Els juvenils de l’Igualada Hoquei Línia rubriquen el campionat amb la medalla de bronze

Cap de setmana de Play Off de la categoria juvenil amb la participació igualadina.
La semifinal es va jugar amb el club Patí Castellbisbal, partit fred que els igualadins no van disputar bé. Guardaven el millor hoquei pel partit de la tarda, el partit que tanca la lliga catalana.

Juvenils
C.P. Castellbisbal   4  Vs   Igualada H.L.   2   

Porters: Miquel Rabell i Jordi Marimon.
Jugadors de camp: Xavi Àlvarez, Roger Mas, Albert Mudarra, Clàudia Navarro, Hector Rodríguez, Carles Sanllehí i Marc Torrents.

La primera semifinal la van jugar els igualadins amb massa nervis, la pressió els va passar factura i no van fer un bon partit.

Pot ser pel fet de saber que havien de guanyar si volien anar a campionat d’Espanya els va pesar com un pes massa gran a l’equip.

El treball de tota la temporada es jugava en quaranta minuts de vertigen que donaria el passaport a qui guanyés. Els igualadins després d’una temporada atípica, jugaven amb un incòmode Castellbisbal que jugava molt be el seu partit i va alentir molt el ritme del mateix per evitar en lo possible la velocitat dels igualadins. El Castellbisbal feia contracops ràpids per de nou tancar files i esperar als igualadins que van anar caient en el parany i aprofitar les possibles errades, i una d’elles va donar avantatge al perdre un puck en zona defensiva i deixar sol al davanter amb el Miquel que no va poder evitar el gol.

Amb l’avantatge en el marcador els jugadors de Castellbisbal van afirmar-se i continuen forts, una falta inoportuna deixa als igualadins en inferioritat i els adversaris aprofiten per en el darrer segon marca gol, una nova galleda d’aigua freda, però els igualadins per fi poden lligar una bona jugada i uns minuts més tard aconsegueixen escurçar el marcador, amb el 2-1 finalitza la primera part i passem a reflexionar que s’ha de millorar per donar la volta al marcador.

A la represa tot igual uns adversaris molt tancats i els igualadins mirant de trobar escletxes per on entrar a porteria, però la defensa està treballant molt be i costa molt d’entrar.

Els minuts van passant i una nova errada en defensa darrera de la nostra porteria dona un avantatge als jugadors de Castellbisbal que amb una passada bona i un xut creuat, es tornen a marxar en el marcador 3-1.

Els igualadins reaccionen i canvien de velocitat però de nou una forta defensa i un bon porter ens barren el pas de fer una millor actuació (gols) que de lluita ja ho fan, però sense èxit. Fins que de nou ara en una superioritat, son els igualadins els que aprofiten per escurçar el marcador i apropar-se, posant la por al cos dels jugadors del Castellbisbal, els minuts passen i tothom sent la sensació a la boca de l’estómac que podem però no s’acaba de fer, el puck no vol entrar i les jugades igualadines es van estavellant una darrera d’altra, fins que en una pèrdua de puck el Castellbisbal ens pren la cartera i marxen un contraatac i superen el Miquel, a dos minuts del final 4-2, resultat que ja no es mouria del marcador amb la conseqüent alegria de l’equip contrari i la decepció dels igualadins.

Un partit que ens va mancar una mica de sort, aplicar millor les nostres eines de joc i res, que davant tenien un gran equip. Felicitats C.P. Castellbisbal

Juvenils
C.H.Rubí Cent Patins 2  Vs   Igualada H.L.   5   

Porters: Miquel Rabell i Jordi Marimon.
Jugadors de camp: Xavi Àlvarez, Roger Mas, Albert Mudarra, Clàudia Navarro, Hector Rodríguez, Carles Sanllehí i Marc Torrents.

La final de consolació, la lluita pel tercer i el quart lloc, no es molt bonica, però ja li agradarien a molts equips el fet de poder jugar-la i als igualadins els toca, després del desencís del matí.
Amb el pensament encara calent de la derrota del matí els jugadors igualadins es veien les cares amb el cent patins, es curiós, la final de la temporada passada, aquesta ens trobem en la lluita pel tercer i quart lloc.

El partit no podia començar millor, en el bulling de posada en joc, en Roger se’n porta el puck, dribla a un jugador es planta davant del porter i gol, sols han passat cinc segons i ja anem per davant del marcador, quina diferència del matí. 0-1

Els igualadins han sortir molt endollats en el partit i superem en totes les facetes del joc als jugadors vallesans que tenen un parell de grans jugadors, però ara els igualadins volen imposar el seu ritme des de l’inici, sense baixar-lo. Amb una gran velocitat de joc, i amb bona tècnica individual,els igualadins posen setge a la porteria del rubí i trenen jugades  de gran mèrit fins que arriba el segon gol igualadí, de jugada d’equip 0-2.

Les jugades van passant amb bones actuacions de tots dos equips que fan agradar a tota l’afició, per cert, que molts jugadors de les categories inferiors han vingut a veure jugar als seus entrenadors i els animen amb moltes ganes, un bon exemple per a ells. Cap al final de la primera part, un fort xut des de mig camp sorprèn al porter del rubí i el tercer gol igualadí puja al marcador 0-3, es molt bon resultat per la primera part.

Al descans es parla de continuar amb el mateix ritme, bon treball defensiu i aprofitar les jugades d’atac recolzant-se en els companys i comença la segona part.

El partit no te res a veure amb el del matí, els jugadors igualadins s’agraden, però el rubí aprofita una errada i aconsegueix marcar 1-3 als pocs minuts del re-inici, i aquest gol els dona ànims i una mica més de profunditat en el seu joc, i no han passat dos minuts i de nou arriba un gol, el segon 2-3 que fa posar en alerta a tot l’equip, un temps mort i posar en ordre l’equip, en Toni Marcet crida a l’ordre i els jugadors responen, posen fre a les internades del rubí i al contracop tornem a marcar, ara el 2-4 que dona serenor a una part del públic que veia com s’havien acostat l’equip vallesà.

Els igualadins tornen a manar en el partit i de nou imposen el seu ritme de joc, amb velocitat, passades molt bones i internades amb dos puntes que van aconseguir un altre gol de jugada pels igualadins, es el 2-5, encara resten uns minuts, però els igualadins ja tenen el partit on volien, controlat en totes les facetes i sols manquen tres minuts, el marcador ja no es mouria, al final un tercer lloc meritori pel joc vist a la pista i que dona als igualadins la medalla de bronze, a part del trofeu com a tercers classificats.

Si analitzem el play off els igualadins han anat de menys a més, amb un gran segon partit que ha mostrat tot el joc de l’equip igualadí.