Fa uns dies ens manifestàvem per tal de reclamar espais per a entitats a la ciutat d’Igualada. Des de la ja malaguanyada Escola de Dansa del Consell Comarcal de l’Anoia vam fer arribar el nostre suport i vam voler explicar la història d’aquesta escola que ja no existeix i que ha tingut un final dramàtic i lamentable. És un final que no aniria en consonància amb una ciutat, Igualada, que pretén abanderar la capitalitat de la cultura catalana. Us expliquem per què…
Deixeu-me que us parli de l’escola: avui tindria 66 anys d’existència. Era l’escola de dansa més antiga de la ciutat, la que va iniciar la formació en dansa a la ciutat gràcies a l’empenta i entusiasme de Josefina Pàmies, oferia formació artística reglada a través de professionals de l’àmbit i, una dada que cal destacar: era l’única escola pública de dansa de la comarca, ja que totes les escoles de dansa que existeixen a Igualada i comarca són de titularitat privada. Que fos l’única escola de dansa pública permetia reduir quotes i oferir un accés més ampli entre la població. Perquè us feu una idea, el 70% del nostre alumnat eren membres de famílies nombroses que tenien una reducció del 50% en les quotes.
L’escola estava situada al carrer Sant Carles, 83. És un edifici gran, de tres plantes, que havia passat per diferents reformes i adaptacions per tal de complir totes les normatives. Disposava de tres sales de dansa prou grans i equipades adequadament per tal de permetre la pràctica de les diferents disciplines i també tenia oficina, despatx, dos vestidors, pati, sala de reunions, ascensor, magatzem de materials i accessos d’entrada i sortida tant pel carrer del davant com pel carrer del darrere. Era un edifici del qual no només se’n beneficiaven l’escola de dansa que hi mantenia l’activitat pròpia sinó també altres entitats com Bitrac Dansa, l’Agrupació Folklòrica Igualadina, el grup de puntaires de l’Anoia, l’escola Mowgli i diversos grups del Patronat d’Esports de l’Ajuntament d’Igualada.
Què va passar…
Al novembre del 2019 es comunica a les entitats que han de deixar l’edifici i que al gener ja no hi podran fer-hi l’activitat. Les entitats busquen ràpidament una alternativa i es reubiquen temporalment en equipament municipals.
Per a l’escola de dansa el Consell Comarcal arriba a un acord amb l’Ajuntament de Montbui per poder utilitzar les instal·lacions de Mont-Àgora. Aquestes instal·lacions disposen d’una sala menys de les necessàries però l’escola s’adapta i tira endavant l’activitat. També les famílies s’adapten a la nova situació, que recordem que es pren un cop iniciat el curs escolar, al gener en el 2n trimestre, i l’activitat pot continuar amb certa normalitat.
La informació que en aquell moment se’ns dona a escola, famílies i entitats és que és una situació temporal perquè l’edifici necessita reformes.
Març de 2020: esclata una pandèmia. Seguim l’activitat a través de classes virtuals.
El 8 de juny del 2020 el Consell Comarcal de l’Anoia anuncia la decisió de no mantenir l’activitat de l’Escola de Dansa. Els motius per tancar-la han sigut econòmics i per la dificultat de trobar un nou espai on ubicar-la. Per compensar els efectes del tancament anuncia un sistema de beques.
Els treballadors de l’escola ens n’assabentem al mateix temps que les famílies, de fet més tard i tot, ja que el CCA envia el mateix comunicat i al mateix temps a famílies i coordinadora pedagògica de l’escola i no té en compte la resta de treballadors. Professores de l’escola se n’assabenten a través d’un grup de whats que comparteixen amb alguns pares i mares de l’escola.
Aquesta decisió es pren de manera unilateral i sense oportunitats de negociacions. Hi ha manca de diàleg i nul·la voluntat per cercar solucions al problema. La decisió s’efectua sense donar explicacions a les famílies ni als treballadors i sense mirar de buscar solucions consensuades entre totes les parts afectades. Avui en dia les famílies encara estan esperant la resposta a una instància en què demanaven una reunió explicativa.
Motius per mantenir l’escola i queixes de l’escola
L’Escola de Dansa ha patit les conseqüències d’una gestió ineficient durant anys: manca absoluta de suport, mala promoció i una deixadesa evident en el manteniment de les instal·lacions.
El Consell Comarcal sempre ha mostrat un interès escàs en l’Escola i, a la vegada, ha actuat sovint de forma unilateral, bloquejant així qualsevol intent de millora d’aquesta.
El tancament de l’Escola suposa un atac als drets socials i un apropament a la privatització de la cultura i de l’educació. L’Escola de Dansa és un servei públic, amb valor social, que garanteix la igualtat d’oportunitats i facilita l’accés de les veïnes i veïns de la comarca a la dansa.
El sistema de beques com a alternativa al tancament és un pegat que acabarà beneficiant les escoles privades de dansa. De fet, a dia d’avui, després d’un any tenim dades de les beques i us podem assegurar que cap de les alumnes que teníem s’ha beneficiat de cap beca, entre d’altres raons perquè els requisits situen el topall per ser concedides en famílies que abans d’apuntar un fill a dansa es plantegen si tornen a menjar arròs o es poden permetre un pollastre.
Conseqüències
Hem perdut l’única escola de dansa pública de la comarca
Hem restringit, encara mes, l’accés als ensenyament artístics, concretament a la dansa, a famílies que fins ara se’n beneficiaven. El 80% de les alumnes de l’escola es beneficiaven del 50% de descompte en la matrícula. A dia d’avui només un 12% d’aquestes alumnes ha continuat fent dansa en altres escoles de la ciutat.
I per acabar voldríem destacar una notícia que va saltar a la premsa el març del 2021 i que ens vam fer creure que, una vegada més, recursos econòmics i humans, no estan ben aprofitats: El Centre de Recursos Pedagògics (CRP) de l’Anoia es traslladarà properament a una nova seu situada al carrer Sant Carles d’Igualada. Caram, l’antiga escola de dansa! Es tracta de l’edifici propietat de la Generalitat de Catalunya que, fins l’any passat, va acollir la Casa de Cultura del Consell Comarcal. En els propers mesos, un cop s’hi facin els treballs de millora imprescindibles, acollirà aquest nou servei.
Digueu-nos malpensats però aquesta notícia ens fa ser-ho. Ja tenien plans per a aquestes instal·lacions i es va decidir bandejar l’escola de dansa en benefici d’altres usos…?
I es preguntem:
No podem optimitzar la gestió de recursos? No podem reaprofitar espais i fer-los accessibles i polivalents? No podem fer que un espai com el de l’antiga escola de dansa que ja té les instal·lacions adequades per acollir activitats artístiques sigui la seu del Centre de Recursos, la seu d’una escola de dansa municipal i un espai per a entitats. Coneixem l’edifici i us assegurem que és prou gran per encabir-hi totes aquestes reivindicacions. També és possible per qüestió d’horaris perquè a les entitats l’activitat comença a partir de les 6 de la tarda, les activitats extraescolars com les d’una escola de dansa també i l’activitat del CRA a les 6 de la tarda acaba.
Per tant,
Exigim a les institucions una aposta ferma per la gestió pública de l’ensenyament de la dansa.
Exigim que les administracions treballin de forma conjunta per trobar una solució.
Exigim que ho facin al servei de la ciutadania.
Més enllà d’intencions i bones paraules, exigim accions.
Volem ensenyaments artístics públics i al servei de tothom.
L’Ajuntament d’Igualada, que ha mostrat el seu interès i sensibilitat cap a la cultura presentant candidatura com a Capital de la Cultura Catalana per l’any 2022, té davant seu el repte de donar resposta a aquesta demanda: l’educació artística és una pràctica cultural fonamental en el desenvolupament de les habilitats i destreses d’infants i joves. En una ciutat que compta amb escoles municipals de teatre, música i arts plàstiques, no aprofitar l’oportunitat de recollir l’herència i mantenir l’activitat de l’única escola pública de dansa és una opció que no caldria reivindicar en una societat que pretén promoure la cultura i les arts.
Comunitat educativa de Escola de Dansa del Consell Comarcal de l’Anoia
