Inici Cartes dels lectors La història d’un desencís

La història d’un desencís

COMPARTIR

L’Agrupació Folklòrica Igualadina, som una entitat cultural, que ens esforcem en la conservació, la recerca, la divulgació, la cohesió, l’aprenentatge i que vol preservar mitjançant La Dansa Catalana , una petita història del nostre país.

Enguany, en circumstàncies normals, estaríem en plena celebració del 80è aniversari de l’entitat.

Per tant és lícit pensar que al llarg de tants anys s’hagin trobat molts entrebancs pel camí (qui coneix el món associatiu i d’entitats ho entendrà de seguida), però aquesta passió pel que fas, és la que et fa lluitar i emprendre amb més força les ganes de tirar-ho endavant, i sempre te’n surts.

Però no ens esperàvem que el següent ens vingués de les institucions, just les que t’han de donar suport, encoratjar-te i donar-te les eines per poder seguir fent la nostra tasca.

El consell Comarcal, gestor de la casa de cultura de la Generalitat doncs, ens va notificar per carta a mitjans de novembre passat, el tancament immediat (fet sorprenent, ja que quan topes amb el Organismes, l’agilitat no és una qualitat remarcable) d’aquest espai en el que hi convivíem diferents entitats culturals.

Ens vam sentir menystinguts, quan en el marge d’1 més i mig i amb les festes de Nadal pel mig, se’ns diu que hem de marxar i buscar-nos la vida, sense cap proposta o Plà d’actuació per part de Consell Comarcal. Es van quedar tan amples, dient-nos que l’Ajuntament, com a responsable de les entitats igualadines,és el que ens havia d’ubicar en un altre espai on poder continuar la nostre tasca .

Això volia dir que, els més de 70 dansaires entre 6 i 80 anys o més, que cada setmana portem a terme l’escola de dansa tradicional, (formada per a infants i joves) i els assajos del Cos de Dansa i grup de Veterans, havíem de ser reubicats novament.

(Coneixent la realitat igualadina i la seva manca d’espais, els primer que ens va venir el cap, era que ens veuríem irremeiablement al carrer).

Amb aquest tancament precipitat, i amb manca de diàleg constructiu, no només les entitats que en compartíem l’ús, sinó tota la ciutat d’Igualada, ha quedat mancada d’un espai dedicat a la cultural i amb equipament públic adequat per a la pràctica de la Dansa. Si bé entenem que la Casa de Cultura no s’adequa a la normativa vigent, i necessita posar-se al dia en el requisits de l’informe tècnic, necessitem que se’ns doni respostes clares i de futur per a les entitats que fins aleshores ens fèiem ús, i no com ho han fet, donant un cop de porta a la Cultura!

Una ciutat que promociona les Escoles municipals artístiques: EM de música, EM d’art i disseny i EM de teatre. I perquè no hi és reflectida l’EM de dansa? perquè un espai adequat per a practicar aquesta disciplina artística, com era La Casa de Cultura ha estat tancada, clausurada per falta d’adequació (cert) i sense donar cap termini per a portar a terme aquesta adequació? Perquè aquesta falta de transparència ens fa flairar altres interessos?Perquè, si l’oficina tributaria catalana hi pot continuar exercint el seu exercici, les entitats que hi érem no?

Igualada es Vanta de tenir una ciutat,amb esdeveniments nacionals i internacionals,amb un patrimoni cultural i un gran teixit cultural que l’ha portat a ser nomenada capital de la cultura catalana per l’any 2022. Un dels punts importants:

Amb motiu de la seva capitalitat cultural, Igualada té la voluntat de mostrar tot allò que la distingeix a nivell cultural, per palesar la qualitat i la potencialitat del teixit associatiu, de les empreses i dels equipaments. Igualada vol que l’any 2022 la ciutat sigui un aparador que projecti el municipi amb l’objectiu que tots els col·lectius se sentin representats. La intenció és projectar la cultura en general, amb un equilibri de les disciplines artístiques però amb la voluntat de reforçar alguns elements com són la música de cambra, el patrimoni arquitectònic, les arts escèniques i el patrimoni tradicional i popular.

Necessitem que aquesta promoció de ciutat és manifesti positivament, que la Casa de Cultura o la Casa de les entitats sigui finalment una realitat, que la resta de municipis Catalans, internacionals, envegin la riquesa i la cura que es té per el teixit cultural d’Igualada i per extensió de l’Anoia.

Esperem que aquesta carta arribi als Reis Mags, que la llegeixin detingudament i que l’esperit del Nadal es manifesti.

«La cultura no és una despesa. És una inversió. És un àmbit fonamental per a la defensa d’una forma de vida en la qual les persones són la prioritat. La cultura, en les seves diverses expressions, és un element essencial de l’estil i qualitat de vida dels europeus.»

Agrupació Folklòrica Igualadina

COMPARTIR

1 COMENTARI

  1. «entenem que la Casa de Cultura no s’adequa a la normativa vigent, i necessita posar-se al dia en el requisits de l’informe tècnic»
    Llavors també entendreu que quan hi hagi algun accident algú s’ha de fer responsable, i ells no volen aquesta responsabilitat, oi? Ho sento, la normativa és per a tothom.

FER UN COMENTARI

*