Enguany l’Escola de Dansa del Consell Comarcal de l’Anoia havia de celebrar els 65 anys d’existència i l’equip docent en preparava un festival i una exposició commemorativa. Són moltes les generacions que han passat per l’edifici del carrer Sant Carles i, per tant, no ens sembla excessiu afirmar que ha esdevingut la pedrera de la majoria d’escoles de dansa locals. La ciutat d’Igualada disposa de sis escoles de dansa de titularitat privada que, fins ara, convivien amb l’única escola de dansa pública de la comarca, la qual el Consell Comarcal va decidir tancar dràsticament el 8 de juny.
El mes de gener l’escola es va veure obligada a buscar noves instal·lacions, ja que la Casa de Cultura -propietat de la Generalitat- no complia certs requisits i l’Ajuntament d’Igualada en va ordenar el tancament. El Consell va aconseguir trobar un nou espai on ubicar temporalment les activitats de l’escola: el Centre Cultural Mont-Àgora de Montbui. Tot apuntava que la continuïtat en aquest nou espai només depenia de la voluntat d’entesa de dues institucions, el Consell i l’Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. Ens entristeix que no s’hagi arribat a un acord que garanteixi la continuïtat d’un projecte d’ensenyaments artístics únic a la comarca. Hem detectat manca de diàleg i voluntat política per part del Consell, a banda de desconsideració envers la nostra tasca, ja que se’ns ha vetat l’assistència a reunions per tractar el tema. Ja no entrarem en la manera de comunicar-ne la clausura, que ens sembla inadequada, ni en la negativa de fer una reunió per donar explicacions tant al professorat com a les famílies, ni en el paper galdós que ens ha tocat fer a l’equip docent davant d’aquestes.
Com a treballadores de l’escola ens hem sentit profundament menystingudes: ha estat molt desagradable assabentar-nos de la notícia a través d’una mare que va rebre la carta en què es comunicava el tancament i la va posar en un grup de WhatsApp. Ens sembla innecessari esgrimir arguments per defensar una educació artística de qualitat, que garanteixi l’accés a la dansa a tota la ciutadania, davant d’una institució -el Consell Comarcal- que en matèria de cultura hauria de mostrar-se sensible i actuar en conseqüència. Hi ha qui pot pensar que 65 anys són suficients per demostrar certa sensibilitat vers la cultura, però volem deixar esment que l’escola ha patit les conseqüències d’una gestió ineficient durant anys, la qual no ha servit per altra cosa que per deixar-la morir lentament. Us en podríem posar molts d’exemples: des de la manca de suport en la promoció fins a la deixadesa en les instal·lacions i, en resum, una falta d’interès que s’ha vist reforçada per una manera de treballar unilateral que ens blocava qualsevol intent de millora. No pretenem culpabilitzar els tècnics que han actuat d’intermediaris en el projecte i que sovint s’han mostrat predisposats a col·laborar: estem dolgudes amb la classe política que ens representa sense tenir-nos en compte, persones que, independentment de la formació que tinguin, acaben prenent decisions que responen a altres interessos en detriment de millores educatives i socials per a la comunitat.
La cultura és un bé col·lectiu: aquí no hi ha discussió que valgui i no ens serveix que els membres de la classe política comarcal ho valorin amb paraules buides o amb promeses de concedir beques artístiques, sinó que ho facin amb accions precises, fermes i decidides, com la d’apostar definitivament per una escola de dansa pública –a Igualada en tenim de teatre, música i art- amb una gestió eficient: promocionant-la, amb espais adequats i, sobretot, apostant per la cultura com a forma d’expressió que enalteix els valors d’una societat i sense caure en l’argumentació perniciosa que ens hem hagut de sentir a dir contínuament, que és deficitària.
Haurem d’esperar a saber si realment l’edifici és inservible o amb una neteja de cara se’n poden aconseguir nous usos. Ens sembla ridícul que si se’n preveu una remodelació no s’aprofitin espais que amb una reforma continuarien sent vàlids. Recordeu que estem parlant de diners públics: cal que el ciutadà que ara mateix llegeix aquestes línies i creu que aquest tema no li afecta s’adoni que una part del finançament de les obres s’obté a través dels impostos que paguem religiosament. Gent d’Igualada, amb aquest gest el Consell Comarcal posa fi a l’única escola de dansa pública comarcal.
Equip docent de l’Escola de Dansa del Consell Comarcal de l’Anoia
M esteu dient que no Hi cap espai per reubicar la Escola? El que no Hi ha son ganes, el que m he adonat en aquest Poble en varies coses que si no ets amic de, no intentis ni lluitar ja es un no per endevant,