Són les paraules clau, crec jo, d’un poema escrit per Laia Noguera i que ha interpretat en un vídeo la companyia teatral “La Máxima” de la fundació privada Ilersis (entitat lleidatana de caràcter social sense ànim de lucre que treballa per la integració de persones amb discapacitat intel·lectual i en risc d’exclusió social). L’enregistrament ens consciencia de la necessitat de mantenir la lluita pels valors del respecte i la igualtat entre sexes i ens convida també a reaccionar davant de conductes masclistes que tenim malauradament normalitzades.
És un vídeo molt interessant. Pel contingut i per la lloable escenificació dels seus protagonistes. A més a més, l’erradicació de la violència de gènere necessita totes les mans i totes les idees que es puguin tenir. Aquestes ratlles són una proposta més. I teclejar “Cia La Máxima 25N” a youtube és una proposta millor.
Jaume Porta i Josa.
