Inici Xavier Marginet Igualada, ciutat intel·ligent

Igualada, ciutat intel·ligent

COMPARTIR

Xavier Marginet

Previnc sobre l’ús tendenciós del terme «intel·ligent»/smart en aquest article. La cosa va de smart cities, terme de moda al què s’apunten darrerament totes les ciutats amb certa autoestima, entre les quals Igualada.

La intel·ligència de les ciutats s’assimila a l’ús sostenible i optimitzat de les noves tecnologies, mobilitat, eficiència energètica, gestió de residus i medi ambient, interactivitat, i tot el què se us pugui acudir que, sobretot, es pugui fer amb innovació i TIC. Igualada vol ser ciutat intel·ligent, i, de fet, té prou eines per avançar en aquesta direcció, per exemple un sector tecnològic fort i divers encarnat en el TicAnoia o bé un centre punter com el de simulació en l’entorn salut 4DHealth.

Però deixeu-me jugar una mica amb el terme i aprofundir en el vincle entre intel·ligència i cultura, aprofitant la reflexió recent de l’admirat savi de la innovació Xavier Marcet. En el seu article explica com és de problemàtic implantar estratègies innovadores si la cultura de l’empresa -o institució, tant se val- hi va en contra. Suposo que per ser intel·ligent cal cultura. I també que s’assoleix més cultura quan s’és intel·ligent. Una ciutat i el seu entorn geogràfic s’han configurat d’una forma concreta no pas per casualitat, sinó per la contribució de cadascun dels seus ciutadans i de la seva interacció en entitats, empreses, partits polítics, … La ciutat és com una xarxa neuronal, i per tant, com un cervell. La ciutat ja és, de per si, intel·ligent.

Ho podeu comprovar senzillament passejant i badant pels seus carrers, sobretot si ho feu amb una mirada curiosa i investigadora. Concentració de baixos amb negocis en sectors molt concrets, profusió d’entrades de pàrquing i absència de botigues en carrers molt semblants, accessibilitat senzilla en zones comercials, possibilitat reduïda de passejar sense por que t’atropellin, taules i cadires al carrer en indrets molt puntuals, desaparició progressiva d’edificis industrials on abans eren la norma, … Bé sigui a cop de pla urbanístic o bé per evolució lògica, la interacció dels ciutadans configura la ciutat.

Per tant, no es tracta de ser una ciutat intel·ligent, -que ho és, i és amable, i amb serveis de capital, i amb un dinamisme empresarial elogiable i amb capacitat d’autoaprenentatge- sinó de ser una ciutat MÉS INTEL·LIGENT (no smart but smarter city).

Per això la referència a la interacció intel·ligència/cultura. La intel·ligència d’Igualada ens impulsarà a considerar les potencialitats a vint o trenta anys vista que ens faran viure sense automòbil, treballant a casa o al costat, amb una conciliació familiar plena i eficient, amb una atenció sanitària tan propera com ara el nostre comandament de la tele, amb aprovisionaments automàtics sense cues, i totes les bestieses que pugueu imaginar, perquè segur que seran superades per la realitat. Però totes aquestes novetats -innovacions- hauran d’acompassar-se amb el canvi cultural del mateix bloc ciutadà. En serem capaços? La nostra intel·ligència té present quina és la nostra cultura arrelada? Potser massa localista (Igualada o Conca?) amb poc hàbit de col·laboració, massa corporativisme?

No crec que sigui el lloc per posar exemples, però us demano l’exercici de pensar-ne algun.

Igualada ho té tot per ser una ciutat més intel·ligent. Una ciutat on els individus/neurones que hi interactuïn ho facin d’una forma feliç i sostenible -que vol dir perdurable en el temps- però haurà de fer front a un canvi cultural per tenir èxit en el repte. Tant de bo ens hi posem aviat.

COMPARTIR

1 COMENTARI

  1. Sí, un canvi cultural que impliqui deixar enrere el concepte de «smart city» per adoptar el de «smart human city». És a dir, afegir a tot el que comenta, el component humà, en tant que tenir en compte de forma inclusiva la diversitat de les persones, dotant a tothom de les mateixes oportunitats.

    «Uno de los grandes desafíos a los que se enfrentan las ciudades para ser innovadoras es la necesidad de ser diseñadas para adaptarse a los requerimientos de sus habitantes y visitantes, teniendo en cuenta su diversidad. La implementación de los servicios basados en el concepto tradicional de Smart City no es suficiente. Es necesario desarrollar estrategias de inclusión para evitar generar o ampliar las diferencias entre los ciudadanos. Smart Human City propone un nuevo paradigma de estrategia urbana considerando a la ciudad como un sistema complejo y dinámico cuyo objetivo más importante es el bienestar de todos sus ciudadanos».

    https://www.esmartcity.es/comunicaciones/smart-human-city-hacia-ciudad-inteligente-todas-personas

FER UN COMENTARI

*