El passat 16 de desembre va tenir lloc a l’auditori del Museu de la Pell d’Igualada la interessant taula rodona sobre el packaging, organitzada per disseny=igualada, dintre dels actes d’IDEA21 amb eel suport de l’Ajuntament d’Igualada.

La taula titulada “Packaging: quant més? quant menys?” va ser un repàs a les diferents alternatives que pot oferir el disseny per a la reducció de residus procedents de l’embalatge. Com a dada que es va aportar en el debat, tenim que el 70% de l’impacte ambiental dels productes es decideix durant la fase de disseny.

La taula va estar formada per Núria Vila, dissenyadora gràfica, directora d’art i comissària de l’exposició sobre el plàstic que hi ha actualment exposada al Museu; Ana González, Manager d’innovació i disseny a Graphic Packaging Int. i amb responsabilitat europea per a l’innovació i el desenvolupament de nous dissenys estructurals de packaging, i Pep Trias, Director de Disseny Industrial a Morillas Brand Desing que lidera actualment la investigació interna de Morillas en temes de sostenibilitat. Els tres participants, experts en la innovació de l’embalatge, van oferir una àmplia i captivadora perspectiva d’aquest camp que ha estat assenyalat com a responsable dels embalums de deixalla que envaeix el medi natural.

Els ponents van explicar les moltes alternatives de materials amables amb la natura. Des de material hidrosolubles, fins a envasos fets a partir de cèl·lules de micelis de bolets; es van veure materials transparents procedents de rebuig biològic i d’altres procedents del reciclat del plàstic tradicional per allargar la seva vida útil.

Es va defensar l’ús de monomaterials per evitar que l’amalgama de matèries diferents en cada envàs faci impossible la recuperació o reciclatge. Per un altre cantó el disseny també ha de treballar en envasos més ajustats a les dimensions del producte i evitar el grans volums ‘premium’ moltes vegades gratuïts i tampoc sobreprotegir-lo; cal reduir el gruix de material i el pes, no solament per reduir les deixalles sinó també l’empremta de CO2 del transport.

Hem d’anar oblidant, això sí, els colors vius i les superfícies setinades dels plàstics a què estem acostumats, perquè els nous materials són de textures més rústiques i tenen components menys elaborats i per tant de menys cost energètic. El criteri general hauria de ser no utilitzar res que no sigui bo per envasar aliments.

Hi va haver acord en què el camí cap a fer un packaging sostenible és llarg i difícil atès el cost que significa per a les empreses modificar el maquinari d’envasar automàtic. S’avança, es va dir, però lentament i cal donar suport als gestos que diverses empreses emprenen per millorar la sostenibilitat. En tot cas sense una legislació més rigorosa és difícil que s’avanci en aquest terreny.

A més de la taula rodona, dintre dels actes d’IDEA21 s’ha portat a la ciutat l’exposició dels premis d’Ecodisseny que atorga el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya i que s’ha pogut visitar el mes de desembre al Campus Universitari UdL. El premi valora principalment la incorporació d’estratègies d’ecodisseny i la contribució a l’economia circular, la qualitat del disseny i la innovació; s’adreça a dissenyadors, fabricants de productes o estudiants de Catalunya. En l’edició d’aquest any han estat premiats dissenys de diversos estudis igualadins.

IDEA21 és l’esdeveniment anual, organitzat per disseny=igualada, per parlar i debatre sobre el disseny, les seves possibilitats, problemàtica i futur; pretén, també, generar un espai de reflexió i prospectiva dels diferents àmbits del disseny. Aquest any ha estat dedicat a la incidència del disseny en la sostenibilitat.