb la seva activitat per falta de personal. Després de moltes queixes, finalment, el 3 d’abril, l’Estat va publicar un decret que, des del territori, es qualifica d'»insuficient», ja que només contempla una solució pels treballadors essencials de la zona confinada. Per tant, queden exclosos els no essencials i aquells que viuen fora de la Conca, però treballen dins. La majoria de treballadors se senten «abandonats» i molts han pogut arribar a un acord amb l’empresa. Altres, com els autònoms, no han facturat res.
Els únics treballadors que podran demanar la baixa per incapacitat temporal són aquells residents a la Conca d’Òdena que tenen el seu lloc de feina fora del perímetre confinat i en activitats considerades essencials. Per tant, de moment, no s’ha presentat cap solució ni pels que viuen fora de la Conca ni tampoc pels milers de treballadors autònoms o treballadors no essencials ni de dins ni de fora de la zona confinada. Tampoc s’ha tingut en compte les empreses que no han pogut continuar amb la seva activitat amb normalitat per falta de personal.
La Unió Empresarial de l’Anoia ha estat un dels agents econòmics que ha reclamat solucions a la situació laboral dels afectats pel confinament. En declaracions a l’ACN, el seu president, Joan Domènech, exigeix una solució per tots els treballadors i empreses que ara mateix es troben «en un buit legal». «Crec que no se’ns escolta i és una vergonya que encara estiguem aquí. No ho podem deixar passar, hem de mantenir aquesta pressió», ha subratllat.
Solucions que no arriben
Amb el decret del govern de l’Estat, els treballadors essencials que viuen dins la zona confinada, però viuen fora se’ls ha demanat que agafin la baixa, però de moment tampoc han pogut formalitzar els papers. És el cas del Sergi, que treballa en una empresa del sector químic a Olesa de Montserrat, o del Jordi, que treballa en una empresa de maquinària agrícola a Calaf, fora de la zona confinada. «Fins ara hem estat confinats sense cap solució i sense cap manera de moure papers per justificar la nostra absència al lloc de treball. Just quan comencem a veure la llum, aixequen el confinament i ara que hauria hagut d’anar a treballar, no hi he pogut anar perquè he hagut de fer els papers», ha lamentat.
Solucions particulars entre empreses i treballadors
A falta de l’aprovació d’una solució que resolgui la situació, en alguns casos, empreses i empleats han acabat arribat a acords particulars.
Sense anar més lluny, la pandèmia de la covid-19 ha marcat el dia a dia d’un igualadí que treballa en una empresa de la demarcació de Lleida. Aïllat durant les més de tres setmanes que ha durat el confinament perimetral a la Conca d’Òdena, reconeix a l’ACN que ha viscut la situació laboral amb «incertesa». Sobre la taula l’empresa plantejava diverses possibilitats; des de suspendre’l de sou perquè no podia desplaçar-se fins al seu lloc de treball, fins a retallar-li el salari i la jornada un 50%. Després de l’aprovació del confinament total per part del govern espanyol, s’ha arribat a un acord per a tota la plantilla per aplicar un ERTO per la meitat de la jornada des de principis d’abril. A dia d’avui, l’empresa ha complert amb el pagament íntegre de la nòmina del març.
L’Alba (nom fictici perquè demana mantenir-se en l’anonimat) és una igualadina que va quedar tancada a la zona confinada i no va poder anar a treballar a l’empresa de Manresa que la té contractada. Sense accés a teletreball, hores d’ara no sap encara què passarà amb els dies que van del 13 de març –dia en què es va aïllar la zona de la Conca d’Òdena- i fins al dia 20 del mateix mes, l’últim dia presencial per a la resta de la plantilla. L’empresa va tancar el dia 23 de març i, a partir de llavors i fins al dia 31 de març, han obligat els treballadors a demanar dies personals. Ara, però, l’Alba ja es troba en la mateixa situació que els seus companys. La nòmina del març l’ha cobrat amb normalitat però desconeix encara si l’empresa l’obligarà a recuperar les hores no fetes durant el confinament perimetral o es podrà acollir a la mesura que ha d’aprovar el govern espanyol.
Una situació similar és la que ha viscut la Mireia (nom fictici), la treballadora d’una empresa de la Conca de Barberà que té part de la plantilla formada per professionals provinents de municipis confinats de la Conca d’Òdena. Com que es tracta d’una empresa considerada de serveis essencials, no ha tancat i la falta de treballadors li ha disminuït la capacitat de producció a excepció de l’àrea d’administració, on han apostat el teletreball. Amb l’allargament del confinament, però, van proposar als treballadors recuperar amb hores extres o vacances tots els dies que no havien pogut treballar o bé la reducció del salari. La queixa de la plantilla va provocar que l’empresa fes marxa enrere i els han pagat el sou complet del març, però queda pendent veure com resoldran els dies que no han pogut anar a treballar.
Un treballador resident a la capital de l’Anoia i que treballa a Barcelona ha estat més de tres setmanes sense poder anar a treballar. L’empresa li ha habilitat les eines per fer teletreball i, per completar les hores, rep formació externa en línia i altres materials que preparen els mateixos empleats. Amb tot, fins a la declaració d’estat d’alarma, la seva situació laboral era «inestable» i molt diferent de la resta dels seus companys. Ara, aprofitant que arriba la Setmana Santa, i que el conjunt de treballadors de l’empresa es troba en la mateixa situació, han demanat a tots els empleats gastar els dies de vacances extraordinaris que els donen en aquest període per tancar tota la setmana.
Una veïna d’Igualada contractada en una empresa de Sant Fruitós de Bages ha teletreballat des del primer dia de confinament a la Conca d’Òdena, el 12 de març al vespre, moment en què no va poder desplaçar-se fins al seu lloc de treball. La jornada a distància, però, no l’ocupa les 8 hores diàries i l’han obligat a agafar dies de lliure elecció o a retornar les hores que no ha pogut fer presencialment treballant dissabtes o allargant la jornada a recuperar les hores. Per ara, ha cobrat la nòmina amb normalitat.
ACN
