Inici Cultura La Generalitat ultima la declaració del Cementiri Nou d’Igualada com a Bé...

La Generalitat ultima la declaració del Cementiri Nou d’Igualada com a Bé Cultural d’Interès Nacional

COMPARTIR

Enguany se celebra finalment l’homenatge ajornat per la pandèmia a Enric Miralles, amb motiu del 20 aniversari de la seva mort (2020). Impulsat per la Fundació Enric Miralles, amb l’Ajuntament de Barcelona i el Govern, ‘MIRALLES’ és principalment un programa d’exposicions, tres de les quals s’inauguren aquest dijous, per mostrar el caràcter polièdric del Miralles arquitecte, dissenyador i professor. El Saló del Tinell, el DHUB, l’Arts Santa Mònica, la seu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) o l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura (ETSAB) en seran els escenaris. Coincidint amb l’efemèride, la Generalitat ultima la declaració del Parc Cementiri d’Igualada, de Miralles i Carme Pinós, com a Bé Cultural d’Interès Nacional.

Segons ha exposat la consellera de Cultura, Àngels Ponsa, la Generalitat no només se suma al programa MIRALLES si no que també «ha premut l’accelerador» per formalitzar la declaració del ‘Parc Cementiri’ (el Cementiri Nou) d’Igualada com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).

«Va sorgir en la darrera comissió de Patrimoni i ho hem fet de forma accelerada per poder-ne gaudir ja amb motiu d ela celebració; l’expedient està pràcticament tancat», ha anunciat abans de remarcar que hi ha altres obres de Miralles que també podrien rebre aquesta consideració en un futur.

Cinc exposicions i una xerrada

El programa MIRALLES és una iniciativa de la Fundació Enric Miralles que coordinen la seva ex sòcia a l’estudi Miralles Tagliabue EMBT, Benedetta Tagliabue, i el també arquitecte i professor Joan Roig i Duran. Es tracta d’una commemoració ambiciosa i descentralitzada de l’aniversari de la mort de Miralles, amb fins a cinc exposicions i un cicle de conferències, aquest últim a la seu del COAC els tres primers dijous del mes de juny.

Quant a les exposicions, tres s’inauguren simultàniament aquest dijous. D’una banda, s’estrena al Saló del Tinell la mostra ‘MIRALLES. A quarts de quatre’, centrada el miralles arquitecte i amb les maquetes i documentació de quatre projectes icònics: El Parc Cementiri d’Igualada (1985-1991), el Pavelló de bàsquet d’Osca (1994), el Mercat de Santa Caterina (1997) i el Nou Parlament d’Escòcia Edimburg (2004).

El comissari Joan Roig ha relatat avui que no va parar fins que es va acceptar el Tinell com a seu de l’exposició, perquè aquest espai va ser la seu l’any 1956 de la primera exposició d’homenatge a Antoni Gaudí després de la seva mort, a càrrec del Grup R. «L’Enric té moltes similituds amb Gaudí», ha justificat l’arquitecte.

Homenatge en diversos fronts

L’homenatge aborda les seves diferents facetes com a creador, arquitecte, dissenyador, fotògraf i professor, oferint una mirada polièdrica i personal de la seva trajectòria. Per això, demà mateix s’inauguren també una segona i tercera mostra, respectivament, dedicades a les fotos i els collages arquitectònics identificatius de Miralles (Arts Santa Mònica), i als treballs que des del seu estudi s’ha realitzat després de la seva mort (‘To be continued…’, a la Fundació Enric Miralles).

Així mateix, i a partir del 27 de maig, el Disseny Hub estrena la mostra ‘Perpetuum Mobile’, una exposició dedicada al treball de miralles com a dissenyador, amb mobiliari i objectes inèdits. I, a la tardor, l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) organitzarà l’exposicó ‘A l’escola’. Aquí s’hi mostrarà la seva tasca acadèmica com a docent, tant a Barcelona com arreu. Al llarg de l’any se sumaran «noves exposicions i presentacions encara en fase de definició», segons informen els impulsors de MIRALLES.

Un arquitecte «únic» i «universal»

Tagliabue i Roig han coincidit a recordar Enric Miralles com un professional «únic» i «tremendament destacat» dins de la seva generació. «Venia d’una generació de grans arquitectes, com el mateix Grup R, però ell era tremendament especial i destacat». La seva manera de treballar l’arquitectura va ser sempre «en diàleg (amb un soci, amb un col·laborador, amb un manyà, amb un llibre, etc»), com bé sap la seva exsòcia i cofundadora de l’estudi EMBT.

«Una manera de treballar que traspassava la idea d’autoria, però sempre amb l’àncora de la seva total generositat, genialitat i ganes de trencar amb les regles de joc que a vegades imposava la societat i el client», l’ha descrit Roig. Tagilabue hi ha afegit que aquesta «individualitat tan especial», paradoxalment el va fer ser comprès i capaç de comunicar de manera «universal».

Pau Cortina / ACN

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

*