Inici Reportatges Els traductors i la literatura juvenil. Grans oblidats per Sant Jordi de...

Els traductors i la literatura juvenil. Grans oblidats per Sant Jordi de la mà de l’igualadí Josep Sampere

COMPARTIR

[swf object]L’igualadí Josep Sampere és un traductor “artesà” –com es defineix ell mateix- i, en les estones que li deixa lliure aquesta feina aprofita per escriure novel•les adreçades al públic juvenil.

 

La revista Faristol, especialitzada en literatura infantil i juvenil, ha triat la seva darrera novel·la, «La nit dels ocells transparents», entre les millors del 2012. Un dels crítics de la revista, Joan Bustos, compara l’autor igualadí amb Murakami:

 

[Img #6466]«Quan l’home juga a ser Déu incorre en el perill que Déu vulgui prescindir d’ell. Això passa des que, de resultes de les bombes atòmiques d’Hiroshima i Nagasaki, el destí d’algunes persones va quedar inexorablement unit, agermanat. Amb una prosa d’una gran bellesa, que recorda, conscientment o no, Murakami, Sampere ens endinsa en una història difícil, plena de símbols i de salts en l’espai i en el temps. L’Àngel vol entendre per què la cangur que tenia de petit va haver de marxar o què fa que els seus pares estiguin cada dia més lluny. I, encara més, per què l’Amanda juga a gronxar-se en silenci després d’haver cremat trenta-sis llumins. Igual que trenta-sis són els homes justos, sempre canviants, que fan que Déu no acabi destruint la seva creació. Tot encaixarà finalment, a la perfecció, gràcies a un acte suprem de bondat».

 

Vocació precoç per l’escriptura

Sampere recorda que li ha interessat escriure “des de sempre” i que ja amb 6 o 7 anys dibuixava còmics i historietes. Tot i aquesta precoç afició per l’escriptura reconeix que va començar a publicar tard. De fet, el seu primer llibre, “Leyendas urbanas en España” escrit conjuntament amb Antonio Ortí, el va publicar l’any 2000 i ja ha venut més de 50.000 exemplars.

Aquest escriptor igualadí es va especialitzar llavors en la literatura juvenil i amb la seva primera obra per aquest públic, “El mar de la tranquilitat”, va guanyar el Premi Vaixell de Vapor l’any 2004. Per a Sampere, la literatura juvenil “és un camp molt obert que et permet fer coses que potser no podries fer en novel•les per adults” i reconeix que sobretot li interessa el gènere fantàstic.

Després d’aquest debut amb premi, Josep Sampere ha publicat quatre novel•les més: “32 d’octubre”, “El demonio de la tarde” –finalista del premi SM-, “El pou darrere la porta” -guanyadora del Premi Barcanova 2008- i la última, “La nit dels ocells transparents” el passat mes de novembre.

Sampere reconeix que és complicat viure de la literatura i apunta dues formes: “si escrius molt i vens molt o guanyant algun premi que et permeti viure una temporada amb tranquil•litat”.

Un traductor artesanal

Josep Sampere va optar per la traducció com a forma de vida “perquè buscava una feina relacionada amb la literatura, en aquell moment estudiava anglès i vaig pensar que ho podia provar”. La sort el va acompanyar i a la primera editorial on va trucar a la porta ja li van donar feina. Ara està especialitzat en la traducció de literatura infantil i juvenil en anglès, sobretot per l’editorial Cruïlla.

Es defineix com un traductor “artesanal” perquè “tradueixo moltes coses sense gaires pretensions literàries, els originals són molt simples perquè van adreçats a lectors molt joves”. Les majors complexitats apareixen amb “jocs de paraules o bromes que traduïdes perden tot el sentit i llavors has de treballar-ho molt”.

Sampere reconeix que escriure ajuda a ser un bon traductor i creu que el secret de la seva feina “és que no es noti que és una traducció”. De fet, recorda que la del traductor “és una feina poc agraïda perquè dels traductors no se’n recorda mai ningú, només quan la traducció és dolenta”.

La literatura infantil i juvenil, un gènere amb salut de ferro
 

Tant en la seva vessant de traductor com a la d’escriptor, l’igualadí Josep Sampere es mou al gènere de la literatura infantil i juvenil, “que deu estar molt bé, perquè molts autors que no es dedicaven ara s’hi dediquen i a més es publica moltíssim”.

Sobre la seva obra en particular, Sampere explica que “he tingut la sort que fossin lectura recomanada a les escoles i l’han hagut de llegir per força” diu bromejant. Malgrat aquesta circumstància, Sampere es mostra satisfet perquè ha vist que alguns lectors feien crítiques positives de les seves obres a través d’alguns blocs.

Tot i que es mostra optimista i diu que “sempre hi haurà lectors”, el públic de les seves obres té moltes opcions d’oci que li fan la competència a la literatura. Aquest escriptor i traductor comprèn que els seus lectors potencials “quan arriben a casa després de l’escola prefereixen un videojoc a agafar un llibre, que exigeix un esforç mental que potser ja se li ha acabat a l’escola”.   

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

*