Avui seré a la Via Catalana per a la independència juntament amb molts, moltíssims catalans i catalanes que ens enllaçarem amb l’objectiu comú de viure en un país millor.
Demanem llibertat, dignitat, independència per Catalunya. No volem ser una comunidad ni una colònia de ningú, volem ser una nació rica i plena. Tenir el que teníem i ens van arrabassar amb menyspreu.
Jo no sóc espanyola, no me’n sento ni vull participar d’aquest altre país.
El meu anhel d’independència no va contra ningú que pensi diferent. Jo no odio els dirigents espanyols ni qui se senti d’aquesta altra nacionalitat, simplement afirmo que no comparteixo ni m’identifico amb aquest sentiment.
Els mandataris veïns ens van arrabassar els drets que teníem i van intentar eliminar la nostra cultura en un passat bastant llunyà. Recentment ho estan tornant a fer, de forma més decidida i sense complexes. Ens roben els nostres diners, ens neguen els serveis bàsics a les persones, ens prohibeixen la nostra llengua a les institucions i ens aboquen a la decadència més plausible.
Molts catalans i catalanes avui tornarem a dir prou. I serem molts, i serem suficients perquè ben aviat tinguem la independència que tant anhelem.
Des de l’àmbit que a mi em correspon, el de l’ensenyament, avui també serà un dia per a reivindicar. A ningú no se li escapa que curs rere curs han minvat els recursos a les escoles i ha empitjorat el currículum a impartir: Patim menys inversió en infraestructures, declivi en el nombre de mestres per atendre els infants, contractes menors, temaris i metodologia obsoleta… Han augmentat però, les amenaces a la nostra llengua i el nostre sistema educatiu. La ley de la mejora educativa (LOMCE) us asseguro que és una amenaça més que una millora. Que els polítics puguin canviar les lleis en matèria educativa a cada legislatura, que el ministre manifesti que ens vol espanyolitzar i adoctrinar, que s’aprofiti l’escola per fomentar valors anacrònics i competitius no és un bon camí. L’educació dels infants i joves d’un país és el pal de paller perquè aquest progressi, avanci, esdevingui millor. Restar recursos a l’ensenyament és abocar-nos a un fracàs futur inevitable. I també ho és que els recursos no s’utilitzin idòniament per afavorir les millors condicions en l’aprenentatge.
Alliberem-nos d’aquesta càrrega. Siguem el que vulguem ser i vetllem per construir un país millor. A mida de la gent que volem ser: catalans, honrats i pròspers.
Els i les mestres fem resistència contra aquestes agressions que malmeten el benestar dels infants de Catalunya. A les Illes molts professionals de l’ensenyament s’han manifestat en vaga indefinida per el cansament contra les contínues agressions que ens vénen d’Espanya, per haver d’assumir un programa tòxic, perquè el govern vol implantar el trilingüisme i perquè s’han expedientat directors contraris a aquesta imposició. Defensen una educació per a tothom, una llei pròspera, amb la recuperació de les plantilles d’abans de les retallades i l’abandó de la precarietat laboral. La meva solidaritat i reconeixement cap a ells.
Una darrera reflexió. L’educació és un afer de tothom, no tan sols dels i les mestres.
Reconeixeu el valor de l’escola i ajudeu-nos a mantenir-lo.
Que tinguem un bon curs!
