Wuhan, Bèrgam, Igualada són tres ciutats que han estat notícia durant aquest mesos. Igualada i la Conca d´Òdena –desconeguda per molts fins ara- som famosos arreu del món degut aquest virus del Covid-19.
Malauradament, mai més ben dit ens han posat en el mapa.
Ara, entrem en una relativa normalitat després d´un confinament llarg, dur i realitzat amb tots tipus de sacrificis. El futur ens dirà com queda l´economia local i si algun precisa ajuda psicològica.
Durant aquest període n´hem vist de tots colors amb militars a les rodes de premsa, mascaretes i tests comprats a la Xina a uns preus desorbitats que no complien les normes i una base de dades amb molts desajustos i discrepàncies dels polítics –d’aquí i d’allà- i precisament en uns moments que haurien d’anar més units que mai.
Diàriament, durant dos mesos llargs hem aplaudit la tasca dels nostres sanitaris. Era un reconeixement un homenatge a tots els metges, infermers i auxiliars del nostre hospital que amb una sobrecàrrega de treball també han posat amb risc la seva salut.
A resultes d’aquesta pandèmia tothom ha perdut algun familiar i o amic i sense poder dir-los l´últim adéu. Sortosament, molts s´han recuperat o estan en vies de fer-ho gràcies aquests professionals de la sanitat.
Ara el Govern anuncia una més que merescuda compensació econòmica i esperem que més endavant millorin les seves condicions laborals.
Pel record de la ciutadania i de les futures generacions llanço la idea de fer un monument amb la figura d’uns sanitaris en una de les zones de l´hospital d´Igualada. Segur que l’artista-escultora igualadina Teresa Riba posaria el seu granet de sorra. Cuidem-nos.
Josep Marí i Llacuna