Inici Destacats La igualadina Maria Senserrich deixa la política

La igualadina Maria Senserrich deixa la política

COMPARTIR

La igualadina Maria Senserrich abandona la política activa. Ho ha anunciat aquest divendres el president del PDeCAT, David Bonvehí, a través de Twitter. Bonvehí li ha agraït el seu compromís i ha afegit que «ara, a tot arreu on som presents tothom continua al seu lloc».

Senserrich li ha respost agraïnt «tots els moments i projectes compartits» i explicant que «després d’anys intensos en política ara necessito temps per la meva família, i per poder obrir nous reptes fora de la política per continuar aprenent i treballant pel país».

Maria Senserrich (Igualada, 1980), és llicenciada en Administració i Direcció d’Empreses per la Universitat de Barcelona, i Postgrau de Direcció Campanyes Electorals.

Va començar a militar a Convergència Democràtica de Catalunya el 2001 i a la Joventut Nacionalista de Catalunya el 2003. La seva carrera política a les institucions es va iniciar l’any 2007 com a regidora de l’Ajuntament d’Igualada, en la primera candidatura de CiU liderada per Marc Castells, que va estar a l’oposició fins l’any 2011.

Abans, l’any 2010 és escollida com a diputada per CiU al Parlament de Catalunya, en una breu legisltura que acaba l’octubre de 2012. Senserrich tornar al Parlament el 2013, en substitució de Neus Munté. Després de les eleccions del 2015, Maria Senserrich continua al Parlament com a integrant de Junts x Sí fins l’octubre de 2017, quan l’aplicació del 155 dissol la cambra catalana. La seva posició a la llista de Junts per Catalunya impedeix que Senserrich entri al Parlament després de les eleccions del 21-D. La seva tasca parlamentària s’ha centrat sobretot en l’àmbit de l’economia, amb presència destacada en diferents comissions.

Des del passat mes de març era portaveu del PDeCAT, on també formava part de l’executiva.

COMPARTIR

2 COMENTARIS

  1. Encara recordo aquesta noia mitinejant al carrer amb un to pujadeta de veu abans de l’1-O animant a la gent a votar…tot sabent que hi hauria conseqüències. Tanmateix si ella anava de bona fe, no és estrany que ara hagi renunciat després de palpar «la valentia» d’aquells fugits i d’aquelles amagades a Suissa amb el sepulcral silenci que contrastava amb el que deien «ni un pas enrere»… Al final tot es redueix al segrest de les emocions de la gent per benefici d’uns quants que es mantenen als poltrones, i quan hom s’adona de l’engany es produeix la deserció, o també és possible que la covardia sigui prioritària al patriotisme…i millor tornar a l’anonimat, per si de cas…

FER UN COMENTARI

*