El Govern ha identificat i dissenyat 14 eixos de confinament d’incendis a tot el territori català, segons han anunciat aquest dilluns al Bruc la consellera d’Interior, Núria Parlon, i el conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig. Són espais ubicats entre els principals massissos de Catalunya que poden ser clau per evitar que el foc salti d’un massís a un altre. Els catorze eixos sumen més de 200.000 hectàrees però perquè siguin operatius fent la contenció del foc, caldria actuar en 34.000 d’aquestes hectàrees. Tot i que portarà anys completar tots els treballs, ja s’ha començat a fer actuacions en cinc eixos que es consideren prioritaris: Igualada-Martorell-Santa Coloma de Cervelló; Perafita-Manresa; Girona-Celrà; Argentona-La Roca; i Rasquera-Perelló.

També es vol consolidar el Grup Especial de Prevenció d’Incendis Forestals (GEPIF) i reforçar el paper de les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF), en aquest darrer cas duplicant el suport destinat al seu manteniment i consolidant una línia d’ajuts anual estable de renovació de vehicles i altra maquinària.

Tot plegat forma part de la nova estratègia de gestió forestal sostenible del Govern, que posa el focus en la prevenció d’incendis i l’adaptació al canvi climàtic i que preveu en total un increment de la inversió en 36,8 milions d’euros.

El conseller d’Agricultura, Òscar Ordreig, admet que el territori «no està prou preparat» pel nou context de canvi climàtic i els megaincenis. Per això, s’han delimitat àrees estratègiques per aturar grans incendis i trencar la «continuïtat» de les flames d’un massís a un altre. La manera d’aconseguir-ho és transformant el comportament del foc perquè sigui controlable i es pugui extingir. Per aconseguir canviar aquest comportament es poden fer diferents actuacions, com ara reduir els matolls, aprofitar alguns cultius o impulsar la ramaderia extensiva en aquella zona. En tot cas, cada àrea pot requerir diferents actuacions.

Fins ara a Catalunya hi ha hagut grans incendis però, segons fonts del Departament d’Agricultura, no s’ha viscut cap episodi en què el foc s’hagi descontrolat fins al punt de traspassar massissos. Tanmateix, el canvi climàtic i l’experiència de focs com els de Galícia o Castella i Lleó l’estiu passat han situat la importància de prevenir aquest escenari.

Prevenció d’incendis a tres nivells

L’estratègia del Govern de cara als incendis és actuar alhora a diferents nivells. Un primer nivell són les franges de protecció per protegir espais com nuclis habitats i urbanitzacions i zones d’interfície urbana forestal. Actualment, ja hi ha un 75% del territori cobert però es vol ampliar. Per això, es preveuen 15 milions d’euros en ajuts als ajuntaments per a executar mesures de prevenció, especialment les franges, i la redacció i actualització dels Plans de Prevenció d’Incendis (PPI).

Un segon nivell d’actuació són els anomenats perímetres de protecció prioritària. Fa més de deu anys que es van crear com a instruments de planificació per prevenir incendis en massís forestals però pràcticament no s’han desenvolupat. Així, l’objectiu és consolidar els 34 perímetres que hi ha delimitats a Catalunya. Es preveu aprovar dos nous projectes abans de l’estiu –les Gavarres i el Montmell-Pontons-Mediona—i aprovar tots els projectes pendents entre 2027 i 2028.

El tercer nivell són els eixos de confinament, que és la novetat en aquesta estratègia. L’objectiu és evitar la propagació de grans incendis entre massissos. Per això s’han identificat i dissenyat catorze eixos de confinament que sumen 223.829 hectàrees i s’ha estimat que gestionant 34.194 d’aquestes hectàrees es pot aconseguir una gran protecció davant d’un potencial incendi. Gestionats de forma efectiva, els eixos permetrien tenir més de 2 milions d’hectàrees i més de 850.000 persones protegides.

De moment s’està treballant ja sobre el terreny en cinc trams d’eixos prioritaris. Ja hi ha licitades actuacions per valor de 2,85 milions d’euros en 700 hectàrees de treballs i estan pendent de licitació prop d’1 milió d’euros en 195 hectàrees. Per exemple, al tram d’Igualada-Martorell- Santa Coloma de Cervelló s’hi han fet actuacions com ara treure arbres.

Més risc d’incendis i canvis en la gestió forestal

Els eixos de confinament s’han treballat amb el Grup d’actuacions forestals (GRAF) dels Bombers després que s’hagi constatat que en vint anys el Cos ha perdut capacitat d’actuació en més focs arran de l’evolució del tipus d’incendis i les condicions climàtiques en els darrers anys. Mentre que el 2003 només un 0,2% dels focs quedaven fora de la capacitat de treball dels Bombers, el 2023 ja era l’11%, segons fonts del Departament d’Agricultura.

L’increment sostingut del risc d’incendis forestals d’alta intensitat té a veure amb diversos factors, com la crisi climàtica, la continuïtat de la massa forestal, o l’abandonament d’usos agraris i ramaders.

Per això, l’estratègia del Govern també planteja impulsar la ramaderia extensiva com a eina de gestió forestal i de prevenció d’incendis, impulsar la professionalització del sector forestal i la dinamització econòmica del medi rural. Sobre aquest darrer punt es plantegen actuacions per mecanitzar tasques forestals però també reforçar la formació i la qualificació professional, fomentar el relleu generacional i la valorització de la fusta.

A més a més, es vol impulsar la compra pública verda i responsable incloent en les licitacions d’edificació i obra pública de la Generalitat criteris  que afavoreixin l’ús de la fusta i altres productes d’origen forestal de proximitat i certificats.

D’altra banda, també es vol potenciar el paper del Centre de la Propietat Forestal com a ens de referència per a la gestió dels boscos privats i, en paral·lel, reforçar els Serveis Territorials del Departament d’Agricultura com a ens de referència dels ajuntaments per la gestió dels boscos públics.

Blanca Blay / Nia Escolà – ACN