Inici Societat Igualada tornarà a l’Ateneu per commemorar el primer aniversari de l’1-O

Igualada tornarà a l’Ateneu per commemorar el primer aniversari de l’1-O

COMPARTIR
Arribada de les urnes a l'Ateneu, la tarda de l'1-O a Igualada. Foto: @resistintCat

L’Ateneu Igualadí, que es va convertir en un fortí per protegir les urnes del referèndum de l’1 d’octubre de l’any passat, ha estat l’escenari escollit per commemorar el primer aniversari de la jornada a la capital de l’Anoia.

L’acte, conduït pel periodista Xavier Dàvila, arrencarà a 2/4 de 8 del vespre amb un parlament del periodista i escriptor Francesc Canosa. Tot seguit es descobrirà una placa commemorativa de l’1 d’octubre a la façana de l’Ateneu, amb l’actuació dels Moixiganguers d’Igualada.

A 1/4 de 9 és previst que s’iniciï l’actuació del cantautor valencià Pau Abalajos, i després es farà un acte de petició a la ciutat d’un espai per preservar la memòria de l’1 d’octubre. També es preveu comptar amb alguns missatges de presos polítics i exiliats, així com un recull d’imatges de l’1 d’octubre a Igualada. Les corals de la ciutat posaran un punt i final musical a l’acte.

COMPARTIR

7 COMENTARIS

  1. Però en quin món o dimensió paral.lela viviu, colla d’il.luminats? L’1 d’octubre va ser una farsa mai vista en cap país civlitzat, i els cops de porra que us van clavar eren, prou que ho sabeu, completament evitables. Heu arribat a tal extrem de victimisme i vergonya aliena que de vegades em feu pensar que us mereixieu les garrotades, ja que, en cas contrari no tindríeu cap base per al vostre ploriqueig etern.

    • Tens tota la raó, ja és hora de dir les coses pel seu nom. Sense la foto d’aquell dia aquesta gent no seria res, la llàstima és que els cabdills que van induir a la gent de bona fe a prestar-se a rebre el xarop de bastó (que ells preveien), s’ho miraven còmodament des de els seus despatxos repetellats, però al cap d’uns dies fugien com rates…

  2. Espanya, Europa i el món globalitzat, viu encara de les injustícies del passat. Cada u fa a casa el que creu que ha de fer. Creure que Catalunya és una nació amb dret a l’autodeterminació és quelcom que avui permet trencar aquesta injustícia històrica. L’Europa de les nacions per sobre de l’Europa dels imperis passats. Si s’aconseguís respectar això en cada indret amb el permís democràtic de la seva població seria un pas per poder canviar-ho tot.

  3. @Albert: Sembla bastant evident que tens una edat prou jove per no haver tingut cap experiència d’altres èpoques on aquest país si que va estar sota unes condicions penoses i asfixiants, fins i tot negant el teu nom en català en el dni. Tot aquest vocabulari de «injustícia, permís democràtic» et delata que has begut un adoctrinament basat en les emocions. Et convindria repassar la història d’aquest país i veuràs que ha tingut gent que des de la discreció, la resistència i l’humiltat ha mantingut viva la personalitat de Catalunya i veuràs que els actuals hiperventilats (alguns ja engarjolats i els altres fugits) estan fent tot el possible per ensorrar el aconseguit en quaranta anys. I el greu és que només els mou el protagonisme interessat de càrrecs, salaris i prebendes, perquè quan van mal dades en lloc de mantenir-se ferms s’amaguen al maleter d’un cotxe i emprenen la fugida a Belgica i a Suissa. Desperta noi!!

Responder a Josep Cancel·lar la resposta

*