Joan Carles González
Aquesta setmana passada esclatava la noticia, inèdita per cert, en la que diverses associacions comercials de la Conca D’Òdena (Igualada, Vilanova del Camí i Sta. Margarida de Montbui), amb representació de més de 400 petites i mitjanes empreses, s’unien per denunciar el model comercial de Marc Castells vers les grans superfícies comercials. Ja fa temps que corren els rumors, i quan l’aigua sona, vol dir que hi ha quelcom. Certament, el govern de la capital anoienca ha confirmat que, tot i que encara no hi ha res decidit, sí que és cert que el Grup Bon Preu està interessat per l’antiga fàbrica Vives Vidal i per altres espais de la ciutat per implementar un establiment.
La possibilitat de construir una nova gran superfície a Igualada ha posat molt nerviós als comerciants locals de la Conca d’Òdena i no és per menys, doncs Igualada i la comarca de l’Anoia superen la mitjana catalana en referencia a la densitat de les grans superfícies comercials. Per aquest motiu, els comerciants de la Conca denuncien que aquests establiments generen un greuge comparatiu envers el comerç local, motiu pel qual s’han unit, ja que en els darrers anys s’han implementat un gran número de grans superfícies comercials a la comarca. Així, demanen al govern d’Igualada que s’elabori un pla estratègic comercial a la ciutat i a la comarca per tal de marcar objectius a mig i llarg termini.
El rebombori no es va fer esperar i a les xarxes s’han pogut llegir comentaris en contra de les demandes de les associacions comercials de la Conca. Moltes converses defensen que la implantació d’un Bon Preu a Igualada generaria, no només llocs de treball, sinó també desig en la resta d’anoiencs de venir a Igualada a comprar productes de Bon Preu, en comptes de marxar a altres ciutats. Fins i tot s’ha arribat a defensar que els botiguers de la Conca actuen com una “colla de mafiosos” que prefereixen enfonsar la ciutat abans d’estar a favor de grans superfícies comercials, com si aquestes milloressin la qualitat de la ciutat per se. Però si ens parem a pensar en els pros i contres de la implantació d’una gran superfície comercial, potser canviaríem d’opinió.
La principal queixa dels comerciants de la Conca és que una nova gran superfície generaria un greuge comparatiu envers els petits i mitjans locals, i no és per menys, doncs les grans superfícies tenen la capacitat tant d’oferir una gran quantitat de productes que generen comoditat i consumisme als clients, com de competir amb els preus a la baixa ja que compren grans quantitats de productes. Per altra banda, es pot posar en dubte el fet que aquestes grans superfícies generen més llocs de treball, ja que molts comerços acaben tancant (com ha passat aquests darrers anys i els mercats en són una mostra) i els treballadors que es guanyen per un cantó es perden per un altre. Igualment, les grans superfícies tampoc generen ni llocs de treball de qualitat, ni de llarga durada. Per acabar, tot i que podríem seguint fent un anàlisis més exhaustiu, no és cert que els petits i mitjans comerços de la Conca actuïn com una “colla de mafiosos”, sinó tot al contrari, són una agrupació de botiguers (un gremi) amb una preocupació compartida. De fet, si volguéssim atacar a les grans superfícies, veuríem com aquestes, a part de generar llocs de treball poc retribuïts, els beneficis no recauen en la ciutat on són, sinó de la qual provenen. Per tant, ni Igualada ni la comarca de l’Anoia s’acabarien beneficiant econòmicament de les grans superfícies, sinó al revés.
Potser la conclusió a la qual van arribar les mateixes associacions és un bon començament: cal elaborar un pla estratègic comercial a Igualada i a la comarca per tal de marcar objectius a mig i llarg termini, perquè sense una direcció concreta no arribem enlloc. Si el govern de la ciutat intenta revaloritzar el comerç amb festes, curses i degustacions, com fa amb l’Igualada Urban Running Night Show o el Vadefoodies, però alhora és capaç de seguir requalificant terrenys per permetre implementar grans superfícies comercials que acaben anant en detriment dels petits i mitjans comerços de la Conca, aleshores és quan el pla estratègic de la ciutat i de la comarca és ceg i, per tant, ineficaç. El govern juga amb la mentida en el seu pla estratègic comercial, però cal recordar-li que es pot enganyar una part del poble durant un temps, però no es pot enganyar a tot(s) el(s) poble(s) durant tot el temps.
