La impulsora de l’Igualada School of Peace, Èlia Susanna, ha sortit al pas de les crítiques del grup municipal de la CUP sobre diferents aspectes d’aquesta iniciativa acadèmica.
A través d’un comunicat, considera que «la publicació del nom del meu pare és d’una tristesa flagrant quan fa més de 20 anys que no fa política» i reivindica que «no he tingut mai el carnet d’un partit i tampoc m’he acostat mai al partit que és al govern i sufraga el projecte».
Davant el qualificatiu que li fa la CUP de «suposada experta», Susanna relata que es dirigeix a una persona que «ha passat quatre anys a Afganistan (i per tant s’ha posat burques i s’ha jugat la vida per fer una tesi doctoral), ha publicat a diaris igualadins sobre el tema abastament, que ha passat un any a Guatemala, que ha anat a uns quants congressos internacionals, ha estat observadora electoral internacional, que té un currículum acadèmic de primer nivell, amb unes quantes beques internacionals importants i de prestigi, que parla persa i japonès, a més de quatre llengües més, que té un MA amb Matrícula d’Honor becada pel British Council a la que probablement és la millor universitat del món en estudis per la pau, la Universitat de Bradford, i que serà en matèria de mesos doctora amb un treball de camp de quatre anys a l’afganistan, ha treballat fins i tot per la universitat de Washington, que ha fet dos anys de professora d’estudis per la pau en un lloc tant conflictiu com la Universitat Americana d’Afganistan, que la seva primera feina sortida de la universitat va ser com a cap de Projectes i Campanyes de Justícia i Pau de Barcelona sota la direcció d’Arcadi Oliveres, on encara la valoren i l’estimen, i on, en tots aquests casos òbviament el cognom que portés no servia per res, no ha viscut dels diners de la seva família per tirar endavant la seva carrera professional».
Susanna considera que «un partit [la CUP] que pretén defensar la gent que treballa seriosament no hauria de permetre’s fer calumnies d’aquest tipus, ni involucrar-la en altres problemes que hagi pogut tenir un ajuntament del qual ella no forma part».
Pel que fa la quantitat facturada, remarca que «el projecte s’està tirant endavant des del 2015, i que la senyora Èlia Susanna, per tant, ha cobrat menys de 10.000 Eur l’any per a tirar endavant un projecte que en normalment el portaria a terme un departament universitari sencer i potser en més de dos o tres anys. No pas una persona sola i en un any».
El balanç de la iniciativa fa que, aquesta segona edició, estigui publicitada «a universitats intenacionals de primera línia mundial en pau com: Uppsala, Manchester, Malmö, entre d’altres» i que en el cas de Manchester s’ha proposat buscar beques que es sufragarien des d’Anglaterra. Èlia Susanna relata, a més, que la universitat d’Andorra ha aprovat el curs com a crèdits propis i que ho publicita entre els seus estudiants com a matèria transversal.
També reivindica que la universitat de Lleida hagi aprovat tirar endavant dos cursos d’estiu amb crèdits lectius ordinaris perquè necessita tirar endavant aquesta branca de coneixement. Amb el suport del Departament de Dret Internacional de la UDL. I que gràcies això el campus d’Igualada albergarà dos cursos de pau de l’escola d’estiu de la UDL amb crèdits lectius reglats normals per a estudiants universitaris ja aquest estiu, i continuem.
A més, la UdL preveu iniciar la creació d’un Màster en la mateixa matèria, sota la coordinació d’Èlia Susanna.
Pel que fa la participació, Susanna explica que «cinc igualadins van participar el primer any a la majoria de les classes, és a dir, van seguir el curs, no es van cobrar matrícules perquè calia que els igualadins ho aprofitessin i es va fer gratuïts. Només amb 15 dies de publicitat que se’ns van permetre no va ser possible fes res més». A més, el fet que els curs sigui en llengua anglesa suposa que «el ventall de persones que hi poden accedir és menor, a curt termini, no pas a llarg, perquè la vessant internacional, com hem dit augmenta de manera molt important només amb una segona edició».
Susanna afegeix que al curs hi van participar com a oients de sessions concretes persones que es desplaçaven de Barcelona a diari per venir a aquest curs a Igualada, com la única persona de tot l’Estat Espanyol que ha estat becada per a fer el curs de pau per a professionals més important del món, el curs de Pau del Centre Rotary a la Universitat de Chulalongkorn, on tots els estudiants hi són becats tres mesos i són experts professionals en la matèria. Aquesta persona, a qui no se li va cobrar matrícula perquè era la única que assistia a les classes assíduament i que no era igualadina, venia cada dia de Barcelona i passava tot el dia a Igualada per poder seguir aquest curs.
Per a Suanna, que la UDL hagi abraçat el projecte «certifica que és bo i legítim, i que en dos anys, amb 10.000 euros l’any i amb una sola persona treballant-hi s’hagi aconseguit molt més que el que aconsegueixen molts màsters creats per departaments universitaris sencers».
Susanna assegura que «el projecte va molt més enllà del curs d’estiu, i el prestigi que ens ha donat aquest curs d’estiu en només un any en termes internacionals, servirà perquè Igualada en tres o quatre anys estigui entre les universitats millors del món en termes de pau». «Òbviament -continua Susanna-, si volem una universitat amb prestigi, no ens podem esperar a aconseguir-ho en un any. I tot i així, en un any, ens publiciten primeres universitats del món».
La directora de la iniciativa recomana a la CUP, «un partit que hauria de lluitar per la pau i la regeneració de la democràcia», «que no utilitzi arguments polítics que no tenen a veure res amb un projecte acadèmic amb el prestigi del que estem demanant per Igualada. I els agrairia una disculpa perquè la persona a qui han calumniat i creadora de l’escola de pau ha posat tot el seu llegat professional per tirar endavant un projecte que, en aquests moments, en la seva segona edició, en anglès i a Igualada, està agafant una arrencada espectacular, i espereu-vos, que deixarem Igualada a un nivell molt alt internacionalment i omplirem el campus universitari d’estudis per la pau, seriosos i de prestigi mundial, com ja hem fet en la primera i farem, en la segona edició del curs».
La directora de l’escola de pau afegeix que, «per motius totalment aliens a l’escola de pau, en la seva primera edició es va convidar al senyor Raül Romeva, en aquell moment Conseller de Relacions Internacionals de la Generalitat de Catalunya, a inaugurar l’escola en un acte que hagués aportat una publicitat necessària». Romeva també era un antic company d’universitat de la Sra. Susanna, «i per tant s’aprofitava i ella aportava tot aquest capital social, i que aquest no només va acceptar, sinó que va afirmar que era molt important que per primera vegada la pau sortís de Barcelona, que hi sortia a un nivell molt alt». Finalment, «i per raons totalment alienes al projecte d’escola de pau, l’acte va ser anul·lat». Això va suposar que la publicitat fos l’únic mitjà que quedava en aquell primer any per tirar endavant el curs, lamenta Susanna.
La directora del projecte considera que «enlloc de voler esfondrar bons projectes, propostes que no es fan d’un dia per l’altra, com aquesta, potser s’hauria de pensar menys a desprestigiar-les i més a deixar-les treballar. Perquè projectes de l’envergadura d’aquest, el qual més de tres quarts són totalment secrets perquè són propostes úniques i innovadores a nivell universitari a tot el sud d’Europa, no s’haurien de voler trinxar per un moment polític, sinó deixar-los treballar perquè fructifiqui en un projecte vertaderament important per la ciutat d’Igualada».
Susanna pregunta a la CUP si «de veritat penseu que els igualadins volen que un projecte que pot fer totes aquestes aportacions a Igualada, però que és clar, per la seva embergadura, no les farà d’un dia per l’altra, i amb les dificultats que representa tirar un projecte d’aquest nivell endavant, no es dugui a terme i que Igualada tampoc aprofiti aquest projecte que ara, després d’una única primera edició, ja té prestigi internacional?».
No entenc la resposta…
bàsicament perquè davant del plantejament de la CUP sobre la idonïtat i els resultats d’un Curs, no de la seva vida personal.
A més, em preocupa bastant certs comentaris com «ha passat quatre anys a Afganistan (i per tant s’ha posat burques i s’ha jugat la vida per fer una tesi doctoral)». No sé què aporta la relació ràpida i simplista d’Afganistan amb un burca. No sé a què respon aquest comentari que tapa i estigmatitza una realitat social, econòmica i cultural més complexa que no pas Afganistan=burca.
L’argumentació de «he fet Congressos, treball de camp…»… òbviament tota persona doctorant ha de fer publicacions, treball de camp, Congressos. No és un mèrit, és un requisit.
No sé, sempre que es qüestiona unes irregularitats, surten els afectats senyalant un altre lloc.