Inici Cartes dels lectors Els ajuntaments… i els animals

Els ajuntaments… i els animals

COMPARTIR

APAN

No hi ha dia que no ens pregunti algú per telèfon, e-mail o a través del facebook que porten les nostres voluntàries, que ha de fer amb el gos o el gat que s’ha trobat pel carrer.

A la pregunta responem amb una altra pregunta: – a quin municipi heu trobat l’animal?

Depèn de la resposta ja tremolem…

Els ajuntaments tenen l’obligació de fer-se càrrec dels animals trobats al seu municipi. N’hi ha que a part de complir amb la seva obligació es preocupen realment pel que els hi pugui passar. Volen estar segurs que els animals estaran bé i que tindran la segona oportunitat que es mereixen. Altres però, indiferentment del color polític, agafen qualsevol empresa privada per a que els hi faci “la neteja”. Tant és quin sigui el seu destí, els hi preocupa gens i menys.

És qüestió de diners?? Noooo!. És qüestió de consciència. Una consciència que amb el pas dels anys continua estancada, no hi ha manera que els hi entri al cap que els ciutadans estimen els animals i es preocupen per uns sers vius que pateixen com nosaltres i que probablement saben estimar més que moltes persones. El més terrible és que les seves vides estan a les nostres mans. De les persones en depèn el seu destí i sobretot dels regidors que tenen la possibilitat d’oferir-los una nova vida o….

Cada vegada són més les persones que es queixen d’alguns ajuntaments de la comarca. Evidentment nosaltres donem veu a aquestes persones a través del nostre Facebook. Sembla que això no agrada i ja hem rebut alguna trucada d’advertència per a que deixem de donar veu a totes aquestes persones.

Ens queixem de les pràctiques d’amenaça del govern espanyol per fer callar el poble català, doncs tampoc cal anar tan lluny per trobar-ne d’altres que també les fan servir.

I nosaltres ens preguntem, en comptes d’amenaçar, no sería millor que fessin bé la seva feina?

L’Apan no es pot fer càrrec de tots els animals de l’Anoia, no tenim ni els mitjans econòmics ni la capacitat. Hi ha altres comarques on l’administració ha creat el seu propi refugi. Un refugi portat per animalistes evidentment, perquè si l’ha de portar una empresa privada ja podem plegar.

Tota persona que tingui dos dits de cervell sap que si una “gossera” (a no confondre amb una protectora) es porta com un negoci privat per extreure’n beneficis, una de dues, o hi ha beneficis, llavors és evident que els animals de cap manera poden estar bé o els animals reben les atencions necessàries pel seu benestar, amb el qual no hi haurà cap lucre, ans el contrari.

Animem als ciutadans a continuar queixant-se, faltaría més… Hem de continuar lluitant per ajudar els animals, ells no tenen veu i també hem de fer arribar aquest malestar als ajuntaments en qüestió. Tard o d’hora hauran de recapacitar i deixar de passar l’escombra pel carrer.

No és un problema de diners, és simplement adonar-se que els anys passen, les mentalitats canvien i no es pot nedar a contracorrent per tossuderia. Tot això cau pel seu propi pes.

COMPARTIR

4 COMENTARIS

  1. – si ho fan tan be com diuen ,els ajuntaments haurien continuat treballant amb ells.no?
    -n’hi ha que van de protectores i reben diners de partides dels Ajuntaments,i no solament això sinó que demanen col.laboració als particulars,mitjançant els teamings o aportacions monetàries o qualsevol altra cosa
    -que passa amb els animals que es duen a l’estranger? també se’ls hi fa un seguiment?,com sabeu que no acaben en laboratoris d’experimentació?

  2. Montse los animales que se van fuera se van con otras asociaciones de allí, se hace seguimiento incluso yo fui a buscar un perro que no pudo adaptarse. No se van sin seguimiento, sin asociación te lo aseguro…yo tengo una protectora y no tengo ni una ayuda y para poder tirar adelante necesito teamings, donaciones de pienso, padrinos y te aseguro que no es fácil….

  3. El missatge és molt coherent i estic d’acord en que s’ha de fer més per protegir als animals. Però de pas demanaria al mateix APAN fes una reflexió subjectiva de tots els actes de «protecció» que hagi executat derivats de les alcaldies, potser en trobarà d’irregulars i que, en lloc de per bé s’ha fet (potser) per interessos o vendettes de petits ajuntaments contra habitants non grats…. Crec que abans de donar cap pas s’ha d’escoltar a totes les parts (apart de demanar informes, certificats que en el cas que conec no es va fer, simplement per què es volia restringir un contracte de lloguer a un amic de l’anterior alcalde), i primer protegir a l’animal, després portar-lo al refugi que li pertoqui…no anar passant «la patata calenta», o executar decomisos simplement per manament sense fonament legal…(parlo per una experiència molt propera i amb fonament de causa).

  4. En l’article s’esmenta diverses vegades que no és un problema econòmic. Doncs no hi estic d’acord.
    Que l’Ajuntament reculli un gos i el porti a una protectora comporta al voltant de 500€. Cal alimentar-lo, desparasitar-lo, xipar-lo, etc. Això ho paguem entre tots. Cal saber-ho.

    A la Conca d’Òdena a més es dona la paradoxa que per exemple Òdena recull la meitat de gosos que Igualada, quan Igualada té deu vegades més de gossos. Per què no es recullen deu vegades més de gossos a Igualada que a Òdena? És facilment deduïble: la gent no abandona els gossos al casc urbà d’Igualada, els abandona a zones rurals. Per això al voltant d’Igualada es recullen molts més gossos que a Igualada.

    Per què llavors Òdena s’ha de fer càrrec dels gossos que s’abandonen des d’Igualada?.
    En aques sentit voldria fer esment a que en l’anterior mandant es va iniciar la gestió perquè la Mancomunitat de Muncipis de la Conca d’Òdena (MICOD) es fes càrrec de la recollida de gossos i pagar-la segons els habitants, com es fa en ekls altres serveis.

    Això va comportar haver canviar inclús els estatuts de la MICOD ja que els estatuts vigents no prevèien la prestació del servei de recollida de gossos de manera mancomunada.

    Això mateix passa amb la recollida de runes, deixalles i escombraries que s’abandonen en l’entorn rural dels voltants d’Igualada. Ningú va a la Plaça de l’Ajunatment d’Igualada a abandonar les runes de les obres il·legals que han fet a Igualada, va al camins i boscos del seu entorn.

    No tot es tan senzill com sembla.

    Deixo per un altre dia, o àmbit, que les protectores haurien de tenir les instalacions legaliztades perquè els ajuntaments hi puguin portar els gossos recollits.

    També caldria explicar succesos curiosos com que un mateix gos es recolli dues vegades en un mes i es vulguin cobrar dues vegades la recollida per agmentar els ingressos.

    Però això ja és una altre debat, que potser ara no és el moment de posar-lo sobre la taula, però que també hi és.

FER UN COMENTARI

*