Inici Societat Igualada recorda els 80 anys del final de la Guerra Civil amb...

Igualada recorda els 80 anys del final de la Guerra Civil amb exposicions, conferències, teatre i cinema

COMPARTIR
Entrada de les tropes nacionals a Igualada, el 22 de gener de 1939, pel carrer Òdena. Foto: ACAN - AFMI. Autor Procopi Llucià

El passat dimarts, 22 de gener, es van complir vuitanta anys de l’entrada de les tropes franquistes a Igualada i, per tant, del final de la Guerra Civil Espanyola a la ciutat. Va ser un diumenge, quan les tropes de legionaris italians del bàndol nacional van entrar pel Molí Nou. Era una divisió del Corpo di Truppe Volontaire Frecce Verdi –el Cos de Tropes de Voluntaris Fletxes Verdes– comandades pel general Gastone Gambara. Els legionaris van enfilar pel Nord i van baixar pel carrers Òdena, Esquiladors i Sant Vicenç, per després passar per la Rambla General Vives, la Plaça del Pilar i arribar finalment la Plaça de l’Ajuntament.

Coincidint amb les vuit dècades d’aquell moment, l’Ajuntament d’Igualada ha organitzat un seguit d’actes sota el títol El temor d’un futur incert, conjuntament amb el Museu de la Pell, la Biblioteca Central, l’Arxiu Comarcal de l’Anoia i la Diputació de Barcelona. L’agenda proposada compta també amb el suport de l’Ateneu Igualadí, del Teatre de l’Aurora i de l’Aula d’Extensió Universitària per a la Gent Gran de l’Anoia (AUGA). El passat dimecres van detallar els actes previstos el regidor de Promoció Cultural, Pere Camps, l’escriptor Antoni Dalmau i la directora de la Biblioteca Central, Montse Lobato.

Dalmau va publicar el 2013 l’obra “La Guerra Civil i el primer franquisme a l’Anoia. Els protagonistes”, un treball ingent que continua creixent amb les noves dades que continua recollint l’escriptor i que amplia un recompte de morts, represaliats i exiliats que no existia fins fa pocs anys. Antoni Dalmau celebra que, malgrat el silenci que plana sobre moltes famílies «cada cop hi ha més néts i besnéts que dediquen els seus treballs de recerca a la guerra i avis i besavis trenquen el silenci».

La Guerra Civil va causar a Igualada uns 400 morts, als que cal sumar els centenars de represaliats després del conflicte. Un trauma per una ciutat que tenia llavors 15.000 habitants, el que significa que «totes les cases van ser afectades».

Els soldats van continuar per la Rambla General Vives fins arribar a la Plaça de l’Ajuntament. Foto: ACAN – AFMI. Autor Procopi Llucià

Al front van morir 222 igualadins al bàndol republica i 9 al bàndol nacional, que van ser lloats com «caídos por Dios y por España» amb tots els honors. Dalmau explica el cas d’una família que va perdre dos fills, un a cada bàndol: «mentre un rebia tots els honors de l’altre no podien ni parlar-ne, s’imposava el silenci sobre una crua realitat».

L’escriptor igualadí va posar exemples de noves dades de víctimes de la guerra a la ciutat, com una segona víctima mortal dels bombardejos d’Igualada i un veí de la ciutat que va morir als camps de concentració nazis del que fins ara no es tenia constància i que s’afegeix als deu que ja van ser homenatjats a Igualada l’any 2017. També es va descobrint el rastre d’igualadins a l’exili. Dalmau exposa com a troballa més recent dos igualadins que van marxar a Xile. Un total de 192 igualadins van exiliar-se en acabar la Guerra Civil.

Exposicions, conferències, teatre i cinema

El capítol de les exposicions s’iniciarà, entre el 22 de febrer i el 8 de març, al vestíbul de la Biblioteca Central amb 80 anys del final de la Guerra Civil a Igualada, una mostra fotogràfica i documental amb imatges històriques de l’Arxiu Comarcal i llibres de la col·lecció local de la mateixa biblioteca. La segona mostra serà 1939. L’abans i el després. El salvament del retaule de Rubió, una proposta de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona que es podrà veure al Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia, entre el 2 d’abril i el 30 de juliol. I la tercera exposició serà Desenterrant el silenci. Antoni Benaiges, un mestre de la República a una fossa de Burgos, un projecte de Sergi Bernal que es podrà veure també al Museu de la Pell del 17 de maig al 7 de juliol.

Un altre capítol destacat de la commemoració serà la programació de conferències a la Biblioteca Central. El 15 de febrer, Antoni Dalmau parlarà d’El cost humà de la Guerra Civil a Igualada, al voltant de les víctimes que van deixar tant el conflicte bèl·lic com els primers anys de postguerra. Posteriorment, Miquel Térmens abordarà el 15 de març el xoc de projectes ideològics i postures durant la Segona República a la capital de l’Anoia, sota el títol La Revolució i contrarevolució en la Guerra Civil a Igualada. I Joan Pinyol, el 12 d’abril, tancarà el cicle amb la xerrada al voltant de la seva obra Avi, et trauré d’aquí, en què l’autor narra com va resseguir la pista del cos del seu avi, traslladat pel règim franquista des d’una fossa comuna a Lleida fins el Valle de los Caídos.

L’exercici de memòria a través del teatre arribarà de la mà de l’obra Mort a les cunetes, de David Pintó, interpretada per Joan Valentí. Es podrà veure el 8 i el 9 de febrer al Teatre de l’Aurora i posteriorment el 8 d’abril, al Teatre Municipal l’Ateneu, en aquest cas en el marc de l’AUGA. Precisament, el 9 de febrer, es recordaran els 80 anys dels fets que motiven aquest text, la coneguda com a Desfeta de Can Maçana, en què nou republicans van ser traslladats de la presó de Manresa fins al peu de Montserrat, on van ser afusellats.

I, finalment, el 18 de febrer serà el torn de la pantalla gran. L’Ateneu Cinema projectarà La voz dormida, dirigida per Benito Zambrano i basada en la novel·la homònima de Dulce Chacón. El film aborda la repressió franquista en l’època de la postguerra.

El conjunt d’activitats programades es poden consultar al web www.igualada.cat.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

*